En moltes cultures d’arreu del món és habitual trobar referències a objectes que porten bona sort o que serveixen per espantar fantasmes, dimonis, mals esperits i similars; I alhora, també és freqüent trobar diferents ritus o formes de “predicció” de la fortuna; Japó no n’és una excepció.
En aquest reportatge us volem donar a conèixer els amulets i els sistemes de predicció de la sort més habituals que es poden trobar als temples nipons. Segur que tots teniu la imatge (prou popular als manga i anime) d’aquells paperets blancs que es lliguen als arbres dels temples. Voleu saber com es diuen aquests paperets i perquè el seus propietaris els han deixat allà i no se’ls han endut? Doncs continueu llegint…
Al Japó conviuen principalment dues religions, el shintoïsme i el budisme, i per tant existeixen temples dedicats a les divinitats d’una i altra religió. L’origen de la distribució d’amulets és més aviat shinto, degut a què amb la modernització del país després de la Segona Guerra Mundial i el creixement de les ciutats, el sistema tradicional on les famílies finançaven les activitats d’aquests temples es va anar desintegrant i aquests van haver de recórrer a nous mètodes per tal de substistir, com ara la venda d’amulets entre d’altres. Moltes sectes budistes però també van començar a vendre objectes portadors de fortuna als seus recintes i és per això que avui en dia en podem trobar tant als temples shintoïstes com a molts de budistes. Cal destacar però que algunes sectes budistes ho tenen prohibit perquè consideren que es tracta d’objectes propis de creences supersticioses.
Vegem-ne els més importants o coneguts.
OMAMORI
Es tracta habitualment d’uns petits papers col·locats dins unes bossetes de tela (omamori bukuro) de colors vistosos, que solen portar el nom del temple en un costat i el nom de la divinitat protectora a l’altre. El paper de l’interior sol ser una oració o benedicció de la divinitat de la qual volem obtenir el favor, escrita per un monjo.
La paraula ve del verb mamoru, que significa “protegir”, “defensar” o “guardar”. N’hi ha per a tots els propòsits: salut, amor, sort en general, prosperitat en els negocis, per un bon part i embaràs, protecció en els viatges i un llarg etcètera. Solen costar entre 500 i 1500 iens.
Mai s’ha s’obrir la bosseta, ja que això trencaria la protecció de la divinitat. Apart d’aquest model, que potser és el més habitual, els omamori poden prendre moltes altres formes i poden estar fets d’altres materials. En qualsevol dels casos, la protecció en principi dura per sempre, però és molt típic, especialment per any nou, comprar-ne de nous. Quan fem això, el que cal fer es cremar l’antic.
Els amulets cal tenir-los sempre aprop. És per això que els japonesos els solen dur a la butxaca, o penjats a les bosses de mà, o al mòbil. En aquest últim cas, potser haureu observat alguna vegada un telèfon mòbil japonès, on la quantitat de clauers, amulets, ninotets i demés que hi duen penjats triplica i quatriplica el pes del telèfon en sí… però bé, això ja seria un altre tema. Si l’amulet és pel cotxe, es penja al retrovisor.
Com us dèiem anteriorment, hi ha amulets per a diferents propòsits. N’esmentem un quants:
- Kôtsûanzen omamori: per a viatgers en general i conductors.
- Shôbai hanjo omamori: per tenir èxit en els negocis, prosperar econòmicament…
- Kanaianzen omamori: per gaudir de bona salut
- Gakugyô jôju omamori: per tenir èxit en els estudis
- Anzan omamori: protecció per a les dones embarassades
- Enmusubi omamori: per trobar l’amor, conservar-lo o tenir un bon matrimoni. Se sol vendre per parelles (un de color blanc i un de vermell). La noia es queda el vermell i el noi el blanc.
També es poden trobar amulets per propòsits una mica més peculiars com ara “per tenir èxit jugant al golf”, o “protecció contra virus informàtics”… I cal esmentar també que avui dia és molt freqüent trobar amulets amb la imatge de l’omnipresent Hello Kitty. També crida l’atenció que en alguns temples molt modernitzats, la venda d’amulets no la fan els monjos sinó màquines dispensadores.
