Japó tremola

Imatge: USGS

El passat divendres 11 de Març, Japó va patir un fort terratrèmol de magnitud 9.0 que va provocar un tsunami i nombroses rèpliques que van sembrar una devastació sense precedents i van ocasionar nombroses víctimes mortals. L’origen del sisme es situa a uns 130 Km a l’Est de Sendai i a uns 24Km de profunditat.

No pretenem recrear-nos amb dades sobre la destrucció, la xarxa en va plena, sinó que intentarem posar llum sobre el perquè del sisme així com del tsunami posterior.

Segons la USGS, el terratrèmol és el quart més fort del món des del 1900 i el més fort de Japó des que tenim instruments de mesura (ara fa 130 anys). De fet, ha eixamplat el país uns 4 metres cap a l’Est i l’ha abaixat uns 75 cm ( s’hauran de corregir moltes mesures). A més ha canviat l’eix de la terra uns 16 centímetres, escurçant el dia 1,8 milionèsimes de segon.

Per cert, quan parlem de magnitud 9, ens referim a una mesura quatitativa que es calcula segons l’energia assolida pel terratrèmol. En aquesta escala, cada 2 nombres de magnitud pugem l’energia 1000 vegades.

Japó es troba situat en un punt on conflueixen quatre plaques tectòniques, la del Pacific, la de Filipines, la Nord Americana i la Placa Eurasiàtica. Com que una imatge val més que mil paraules, mireu el següent esquema que resulta d’allò més clarificador.

L’esquema està basat en aquesta figura. El punt vermell  marca la localització aproximada del terratrèmol de l’11 de març.

Es veu com la placa Pacific i la de les Filipines subdueixen sota Japó, a més la placa Pacífic, al ser més antiga i més pesant que la de Filipines, subdueix sota aquesta. La línia discontinua és un límit que s’està formant entre les plaques Euroasiatica i NordAmericana. El fregament i els xocs entre plaques provoquen terratrèmols, volcans i l’ascens de muntanyes.

Per dir-ho d’una manera ràpida i senzilla, un terratrèmol es dóna quan s’allibera de cop una tensió acumulada durant molt de temps. Si agafem un regle i l’anem plegant a poc a poc, arribarà un punt que es trencarà alliberant un so estrident. Doncs bé més o menys podríem dir que passa el mateix en un terratrèmol i que el “so” són les ones sísmiques que viatjaran a través de la terra fins a la superfície, on causaran estralls.

La placa del Pacífic es va movent sota Japó, però com que li costa avançar, va acumulant cada cop més esforç fins que, al final, es posa al lloc que li toca alliberant energia en forma d’ones sísmiques, al mateix temps també pot provocar un desplaçament en la superfície del fons del mar que fa que es produeixi el Tsunami.

Tsunami prové del Japonès (tsu: port, nami: ona) . Es tracta d’una ona amb molta energia que es desplaça rapidament a través de mar obert a una velocitat que pot anar dels 500 als 1000 km/h. A l’oceà profund és quasi imperceptible. De fet, un tsunami amb un metre d’altura a mar obert quan arriba a la costa es pot manifestar amb una columna d’aigua de desenes de metres que poden arribar a penetrar fins a 1km a l’interior del continent. No cal dir res més,  ja haureu vist les imatges.

El mar es retira!

Amb el desplaçament dels blocs submarins és que com si es formés un gran forat de cop, l’aigua cau en massa en aquest forat i llavors, quan busca l’estabilitat, és quan es forma l’ona, és per això abans d’un tsunami hi ha una gran baixada del nivell del mar. Algun dia que hagi plogut podeu provar de fer provatures de minitsunamis amb els bassals de terra.

Esquema aproximat de la formació d’un Tsunami

Per cert, no tots els terratrèmols marins provoquen aquestes ones, dependrà de si hi ha o no desplaçament de la superficie del fons marí.

També es parla de rèpliques ( terratrèmols ) fortes de magnitud més gran de 6; la desestabilització del terreny té conseqüències en forma de rèpliques, que  per dir-ho d’una manera , són conseqüència  de que la terra es vagi posant a lloc buscant estabilitat, provocant rèpliques i fins i tot nous terratrèmols en zones allunyades del primer sisme.

Com haureu vist, les conseqüències d’un sisme depenen de la zona que afecti. Si bé Japó és un país preparat pels terratrèmols, a causa de la seva situació geogràfica , aquesta vegada el sisme i el posterior tsunami ha superat totes les expectatives. Els efectes secundaris com els incendis, la destrucció de carreteres o els danys en centrals nuclears són el més perillosos.

Esperem haver aclarit el que ha passat, des de Japanzone enviem un fort crit d’ànims a tots aquells nipons que han vist la seva vida truncada per aquest malaurat fenomen.

Fotos d’abans i després del tsunami. Si passeu el ratolí per sobre les imatges veureu com han quedat diferents zones del Nord-Est del Japó.

Més info…

Hem d’entendre que a termes generals la terra que trepitgem no és continua sinó es que es troba fracturada en grans plaques que es mouen unes respecte les altres, ja que es troben suspeses sobre una capa més plàstica. Imaginem per un moment un estany gelat on el gel de la superfície s’ha trencat i el podem moure les plaques fent xocar-los en uns cantons i fent aflorar l’aigua en d’altres.

Ara bé mentre que els blocs de gel són rígids, l’escorça té una certa plasticitat. Com pot ser? Imaginem un tub de ferro, com més llarg sigui al final es doblarà, poc però ho farà, doncs podem dir que l’enorme superfície de les plaques i la seva relativa estretor fa que es puguin doblar provocant que una s’enfonsi sota una altra.

Tenim dos tipus de plaques, unes que pesen més ( són més denses) i que per tant estan més enfonsades i és on es col·loquen els mars (plaques oceàniques, amb un gruix mitjà de 8 km) i unes que pensen menys ( són menys denses) i formen els continents (plaques continentals amb un gruix mitjà de 40 km). Val a dir que les oceàniques es posen a sota les continentals quan es troben.

Una analogia per aclarir el tema de les plaques, seria que tenim fines làmines de plom com a plaques oceàniques i gruixudes làmines de palla com a continentals. Què pesa més un kg de plom o de palla? quin ocupa més volum?

Si us hi pareu a pensar, el màxim de 70Km d’escorça que assolim a l’Himalaia és només una petita part de tot radi terrestre (6370 Km), és com si la terra fos una pilota de bàsquet de 12cm de radi, les plaques de 40km de gruix tindrien un gruix de 0,8 mil·límetres! Pensant d’aquesta manera no resulta tant estrany tots els relleus i muntanyes que tenim, no?

  • http://planetasigarra.blogspot.com Lupus Sigarrensis

    Aquesta informació no em sembla haver-la sentit per la tele:

    “De fet, ha eixamplat el país uns 4 metres cap a l’Est i l’ha abaixat uns 75 cm ( s’hauran de corregir moltes mesures). A més ha canviat l’eix de la terra uns 16 centímetres, escurçant el dia 1,8 milionèsimes de segon.”

    S’enten que amb els problemes de Fukushima i tota la destrucció i morts, dita info no tingui importancia humana ni mediatica, però tot i així, té la seva rellevancia, potser ara no immediatament però de cara més endavant amb mapes, GPS, astronomia etc.

    Per altra banda no tenia present que Japó es dividia en la Euroasiatica i Nord-americana, no la recordava, apart de les 2 oceaniques.

    Un país i 4 plaques déu n’hi do.

  • Pingback: jordan