Tsubasa Kimura és una reconeguda artista de shodo. En el festival Àsia 2012, vam tenir el plaer d’entrevistar-la. A continuació us donem a conèixer l’artista i us presentem l’entrevista que li vam fer.
Coneixem Tsubasa Kimura
Els seus inicis amb la cal·ligrafia van ser ja de ben petita, però el seu interès seriós es situa a la universitat, quan va estudiar sobre el Buddhisme. Posteriorment va realitzar un màster i va escriure una tesis sobre Bokuseki, una cal·ligrafia inventada per monjos Zen de Xina que tenien la seva pròpia filosofia i estil propi, utilitzant el shodo com a pràctica de meditació per ells mateixos.
Kimura ha tingut dues èpoques de la seva carrera: una primera fase més tradicional i una segona d’estil més artística. Actualment està buscant un nou camí entremig que combini les dues tendències.
Un dels puntals de Kimura és que considera que la relació entre les eines i l’estil de la cal·ligrafia és molt important, de fet creu que bona part del resultat de la peça està decidit pel pinzell, que aporta la seva “personalitat” a les lletres escrites. Explica que en altres casos la petja de l’artista és molt important, però aquest no seria el seu cas.
L’artista ha realitzat un projecte que ha consistit en crear pinzells partint de plomes d’ocells. Concretament ha confeccionat 100 pinzells amb 100 plomes diferents, juntament amb un artesà. La seva inspiració a l’hora de fer aquest treball va ser el seu propi nom ( Tsubasa en Japonès significa ala). Els vídeos de com dibuixa els kanji es poden observar al seu canal de youtube.
A la seva pàgina web fa cursos de cal·ligrafia a distància amb webcam, cosa que permet que els alumnes puguin compartir el procés dels traços, que és més important que el resultat final.
El somni de Tsubasa Kimura és fer difusió de la cal·ligrafia japonesa al món. Les seves estratègies per a tal fi són la seva pàgina web, els alumnes i les demostracions com la realitzada al festival Àsia. Des de Japanzone esperem fer la nostra humil contribució a la seva causa.
Entrevista
Per fer una introducció sintètica per la gent que no coneix el shodo, ens podries explicar què és el shodo?
Fa temps el shodo era un aspecte fonamental a la vida diària a l’hora de transmetre i guardar informació i escriure. Actualment, en el món que vivim, no necessitem pinzell ni tinta sinó tecles d’ordinador i bolígrafs. No obstant això, penso que aquesta tradició pot contribuir a la vida contemporània, ja que és una manera molt més expressiva d’escriure. Això sí, sense perdre de vista que la cal·ligrafia té les seves regles i una manera d’escriure correctament.
I més concretament, què és el Shodo per tu?
Per a mi? espero que la cal·ligrafia sigui una manera de comunicar-me amb la humanitat.
Quan vas començar la teva projecció com a artista i quin objectiu buscaves amb això?
Com a artista vaig començar l’any 2004. A japó, quan practicava el mètode tradicional, pertanyia a una organització de cal·ligrafia japonesa molt important però molt tradicionalista, que no em permetia expressar-me lliurament , o sigui innovar. Jo respecto molt la tradició cal·ligràfica, però cerco una nova manera per expressar-me per tal de buscar una nova cal·ligrafia japonesa.
En la teva vida has tingut algun mestre o referent?
He tingut cinc mestres, i el que més em va influenciar va ser un monjo del temple Kenninji de Kyoto, el temple de buddhisme Zen més antic del Japó, ja que, quan va arribar el Zen des de xina, ho va fer a través d’aquest temple.
El mestre que vaig tenir en aquest temple donava molta importància a la tècnica però, a la vegada, va ser la persona que em va permetre més llibertat d’expressió a l’hora de practicar la cal·ligrafia.
Amb la teva obra què pretens transmetre a l’espectador?
Precisament aquesta resposta és la que jo també busco.
Originalment el shodo és una lluita amb mi mateixa, perquè inicialment no estava pensat a ensenyar-lo a la gent. Per exemple la perfomance davant del públic , que avui ha tingut molta gent, ha estat una nova experiència. Busco què és el shodo per mi, però a la vegada també busco com podria compartir i mostrar el shodo a altra gent.
