Després de molt de temps reprenem la història de Japó. Ara entrem de ple en l’era Tokugawa (1603-1868). Hem decidit dividir aquesta era en tres parts fer-la més planera. Som-hi!
Després de que Ieyasu hagi aconseguit unificar el país entra un període de pau de més de 200 anys, on el país està pràcticament aïllat. Durant l’era Tokugawa el Japó pateix forts canvis. Encetem el primer reportatge de la triologia dedicada a Tokugawa.
L’organització política.
El Bakuhan és el nom que rep la forma de govern de l’era Tokugawa. Es tracta d’una combinació del poder militar central comandat pel Shogun (Bakufu) i pels daimyo (senyor feudal), que governen els seus territoris (Han). Per dir-ho més clar qui remena les cireres és el poder militar i l’emperador és per fer bonic a Kyoto. Però la força de les armes no dura sempre i cap als volts de 1680 es passa a governar a través de les lleis.
Més info… Controlar a senyors poderosos és complicat per tant, dins del rang dels daimyo, el govern Tokugawa en distingeix tres tipus, segons la confiança que en té.
- Els familiars més propers, de confiança (Shimpan).
- Aliats previs a la batalla de Sekigahara (Fudai)
- Els més allunyats de la confiança del Shogun, i també de les seves terres ( Tozama).Aquests són els que van perdre la batalla de Sekigahara.
Per tal que els daimyo (srs. feudals) no es facin més forts es prenen diferents mesures:
- Es crea la sankinkotai (més avall l’expliquem).
- Hi ha un sistema de control per part de representants del Shogun.
- Es prohibeix el contacte amb l’emperador.
- Control estricte de les reformes que fan a les fortaleses.
- S’obliga a fer costoses obres públiques als daimyo per tal que no gastin els seus diners en crear exèrcits més forts.
Amb tot això a veure qui té temps per pensar a fer la guerra!
La sankinkotai
Tal com dèiem més amunt és un sistema per controlar els daimyos, anem a veure de què es tracta!
Consisteix en l’obligació de cada daimyo a residir la meitat de l’any a Edo. Aquest fet comporta una gran despesa econòmica pels daimyos, que porten grans corrues de servents ( poden ser de 400 a 1500 persones!).
Més info… Per assegurar la lleialtat dels daimyo, els familiars més propers són presos com a hostatges a Edo ( fills, dona, etc).
Perquè la sankinkotai és important?
Per una banda, millora les comunicacions i els camins. Amb tanta gent viatjant es creen necessitats de serveis pels pobles on passen. S’origina un important mercat intern que movia productes dins el mateix Japó.
D’altra banda la gent que participa a la sankinkotai s’adona que pertany a un lloc més gran que el seu domini i en conseqüència neix una consciència d’identitat nacional que transmeten al seu lloc d’origen.
Un cop a Edo els samurais joves i els vassalls amb talent (escollits per participar a l’expedició) tenen el temps lliure i per tant comparteixen aficions, visiten els mateixos temples i festivals i es crea una cultura comuna que exporten als seus dominis.
I els samurais què?
Els samurais han de servir al seu senyor, del qual reben una paga en arròs. Sorprèn una mica saber que ells no tenen terres en possessió i ni tant sols les seves residències els pertanyen.
No obstant són la classe més alta del sistema i estan obligats per llei a tenir un cert estatus que cada cop se’ls fa més complicat de mantenir.
Amb l’era de pau que es troben i sense poder fer la guerra ( i així guanyar ingressos) el seu poder anirà decreixent al llarg de l’era.
L’evolució de l’economia cap a una economia monetària fa que hagin de vendre la seva paga en espècies a comerciants rics i fins i tot s’endeuten amb prestamistes. Per aquesta i altres causes els samurais s’aniran empobrint ( excepte els més rics, es clar).
Més info…Alguns samurais pengen les armes per convertir-se en emprenedors i fundar acadèmies militars o fins i tot esdevenir rics terratinents. D’altres ocupen llocs de burocràcia i funcionariat. Però continuen amb la filosofia de vida de l”austeritat i de la lleialtat.
Un país aïllat?
L’aïllament del país s’assegura amb la prohibició de construir vaixells prou grans com per suportar un viatge transoceànic i la condemna a mort de tot aquell que abandonava el país ( i després torna, es clar). A més al 1633 es prohibeix el cristianisme de manera definitiva i s’expulsen o s’eliminen els seus darrers defensors.
No obstant hi ha petites escletxes de comunicació amb el món exterior. La més coneguda és la illa de Dejima, a Nagasaki ( al sud del Japó), on els holandesos tenen permesa l’estada i el comerç. A més cada any els holandesos van a Edo a informar al Shogun ( el cap de l’exèrcit, la màxima autoritat del país) de l’estat del món ( des del seu punt de vista, és clar).
Hi ha cert comerç, sota estricte control, amb Xina a través d’ Okinawa que aquell temps era el regne de Ryukyu.
I Corea? Doncs després de les crues campanyes de Toyotomi, Ieyasu opta per establir la pau i retornar presoners de guerra. Durant l’era Tokugawa, Corea envia 12 missions amb uns 400 membres. Cada cop que hi ha un nou Shogun, hi ha un espectacle de Coreans.
I fins aquí aquesta primera aproximació a l’era Tokugawa, en el següent reportatge ens centrarem en temes de la societat.
.
9 respostes a “Era Tokugawa- 1 (de 3)”
Home… ja era hora! jeje
Jo tb dic el mateix, Cristina! jejeje 😉
Hola, apart de felicitar-vos per aquesta entrada sobre l’era Tokugawa, volia comentar-vos que temps enrere vaig llegir una novel·la d’en David Mitchell, titulada “The Thousand Autumns of Jacob de Zoet”, la història de la qual transcorre principalment a l’illa de Dejima a finals del segle XVIII i principis de XIX. Potser hauria estat mes escaient citar-la de cara a la tercera entrega que anuncieu sobre l’era Tokugawa perquè s’ambienta més aviat cap al darrer període, però no me’n podia estar d’esmentar aquesta obra perquè reflecteix prou bé l’atmosfera en què es desenvolupaven les relacions entre els pocs occidentals que tenien accés al país des de l’espai tan reduït de l’illa de Deima, a Nagaski. Existeix traducció al castellà, però em penso que de moment no se n’ha fet al català. Exceptuant algunes veleïtats argumentals de cara als lectors, em va semblar una aproximació prou bona i entretinguda no solament a aquest període, sinó que també mostra les diferències que separaven el món oriental de l’occidental.
Merci per l’apunt Enric! Sembla interessant aquest llibre que comentes. De fet la vida a l’illa de Dejima havia de ser una altra història en un país tan aïllat.
Hi ha un manga que també en parla, es diu Ganon, i va ser editat fa uns anys per banzai, el problema és que és complicat de trobar.
[…] cop vist una pinzellada del que és l’era tokugawa (part1 i part2) anem a veure com acaba i mirarem alt per alt les raons, sense aprofundir massa. Endavant […]
[…] Dels autors de El lobo solitario y su cachorro una obra del 1978-84 ambientada en el shogunat de Ieyasu Tokugawa. […]