El tercer dilluns de juliol se celebra al Japó el Dia de la Marina (Umi no hi, en japonès), tot i que també se’l coneix com a ‘Dia de l’Oceà’ o ‘Dia del Mar’. És una data en el què el Japó, com a nació marítima, mostra gratitud per les benediccions del mar i expressa el seu desig de prosperitat. Es tracta d’una festivitat nacional.
.
.
.
El Japó és un país format per més de 6800 illes, i per tant, completament rodejat pel mar. Des de l’antiguitat, el mar ha estat el mitjà d’entrada de les cultures estrangeres a l’arxipèlag, i alhora, el mitjà a través del qual els japonesos han exportat els seus productes. Així doncs el mar ha jugat un paper clau en el desenvolupament de la cultura i la història del país. A més, com a font abundant d’alimentació, el mar ha proporcionat nombrosos productes al poble japonès: peixos, marisc, algues, oli, etc. I tampoc cal oblidar la influència del mar en el clima i el medi ambient del Japó. No és doncs tan sorprenent que el Japó, on hi ha uns forts lligam entre la naturalesa i la cultura, tingui una festivitat nacional dedicada a mostrar gratitud per tot el que el mar ha aportat al seu poble.
Origen
L’any 1874, o 7è any de l’Era Meiji, es va construir a Glasgow (Escòcia, Regne Unit) un vaixell de ferro de vapor, que va rebre el nom de Meiji Maru, que serviria per realitzar serveis de far. El 1876, l’Emperador Meiji va fer un viatge pel districte d’Ou, i va pujar a bord del Meiji Maru a la ciutat d’Aomori. El vaixell, després de fer una breu parada a la ciutat de Hakodate, va arribar sense problemes a la ciutat de Yokohama (molt propera a Tokyo), el dia 20 de juliol. En honor a aquell dia, l’any 1941, l’aleshores Ministre de Comunicacions, Shôzo Murata, va proposar nombrar el 20 de juliol ‘Umi no kinenbi‘ o Dia del Memorial de la Marina.
Avui
El 1995 es va decidir proclamar aquest dia com a festivitat nacional i se li va canviar el nom per ‘Umi no hi‘ o Dia de la Marina. Per tant es va celebrar tal com es coneix actualment l’any 1996. A partir del 2003 es va canviar-ne la data i ha passat a tenir lloc el tercer dilluns de juliol. Aquest fet de fer coincidir els festius en dilluns és degut a una modificació d’una llei japonesa que intenta que hi hagi el màxim nombre de caps de setmana de tres dies, per tal d’afavorir a la majoria de la població treballadora.
Els 12 dies que van des del 20 fins al 31 de juliol, es coneixen com a Umi no shunkan, que vindria a ser el ‘Període del Mar’. Durant aquests dies, es realitzen actes diversos en molts punts del país, que inclouen presentacions sobre recerca marina, visites públiques a instituts marítims, concerts sobre l’aigua, etc. També s’elogia en aquestes dates a persones que hagin fet contribucions al transport marítim, organitzacions marítimes, o que hagin ajudat en la prevenció de desastres als oceans.
.
.
En quant al Meiji Maru, després del viatge de l’Emperador que hem esmentat, va ser transferit a l’Escola Nàutica de Tokyo l’any 1897, i fou utilitzat com a vaixell amarrat d’entrenament durant més de 50 anys, proporcionant educació i entrenament als cadets. L’any 1945, quan les tropes nord-americanes van ocupar l’arxipèlag, va ser confiscat i utilitzat com a cantina pels soldats americans, i no el van retornar a l’Acadèmia de la Marina Mercant fins al 1951 (Shäuffelen 2005). El 1964 va ser fixat al terra al lloc on es troba actualment, al Campus Etchujima, i des de llavors s’ha conservat com un vaixell commemoratiu que simbolitza la tradició de l’educació marítima al Japó. Aquesta circumstància, juntament amb el fet que es tracta del vaixell de ferro més antic que es conserva al Japó, van fer que el 1978 fos designat com a Propietat Cultural Important del Japó. El 1980, la Universitat de Tokyo de la Ciència Marina i la Tecnologia, juntament amb l’Agència d’Afers Culturals, van iniciar un pla de treball de 8 anys per conservar-lo i restaurar-lo, que es va completar el 29 de gener del 1988. (Font: Universitat de Tòquio de la Ciència Marina i la Tecnologia, disponible en línia aquí). Si cliqueu al l’enllaç anterior podreu veure una imatge del Meiji Maru.
Shäuffelen, O. Great Sailing Ships of the World. Nova York: Hearst Books, 2005, p.187