OFUDA
Els ofuda vindrien a ser la versió no-portàtil dels omamori. Es tracta d’unes tires que solen ser també de paper, tot i que n’existeixen de fabricats amb altres materials com fusta, roba o metall, on apareix escrit el nom del temple on l’han fet (o fins i tot el segell o una imatge del temple), i el nom de la divinitat de qui volem obtenir el favor o bé una pregària.
Se solen penjar a les portes de les cases (a l’interior), al sostre o a les parets o bé es col·loquen en els petits altars que els japonesos tenen a les cases per venerar els avantpassats. A diferència dels omamori, que servien per afavorir desitjos més personals, els ofuda serveixen per a tota la família: perquè tots gaudeixin de bona salut, per prevenir incendis a la cuina, etc. El seu cost oscil·la en general entre els 300 i 1000 iens, tot i que hi ha alguns temples on junt amb l’entrada et regalen un ofuda, tot un detall!
EMA
Els ema són unes plaques de fusta on la gent hi escriu els seus desitjos o dóna les gràcies pels favors obtinguts en una de les cares i posteriorment pengen en els espais habilitats per a això en els temples. A l’altra cara del ema és freqüent avui dia que hi aparegui una imatge de la divinitat del temple, o el segell del mateix. Antigament, sempre hi apareixien imatges de cavalls, ja que era el mitjà de transport que es creia que les divinitats utilitzaven. El preu d’un ema sol estar entre els 500 i 1000 iens.
HAMAYA
Literalment significa “fletxa per exorcismes”, i és una fletxa decorativa feta generalment de fusta que es ven per Any Nou per tal d’atreure la bona sort i allunyar la dolenta. Antigament, se solia donar de regal pel primer Any Nou a la vida d’un nen, sovint acompanyada d’un parell d’arcs decoratius (hamayumi). Encara avui dia, quan es construeix el teulat d’una casa nova, hi ha qui conserva el costum de col·locar aquests arcs i fletxes a les cantonades nord-est i sud-oest de la casa, ja que es creu que són les direccions particularment susceptibles d’influències demoníaques.
El preu de les hamaya sol rondar els 1000-2000 iens.
OMIJUKI
També es poden dir mikuji, sense la “o” honorífica. En aquest cas no es tracta d’un amulet sinó d’una predicció de la fortuna, en paper. Per aconseguir-ne un, cal dirigir-se habitualment a la botiga del temple, on trobarem una mena de capsa cilíndrica amb un forat a la part superior i plena de bastonets de bambú. Es tracta de pagar (100 iens habitualment), fer una sacsejada a la capsa i treure un bastonet. Aquest tindrà un número escrit i després ens donaran la predicció de fortuna corresponent al número que ens ha sortit.
Com que molts turistes en compren, la predicció estarà gairebé sempre en japonès i anglès. Altres temples opten directament per la opció de màquines dispensadores on només cal introduir una moneda per obtenir-lo. I en d’altres, a la mateixa botiga disposen d’un recipient ple de sobrets amb omikuji i cal agafar-ne un a ull.
En els omikuji se’ns diu quanta sort ens espera (el rang oscil·la entre la molt bona i la mala sort), i una previsió sobre diferents aspectes com l’amor, els estudis, les amistats i els diners entre d’altres. La idea és que si ens toca un omikuji de mala sort, no ens l’hem d’endur, sinó que s’ha de deixar lligat al temple, perquè les divinitats puguin eliminar aquesta mala sort. Si és bona en canvi, ens l’hem d’emportar a casa.
Com a curiositat, a les sèries “Sailor Moon” i “Sakura, la caçadora de cartes” han aparegut en algun capítol aquests mètodes endevinatoris.
Esperem que aquest reportatge us hagi resultat interessant, tant als que sou supersticiosos com als que no. Per cert que si trobeu mai algun omamori “per escriure bons articles” o “perquè zonajaponesa.com tingui moltíssimes visites”, no dubteu en informar-nos!!
9 respostes a “Amulets i endevinacions als temples”
Ei i què passa si se’ns cau un ofuda al terra???? això porta mala sort no? què hem de fer? XD
Per cert les fotos de fushiminari em sonen…….
Hola!
Ara estem de vacances al Japo i m’has fet recordar que al temple Todaiji de Nara hi vam trobar un ema on hi deia: “fa molta calor, bon viatge”. Ens va fer molta gracia.
Fins aviat!
J.