A l’hora d’escollir un o més kankji per fer una obra què prioritzes? El significat o l’estètica? Alguna raó per l’elecció?
En el meu cas, l’estètica, però hi ha gent que posa més prioritat en el sentit. La raó d’escollir l’estètica és perquè vull arribar al punt de fer una obra d’art.
El shodo, com a tal, és també una tècnica de meditació. Què és més important que quan practiques shodo entris en un estat de meditació o que la obra final sigui bella?
Molt interessant… l’estètica prové del procés en si mateix. I el que jo penso és “com podria extreure el màxim rendiment del pinzell per fer una bona lletra ( o kanji)?”. No penso en com dissenyar o formar la lletra sinó com extreure la màxima habilitat del pinzell.L’estètica no es genera per la meva consciència o habilitat artística sinó que reflexa les característiques del pinzell.
Considero que, al llarg de la història, la cal·ligrafia ha evolucionat i ha generat una gran sofisticació en les lletres i les eines emprades i, aquesta combinació, forma la bellesa més natural que hi ha. Si féssim una metàfora, ens hauríem de fixar, per exemple amb l’evolució de les plantes. Per quina raó tenen la forma actual? Doncs amb les lletres (kanji) passa un fenomen similar. Els nostres avantpassats van tenir les seves raons per crear les lletres i els pinzells de la manera que són. Amb una història de 5000 anys les lletres han evolucionat molt i les eines també, així que el tipus d’eina està molt connectat a com serà la forma de la lletra.
Escrivint la cal·ligrafia és com si percebés tota l’herència cultural i totes les habilitats que els nostres avantpassats asiàtics ens han llegat i sento tota la pressió ( responsabilitat) d’aquest fet.
Ens podries explicar breument la relació entre el Buddhisme Zen i el shodo?
El Zen és sobre el cor i la ment.
La primera trobada entre els dos va ser per usos pràctics, per transmetre les ensenyances dels grans mestres. En l’ensenyança del Zen, els textos sempre eren escrits pels monjos i, com més importants eren, més bonics eren els escrits. Les peces escrites es guardaven i, d’aquesta manera, la tradició del shodo també es transmetia.
Com he comentat els monjos tenien la costum de practicar la cal·ligrafia per transmetre les ensenyances i escrivien fins els darrers instants de la seva vida . Per això podem trobar alguns escrits, no molt ben fets, que transmeten molta força i poder que representen les emocions i els sentiments dels grans monjos.
Hem vist una fusió de flamenc i Shodo. Busques la inspiració en altres cultures? Si és així què creus que et pot aportar, Barcelona, Catalunya i Espanya?
Tenia la intenció de mesclar una tradició japonesa amb una espanyola. Ha estat un plaer tenir aquesta oportunitat de mesclar les dues coses i considero que ha estat un èxit.
El shodo és una part de la cultura Xina Japó i Corea, genuïnament asiàtica. Mentre que altres formes artístiques, com la pintura o l’escultura, es poden aprendre en molts països; no obstant pel que fa al shodo és més complicar aprendre’n fora d’Àsia. Vull difondre la cultura del shodo cap al món i estic contenta que la gent hagi gaudit tant i és un plaer.
Tens algun projecte de futur? estil els 100 pinzells…
En el futur m’agradaria que el shodo no fos exclusiu d’alguns països asiàtics i que tot el món pogués gaudir de la cal·ligrafia. Em considero una petita part de tota la història de la cal·ligrafia, però m’agradaria ser una part útil, pels que vinguin després de mi i per la gent que practiqui al futur. Al cap i a la fi, les eines, el paper i la tinta seguiran existint.
Finalment… aconsellaries la pràctica del shodo? I quins beneficis creus que pot tenir la pràctica d’aquest art?
Per suposat! La ment es tranquil·litza… t’oblides d’un mateix mentre dibuixes… es buida la ment. El shodo és l’únic art on s’utilitza tant l’hemisferi esquerra com el dret del cervell. Això facilita expandir les habilitats en general i és útil per la vellesa. És un art que es pot practicar tota la vida.
Moltes gràcies per atendre’ns
Moltes gràcies a vosaltres.
Vídeo
Fragments de la performance que Tsubasa Kimura va oferir en el festival Àsia, acompanyada de la guitarra de Pepe Camacho.
