La constitució japonesa

Aprofitant que avui, 3 de maig, és el dia de la constitució japonesa anem a fer-hi un cop d’ull a veure quines coses ens pot ensenyar de Japó.

Primer de tot, però, què és una constitució? Si ho busquem al diccionari de l’enciclopedia catalana, trobarem la següent definició:

Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i els deures dels ciutadans, regula el sistema de poder i defineix els òrgans i llurs formes i llurs funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.

Doncs tenint clar el que és una constitució anem a veure alt per alt el context en què va ser escrita i d’altres aspectes que considerem importants que siguin coneguts.

Context històric

El 1945 Japó perd la guerra, amb la caiguda de les bombes atòmiques i la capitulació posterior de l’emperador.Estats Units ocupa el país i el general Mc Arthur té en ment dos objectius principals:

1. Destruir el poder militar i castigar els criminals
2. Instaurar un règim democràtic i el capitalisme liberal

Per tal de poder complir aquests objectius, calia reformar la constitució Meiji ( de fet en va fer una de nova), calia descentralitzar el poder polític, reformar el poder militar i educatiu i separar l’Estat i la religió. La raó és que tots aquests elements havien estat condiments per a la retòrica bel·licista i nacionalista japonesa que els conduí a la segon guerra mundial.

Així doncs el 7 d’octubre de 1946 s’aprova la constitució i el 3 de maig del següent any entra en vigor.

Algunes característiques de la nova constitució són

• Neutralitza el poder de l’emperador
• Estableix un sistema bicameral ( anomenat la Dieta; seria com el Parlament i el Senat)
•  Introdueix diferents drets fonamentals, recollits en el capítol 3, drets i deures del poble.
• Estableix el sufragi universal per majors d’edat (a Japó són 20 anys)
• Estableix un sistema judicial independent
• Estableix que la política no serà formada per nobles.

L’emperador es manté

Malgrat que segurament l’emperador s’hauria d’haver assentat al tribunal per a ser jutjat, la constitució no el destitueix sinó que el reafirma com a símbol de la unitat del país en el mateix article 1.

La raó de’aquest fet és que, a causa de la veneració que professaven els japonesos per l’emperador, es desconeixien quines conseqüències de tocar aquesta figura. A més era i és un símbol d’unitat , cosa que ja anava bé per les estratègies dels Estats Units.

No obstant el poder imperial es neutralitza fins a tal extrem que tota acció ha d’estar aprovada per la dieta ( la dieta és el nom que rep el parlament japonès) i fins i tot els regals que pot rebre! ( articles 1 a 8).

 

Article 8: No es poden donar béns a la Família imperial, ni aquesta rebre’n o fer donacions, sense l’autorització de la Dieta*.

 

Hem d’entendre que l’anterior constitució Meiji, dotava de plens poders a l’emperador així com també li atorgava la sobirania de l’estat . 

L’article 9 i la renuncia a la guerra

Aquest és potser l’article més famós de la constitució japonesa i el que genera més debat. Es troba en el capítol 2 “Renuncia a la guerra” i diu:

Article 9: Aspirant sincerament a una pau internacional basada en la justícia i l’ordre, el poble japonès renuncia per sempre a la guerra com a dret sobirà de la nació i a l’amenaça o a l’ús de la força com a mitjà per resoldre disputes internacionals.

Amb l’objectiu de portar a terme el desig expressat en el paràgraf anterior, no es mantindran en endavant forces de terra, mar o aire com tampoc altres potencials bèl·lics. El dret de bel·ligerància de l’estat no serà reconegut*.

 

La raó d’aquest article és la preocupació dels estats Units que Japó es tornés a embarcar a la guerra. Amb la redacció d’aquest únic article la constitució es considera pacifista. I és també aquest article el que fa que marca la posició dels partits polítics a favor o en contra de modificar la constitució.

No obstant és ben coneguda la presència de les forces d’autodefensa, que apareixen a molts manga i que es podria dir que fa les funcions d’un exercit. Aleshores com es justifiquen? Doncs es podria dir que l’argument més fort és que la constitució no nega el dret a l’autodefensa, i que a més aquest és un dret reconegut a la carta de la ONU (article 51 ). Ara bé, el terme autodefensa és força interpretable.

En aquesta web  podem llegir la justificació de l’existència  les forces d’autodefensa.

Consideracions finals

La constitució japonesa no ha estat modificada des de la seva promulgació; bona part de la raó d’aquest fet es troba en l’existència de l’article 9 i en les grans majories  que demana l’article 96 per fer esmenes: 2/3 de les dues cambres i la ratificació del poble en referèndum. Normalment totes les constitucions disposen d’aquest tipus de blindatges per evitar ser modificades cada dos per tres.

Es tracta d’un text que consta d’una extensió reduïda, 103 articles en menys de 10 pàgines, teniu curiositat per llegir-la?

 *Traducció pròpia del text de la constitució.