Seguim amb la nostra història Japonesa, que ens permet certes llicències.  Fa tant de temps de l’última que millor que recordem on som: hem arribat  al final de l’estat Yamato, que ha passat de molts clans iguals entre ells a una estructura imperial, un clan ha aconseguit dominar els altres i s’ha erigit com a dominant.

L’emperador estableix una capital permanent a Nara, adopta el títol de fill del cel perquè  és del clan dominant que descendeix de la deessa del sol (Amaterasu)  i continua amb les funcions de súmmum sacerdot . El títol d’emperador esdevé hereditari i la seva dinastia ha arribat als nostres dies.

La capital, Nara,  és construïda sense murs demostrant la força de l’imperi, no hi ha enemic extern o intern a témer. Per més informació us recomanem aquest reportatge.

Com ja hem anat dient qui té la paella pel mànec és l’emperador, que es troba al cim de la jerarquia de l’època. Per sota seu hi ha els cortesans, també ordenats de major a menor importància, els súbdits lliures (els funcionaris i gent dependent de l’estat) i els súbdits no lliures ( vaja, el poble en general).

Més info…

Pel que fa a l’organització del poder  hi ha 8 ministeris, controlats per l’aristocràcia i en darrer terme pel ministre de l’esquerra i el de la dreta ( que serien com la mà dreta i esquerra de l’emperador).

El codi legal és l’anomenat ritsu (lleis penals) ryô (institucions). Aquest estava inspirat amb el codi dels Tang ( una dinastia imperial de la Xina contemporània ) i regula les lleis i totes les institucions de l’època. La seva importància va ser tal que alguns historiadors anomenen a l’època Nara època ritsu-ryô.

Hi ha contactes amb Xina, s’envien missions on les elits es formen. Es creen departaments per assimilar les noves tècniques sobre artesania, escultura, pintura i construcció d’objectes.

La terra i els seus productes, tot, tot i tot pertany a l’emperador. El país s’organitza en districtes i viles i els habitants paguen impostos, que poden ser tant en espècies com en hores de treball. Aquests districtes tenen uns representants de l’emperador, els governadors, que tallen el bacallà a nivell més local i es dediquen a servir al poder central. S’ha de dir que molts són descendents dels clans més forts de l’era Yamato. Per poder controlar un territori tant ampli, es crea una extensa xarxa de camins.

En el camp de la literatura hem de destacar dues obres importants: El Kojiki (data del 712 i és la crònica més antiga de Japó) i el Nihonshoki (any 720). Ambdues relaten l’origen diví de la família imperial i en justifiquen la seva existència. Una tercera obra, que agradarà als més poètics, és el famós Manyôshu, una recopilació de més de 4.000 poemes de l’època i que es fa  per demostrar el poder de l’emperador.

Més info…

Recordem que l’escriptura xinesa ja havia estat introduïda des de la Xina durant l’era Yamato, no obstant una de les novetats del Manyôshu, és que s’utilitzen kanjis però es llegeixen a la japonesa. O sigui que s’ho feien venir bé.

Entre altres edificis i monuments trobem les construccions del temple Todaiji i el seu gran buda (Rushana), que pretenia ser el centre del poder religiós de l’època. Malauradament cap dels dos és original. El temple és una reconstrucció del segle XVIII i és més petit que l’original. Pel que fa al daibutsu, és una reconstrucció de l’era Edo (segles XVII-XIX aprox).

Todaiji- reproducció en miniatura

Com passem de l’era Nara a la següent (Heian)? La culpa no la té el chachacha sinó el budisme.  A finals de l’era Nara,  un monjo budista es dedica a festejar una emperadriu i arriba a tenir tant de poder que intenta usurpar el tron, la intervenció de la resta de la família imperial fa que no ho aconsegueixi.

Per tal de fugir de la influencia dels temples budistes, i perquè un fet així no torni a passar, la família imperial es trasllada a Heian, l’actual Kyoto, iniciant una nova era esplendorosa, almenys per la gent rica ( alerta amb aquest detall) , com veurem al següent reportatge, que esperem que no tardi tant a sortir.