Categories
Anàlisis Autors Cultura japonesa Reportatges

L’estudi Ghibli, 30 anys d’història

ghibli horizontalTal dia com avui fa 30 anys de la fundació de Studio Ghibli, felicitats! Rescatem un article original de zonajaponesa.com creat per continuar (re)descobrint Ghibli!

Quan es parla d’animació Japonesa sens dubte l’estudi Ghibli és un dels referents més coneguts a nivell internacional; ha produït grans pel·lícules, nombrosos curts d’animació i té un museu a Mitaka (Japó). En aquest reportatge ens fixarem en la seva vessant cinematogràfica.

El 2013 va ser rellevant per l’estudi per la retirada de primera línia de Hayao Miyazaki (74 anys) amb el seu darrer llargmetratge El viento se levanta i també, del que se suposa que serà la retirada de Isao Takahata (79 anys) que el novembre estrenava el film La princesa Kaguya.

 

sensei_a_venecia
Hayao Miyazaki a la Biennale de Venècia

La història de l’estudi comença l’any 1984 amb el llargmetratge Nausicaä de la vall del vent, que donaria peu a la formalització de l’estudi Ghibli, el juny de 1985.
A partir d’aquí s’inicia una producció, lenta però constant, de films que amb pas del temps aconseguirien reconeixement internacional, captivant a milions de persones arreu del planeta.

 

chihirocatEl 2001 El viatge de Chihiro va aconseguir l’Òscar com a millor pel·lícula d’animació i Hayao Miyazaki va rebre un merescut homenatge al Festival de Sitges 2002 i a la Biennale de Venècia 2005.

Els ingredients de l’èxit són una dedicació artesanal per cada projecte amb una gran inversió procedents dels fons de l’anterior film; aquest fet els va estar apunt de portar a la ruïna després de la producció de dues pel·lícules l’any 1988. Per sort el marxandatge relacionat amb la pel·lícula Totoro va proporcionar suficients ingressos extra per salvar l’estudi.

Totoro02És per això que el simpàtic Totoro és la seva mascota oficial.

Hayao Miyazaki ha estat l’encarregat de pel·lícules que fan volar la imaginació com:

  • Lupin, el castell de Cagliostro (1978)
  • Nausicaä de la vall del vent (1984)
  • El castell en el cel (1986);
  • El meu veí Totoro (1988),
  • Kiki, l’aprenent de bruixa (1989);
  • Porco Rosso (1992);
  • La Princesa Mononoke (1997);
  • l’oscaritzada El viatge de Chihiro (2001),
  • El castell ambulant (2003),
  • Ponyo (2008)
  • i la última El viento se levanta (2013)

OLYMPUS DIGITAL CAMERADel cinema de Miyazaki en podem extreure algunes característiques que es van reproduint al llarg de la seva filmografia:

  • El punt de partida pels seus films és un viatge; el personatge principal s’afronta a un canvi que el durà a un creixement personal, ja en el sentit de passar a l’edat adulta o de comprendre millor el sentit de la vida.
  • nausicaa00D’altra banda no es pot afirmar categòricament si alguns personatges són bons o dolents, estan molt condicionats pel context en què viuen. Busca, en certa manera, escodrinyar en la psicologia humana i reflexionar sobre els motius que fan que actuem d’una o altra manera.
  • mononokesLa natura és una altra de les fixacions de Miyazaki.
    Cada pel·lícula compta amb fons molt cuidats que retraten un naturalesa molt viva, així com també es planteja quina relació manté l’home amb ella.
  • porco_rosso_4Un darrer tret a destacar és que el fet de volar sol ser present a la seva filmografia, la causa d’aquest fet és que el seu pare era director d’una fàbrica d’aeronaus i de petit va conèixer i va quedar fascinat per tot el món de l’aviació.

El darrer film de Miyazaki s’escapa de la seva tònica habitual, cosa que els més romàntics podrien considerar com un adéu. La pel·lícula El viento se levanta/ The Wind Rises està basada en una història real i narra la vida d’un dissenyador dels avions que van ser utilitzats per la segona guerra mundial.

elvientoselevantaA priori tractar la vida d’un dissenyador és tot un repte ja que la història real podria semblar un factor limitador si tenim en compte l’historial imaginari de Ghibli, no obstant s’hi aconsegueix donar la volta i Miyazaki combina el món dels somnis del protagonista, que imagina els ginys voladors que vol crear, amb la història purament real. Cada disseny, cada dibuix que realitza transporta al seu món de manera que es transmet la passió per la seva feina.

El viento se levanta  (que es va estrenar el 2014 al nostre país, primer al cinema i després en DVD/BD) està clarament en contra de les guerres: el llenguatge visual i les situacions que es desprenen de la pel·lícula apunten cap a aquesta direcció. També critica en certa manera la carrera militar que va enfonsar a Japó a una guerra mundial. Amb aquest film Miyazaki retorna els orígens, com hem dit l’afició pel món de l’aviació li ve de ben petit.

 

El segon puntal de l’estudi, Isao Takahata, ha realitzat una producció menys prolífica però no de menys qualitat.
La-Tumba-de-las-LuciernagasDins els seus títols trobem:

  • La Tomba de les Lluernes (1988),
  • Recuerdos del Ayer (1991),
  • Pompoko (1994),
  • Els meus veïns els Yamada (1999)
  • cartel-kaguya-vertigoi la última El cuento de la princesa Kaguya (2013) estrenada al festival de Sitges 2014, pendent si s’estrena al cinema a la tardor i edició DVD/Blu-ray prevista per finals de de 2015.

En el cinema de Takahata hi ha una opció per mostrar la vida més real, així com un gran respecte per la natura i una forta aposta pels valors humans.
Tot apunta a que Takahata, es podria retirar aviat a causa que ha emprat 8 anys en la seu darrer film i per la seva edat avançada ( 79 anys).

 

No es pot parlar de Ghibli sense esmentar Joe Hisaishi, compositor de la majoria de les bandes sonores que acompanyen els films de l’estudi i que ha proporcionat peces de gran qualitat, sensibilitat i d’estil clarament clàssic, que acompanyen a la perfecció l’atmosfera de les pel·lícules de Ghibli.

Una peça de la Princesa Mononoke:

 

mimi-rApart dels dos pesos pesants, l’estudi ha donat peu a films fruit d’altres directors que hi han posat el seu segell propi. Així trobem:

  • Puedo escuchar el mar (1993, Tomomi Mochizuki),
  • Murmuris del cor (1995, Yoshifumi Kondo),
  • Haru en el regne dels gats (2002 Horoyuki Morita),
  • Cuentos de Terramar (2006, Goro Miyazaki),
  • Arrietty (2010, Hiromasa Yonebayashi)

i les encara inèdites al nostre país,

  • Kokuriko-zaka kara (2011, Goro Miyazaki)
  • Cuando Marry estuvo allí (2014, Hiromasa Yonebayashi).

 

arriety_08Serà la tasca dels nous talents tirar endavant l’estudi i tota la seva filosofia d’entendre el bon cinema d’animació. L’estudi queda orfe però sens dubte amb un bon relleu. El seu proper treball serà la gran prova de foc per veure si els joves talents que els tocarà liderar l’estudi podran seguir en la línia de l’èxit que fa que cada producció de l’estudi sigui esperada amb fervor per fans del Japó i d’arreu del món.

 

De moment tot el que podem afirmar és que l’estudi ha deixat un llegat de bon cinema digne de ser vist i com sempre hem dit des de zonajaponesa.com: “les pel·lícules de l’estudi Ghibli es caracteritzen pel seu alt contingut en valors, el respecte i l’admiració per la natura, una imaginació desbordant i uns personatges entranyables”.

MuralGhibli_21pelis

Reportatges relacionats:

Descobreix Ghibli 4.0 (en preparació 5ª versió actualitzada, 2015)

Taula rodona: Studio Ghibli, el final d’una època?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *