Una nova entrega de l’apassionant historia japonesa. En aquesta segona part de l’era Tokugawa ens centrarem més en els pobles, la cultura, com va créixer la població durant aquesta època de pau, però també veurem com la fam va fer grans desastres. Esteu apunt? Som-hi!
Pobles, vil·les i l’escola
Degut a que hi ha pocs representants del shogun per controlar el territori, els pobles aprenen a autogovernar-se i a resoldre els seus problemes; els samurais són consultats sols en situacions extremes. Cada vil·la té els seus codis i les seves penes, essent l’ expulsió la més dura. Malgrat tot els caps de cada vil·la són escollits per les autoritats.
Hem de concebre els pobles com a entitats aïllades. Per tal d’autogestionar-se bé cal educació i per tant apareixen les escoles budistes o terakoya. La seva popularitat serà molt gran, de fet es calcula que al final de l’era Tokugawa hi ha un 80% d’ alfabetització al conjunt del país.
També apareixen les acadèmies per samurais o shôkeikô, que no deixen de ser punts difusors del confucianisme, doctrina que, entre molts altres punts, reforça la importància de ser lleial al superior.
Augment de la població i creixement del comerç
Durant la primera meitat de l’era Tokugawa milloren les tècniques de rec i d’agricultura i augmenta la producció del camp. Es calcula que als volts de 1600 el Japó compta amb uns 15 milions de persones i cap al 1700 tenim uns 31 milions de persones; a més Edo té el record mundial de població amb 1 milió de persones. La població urbana es troba entre un 10 i un 15%.
Les principals ciutats (Edo, Kyoto, Osaka) i les zones més avançades es troben a la zona de govern directe del shogun i són les principals consumidores ( és clar que amb la gent que hi ha…). Es crea també una zona de lliure comerç, sumada a un trànsit relativament senzill entre dominis.
Més info… La Sankinkotai també afavoreix el comerç (com ja hem dit). També hi ha comerç marítim de l’arròs. Osaka esdevé un centre important de comerç i els dominis hi tenen agències.
De manera gradual es passa a una economia monetària i també apareixen papers de crèdit ( això és un dels causants de l’empobriment dels samurais, que ja vam comentar).
Floriment de la cultura
A les ciutats es desenvolupa una cultura urbana que té el seu origen en els gustos del poble i dels ciutadans que, al millorar les condicions de vida, tenen més temps per passar-ho bé.
Apareixen els coneguts Ukiyo-e, o pintures d’un món flotant, que fan referència al concepte d’una vida efímera. Es desenvolupa el teatre de mariontes i el Kabuki. També apareix la figura de la Geisha. Cada un dels temes mencionats mereixeria un reportatge sencer!
Potser un dels ítems més famosos de l’era Tokugawa és el desenvolupament del Haiku per part de Matsuo Basho ( parent d’en pusho) , que dóna a aquests poemes una importància literària notable.
El coneixement
En aquest aspecte, a trets generals, Japó va endarrerit; es pot dir que coses bàsiques a Occident són molt noves a Japó. Des dels inicis de l’era, els llibres estrangers estan prohibits, no obstant al 8è shogun, Yoshimune (1684-1751) en permet l’entrada sempre que no tinguin ensenyances estrangeres (principalment de la religió cristiana). També, amb Yoshimune, s’edita un calendari millorat per l’agricultura.
Amb l’entrada de llibres estrangers es desenvolupen els estudis holandesos (anomenats Rangaku i que ja actuaven en la clandestinitat). Els japonesos es concentren en branques del coneixement més aviat pràctiques, com la botànica, l’armament o la medicina, deixant de banda aspectes més teòrics com podrien ser les matemàtiques.
Més info… la medicina rebrà l’ oposició de l’escola tradicional xinesa, aquest conflicte es pot veure a l’obra “El arbol que da sombra” d’ Osamu Tezuka.
Fams i revoltes…
Doncs sí, tot el que hem pintat fins ara sembla força bé, no? Però anem posar-hi més factors que facin trontollar les coses una mica.
Uns trenta episodis de fams al llarg de l’era Edo. Essent un dels més crus les fam de tenmei del 1781 al 1789 amb un milió cent mil persones mortes. A l’any 1800 el pic de 31 milions assolit al 1700 ha baixat a uns 25 milions!
Més info… aquí tot va lligat, per contrarrestar la fam sorgeixen nous negocis de mercaders i samurais, es construeixen piles d’estoc d’arròs i millora l’ educació samurai. A Edo es crea un fons econòmic pels desastres naturals.
Els pagesos dins d’aquest sistema econòmic, pensat per afavorir els comerciants, viuen en condicions molt dures i, tot i que són el segon escaló de les classes, són tractats severament. A més, han de suportar fams i han de mantenir una classe dirigent minoritària ( el 3% de la població), així és normal que els c****ns se’ls vagin inflant. Així doncs es produeixen nombroses revoltes i protestes de la pagesia. Es calcula que durant tota l’era Tokugawa es van produir unes 2700 protestes de diferents tipus.
En resum…
Així com hem vist en els dos reportatges de l’era Tokugawa, veiem els principals punts:
- Període de pau perllongada.
- Aïllament del país (amb matissos).
- Creixement d’una economia monetària.
- Transport de persones i mercaderies al llarg del territori. ( Sankinkotai)
- Naixement d’una identitat nacional.
- Empobriment dels Samurais.
- Ascens de la classe mercant.
- Millora de l’agricultura i l’augment de la població.
- Aparició d’escoltes i alfabetització.
- Vil·les autogestionades.
- Floriment d’una cultura urbana.
- Durs episodis de fam.
Si voleu saber com es va acabar el govern instaurat per Ieyasu haureu de llegir el darrer reportatge de la saga Tokugawa!
.
.
Una resposta a “Era Tokugawa-2 ( de 3)”
[…] cop vist una pinzellada del que és l’era tokugawa (part1 i part2) anem a veure com acaba i mirarem alt per alt les raons, sense aprofundir massa. Endavant doncs amb […]