Aoi
Bé, per ser més exactes hauria de ser “Del Japó a Girona”… perquè si ho recordeu, el mes d’abril passat vam publicar una entrevista que vam fer a la Laura Carreras, una jove gironina que havia guanyat una beca per anar 5 setmanes al Japó durant l’estiu.
I bé, teníem pendent tornar-la a entrevistar perquè ens expliqués com li havia anat tot i ens comentés les seves impressions. Així que si voleu saber com va viure aquestes intenses 5 setmanes, continueu llegint.
El passat 30 de novembre el govern japonès va actualitzar la llista de kanji d’ús habitual, un fet destacat ja que feia 29 anys que aquesta llista no havia estat modificada.
En global, se n’han eliminat 5 i se n’han afegit 196 de nous. Alguns d’aquests que s’han afegit són molt complicats d’escriure, però l’ús d’ordinadors i telèfons mòbils ha facilitat enormement la seva presència i utilització en el dia a dia japonès. Així doncs, la llista de kanji actual n’inclou a partir d’ara 2136.
Moltes de les típiques postals del Japó solen anar acompanyades de la presència de cirerers florits. És cert que la primavera és una època destacada pels japonesos i que els parcs s’omplen de gent que s’hi reuneix per passar l’estona, menjant i bebent tot contemplant les flors. Però la tardor també té el seu encant, tot i que no sol ser tan conegut.
El momiji, el canvi de color de les fulles a la tardor, també atrau els japonesos als parcs i ens deixa imatges espectaculars.
Avui us volem donar a conèixer l’escriptora japonesa Hiromi Kawakami, autora de la novel·la “El cel és blau, la terra blanca. Una història d’amor”. Està editada per Quaderns Crema i es tracta del primer llibre d’aquesta autora que es tradueix al català, però que veient el gran èxit de vendes que ha tingut no serà l’únic (van per la 7ª edició en castellà i per la 2ª en català).
Pels que sou aficionats al manga, us direm que Hiromi Kawakami i Jiro Taniguchi tenen quelcom en comú. Si en voleu saber més…
En moltes cultures d’arreu del món és habitual trobar referències a objectes que porten bona sort o que serveixen per espantar fantasmes, dimonis, mals esperits i similars; I alhora, també és freqüent trobar diferents ritus o formes de “predicció” de la fortuna; Japó no n’és una excepció.
Anteriorment us havíem comentat que de tant en tant parlaríem de llibres d’escriptors japonesos com Kyoichi Katayama; i definitivament el nom de l’autora del llibre no és un nom japonès, però Joyce Lebra va escriure el 2009 una novel·la ambientada al Japó i que parla sobre un producte molt típic nipó: el sake.
La novel·la “La esencia del sake” ens explica una història imaginària però molt creïble de vàries generacions d’una família dedicada a la fabricació d’aquest licor d’arròs.
Des del 7 de juny i fins al 27 de juliol, al Café Azafrán de Casa Àsia a Barcelona hi ha l’exposició de “6 xilografies japoneses”, realitzades per Elies Plana, un bibliòfil, impressor que presenta a la sucursal de Barcelona una proposta d’art gràfic a través de sis xilografies de temàtica japonesa: 6 escenes de la vida nipona, estampades sobre paper.
Japanzone ha tingut l’oportunitat de conversar amb aquest olotí perquè ens parli una mica d’aquesta tècnica artística i de quines similituds o diferències presenta respecte l’ukiyo-e.
Aquest any el Ministeri d’Afers Exteriors del Japó torna a convocar el Concurs d’Assaig 2010 per a joves europeus, que enguany arriba a la 32a edició. Un viatge d’estudis al Japó de 10 dies que es realitzaria el Novembre o Desembre del 2010.
Amb l’objectiu de suscitar l’interès per diversos aspectes del Japó: política, economia, cultura, societat… es pretén que a curt termini, aquest joves siguin capaços d’enfortir les relacions entre Japó i els seus països amb l’ajuda dels coneixements que adquiriran durant aquest viatge.
Si tens entre 25 i 35 anys, aquesta és la teva oportunitat. No t’entretinguis gaire que queda poc temps! Vols saber què has de fer?
Nara està considerada el bressol de la cultura i l’esperit japonesos, i en els temples i santuaris de la seva prefectura es conserven encara arts escèniques i celebracions tradicionals amb una llarguíssima història.
Fins i tot, algunes de les seves indústries amb més pes encara avui dia són la fabricació de tinta (sumi), paper japonès (washi) i pinzells per escriure (fude). Doncs bé, aquest 2010 la ciutat de Nara està d’aniversari, i és que compleix 1300 anys de vida.
Si us vau quedar amb ganes de més dosis de Sumo, no us perdeu la segona part d’aquest reportatge. Us explicarem els rituals dels combats, la dieta que segueixen els lluitadors, la gran relació que té amb la religió xintoista, i moltes curiositats més.
Al final trobareu un glossari amb el vocabulari bàsic japonès relacionat amb aquest esport mil·lenari que hem esmentat als reportatges i perquè no us perdeu cap detall.