Categories
Història

Era Heian (794- 1185)

Seguim amb la nostra particular història japonesa. L’emperador Kammu ha posat una mica de seny i ha decidit marxar de Nara, on els temples budistes són molt poderosos, establint la capital de l’imperi a Heian (l’actual Kyoto). Només cal mirar les dates per veure que la jugada li sortirà una mica més bé que l’anterior època.

Heian és coneguda també com l’era de la pau i la tranquil·litat. Durant aquesta era passen moltes coses, anem a veure’n un resum de tot.

No podem entendre l’era Heian sense parlar de la poderosa família Fujiwara, la qual aconsegueix esdevenir regent de l’emperador. A mitjans del segle IX Fujiwara no Yoshifusa, Gran Ministre de la cort, fa pujar al tron un nen que, per l’edat, no podia governar. Això li permet assolir el poder polític instaurant la figura del regent de l’emperador. Els seus successors heretaran la regència, o poder a l’ombra.

Més info…

La família Fujiwara no és un bolet que hagi sortit de cop! De fet són presents en importants decisions polítiques com la decisió de traslladar la capital de Nara a Heian.

Carro de la noblesa

Així doncs, al contrari que l’era anterior, l’emperador queda en segon terme, com un símbol de legitimació sense capacitat de govern; no obstant continua ostentant el lideratge espiritual de la nació.

Durant l’era Heian la cort s’omple de riqueses i opulència, l’origen de les quals l’hem de buscar en l’estructura social que estava muntada i en la gran diferència entre les classes altes i baixes. D’on provenien els diners? Doncs, com sempre, del poble. Durant l’era Heian es dóna un procés de privatització de la terra, conegut com a sistema Shoen, segons el qual els pagesos pagaven impostos als nobles de la cort.

Més info…

El sistema Shoen és un tema complicat i no es va fer de la nit al dia, de fet la seva instauració completa dura del segle IX al XII. Per dir-ho d’una manera senzilla, el quid de la qüestió es troba en una organització vertical.

Suposem que som un noble de la cort, tindrem un governador que ens pagarà per tal que vetllem pels seus interessos , a la vegada aquest governador viurà a la capital, de manera que deixarà un representant al seu domini, el qual tindrà contactes amb els pagesos més rics, els quals tindran pagesos més pobres a sota la seva disposició.

Veiem doncs que es crea una xarxa de relacions personals on tothom li interessa, pel seu propi benefici, que la terra produeixi. S’introdueixen millores per regar els camps d’arròs i altres tècniques per produir més. A les províncies hi ha un desenvolupament artesanal i comercial. El fet que els propietaris de la terra estiguin a la capital, estimula la creació i millora de carreteres. Una novetat és que el sistema Shoen permet cultivar noves terres.

Genji monogatari

Per tal que els Fujiwara puguin assentar les bases del seu poder i no tinguin oposició, van concedint privilegis i drets d’autogovern a les províncies, començant per exempcions d’impostos, fins arribar a la total independència d’aquestes, o el que és el mateix, que els inspectors del govern central no poden entrar en els territoris regits pels governadors. Es veu doncs, que aquesta estructura afebleix l’estat deixant-lo sense taxes i sense lleva.

Durant aquesta època s’estructura l’exèrcit en forma de milícies locals, controlades pels governadors. Aaalerta! És en aquests governadors provincials que van acumulant drets, poder i força militar on trobem l’inici del que coneixem com a Samurais o Bushi.

En les províncies es desenvolupa una cultura japonesa pròpia ja que, en aquesta època, els contactes amb Xina són menys importants. De fet, els contactes amb el continent s’aturen l’any 894 a causa de la caiguda de la important dinastia Xinesa Tang.

Pel que fa a la religió, el Shintoisme està completament arrelat en la mentalitat japonesa i el budisme es limita a les elits culturals perquè els seus textos estan escrits en xinès. A finals de l’era Heian, però, es comença a difondre el budisme de la terra pura (escola Jodo) molt més popular ja que proclama que la salvació és molt fàcil, tant sols s’ha d’invocar el nom del buda Amida i no calen ni ritus ni monjos.

Pavelló del Fènix (Uji, prefectura de Kyoto)

Més info…

Un parell d’idees sobre el budisme d’aquest temps, son els poders màgics associats a la recitació de sutres, cants per exorcitzar els mals esperits de les persones malaltes, i el karma o mèrits acumulats en vides anteriors per obtenir honors, o bonaventura, en l’actual. La senzillesa del Shintoisme i la permissivitat del Budisme, van permetre la seva coexistència.

Trobem dues sectes importants, fundades per dos monjos després d’un viatge a la Xina. La secta Tendai, fundada pel monjo Saichô es basa en el sutra del lotus i la secta Shingon fundada per Kûkai que prospera sota el patrocini de dos emperadors. Les seus centrals de les dues sectes, el mont Hiei i el Mont Koya, són importants centres d’aprenentatge on es desenvolupa el sil·labari Hiragana. El seu caràcter apolític, fa que no siguin malvistes pels emperadors.

El Hiragana, el sil·labari japonès que deriva dels kanjis xinesos, serà utilitzat en l’anomenada literatura femenina de la cort, que significa el sorgiment d’una cultura pròpia, desvinculada de la xinesa. Els sil·labaris permeten una millor expressió dels sentiments i les emocions del que ho permet el llenguatge xinès. Trobem grans obres com Genji Monogatari, escrit per Murasaki Shikibu, o el Makura no Soshi de Sei Shonagon. En aquests llibres es pot constatar una cultura molt refinada, però també un sentiment de superioritat  des de la capital sobre les províncies rurals.

Evolució del Hiragana

Tenim doncs els Fujiwara assentats en el poder, com passem a l’era següent?
La clau està en els governadors/samurais de les províncies, que havien anat adquirint poder militar. Una família, la Taira aconseguirà un poder absolut (entre els anys 1159 i 1181), desbancant i posant fi a als Fujiwara i una altra família de samurais, els Minamoto. No obstant, aquests Minamoto no tardaran a derrotar els Taira, en el conflicte conegut com les guerres Gempei. D’aquesta manera inicien una nova era, l’era Kamakura, que veurem en el següent article.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *