Una gironina de 17 anys ha estat una dels dos afortunats de tota Espanya que ha aconseguit la beca “Japan-Europe High School Student Exchange” per estar 5 setmanes d’intercanvi al Japó.
Es diu Laura Carreras i ha accedit a què Japanzone li féssim una entrevista perquè ens expliqués quins passos havia seguit i com se sentia després de saber la notícia.
Primer de tot Laura, et volem felicitar de tot cor per haver aconseguit aquesta beca. Com et sents sabent que només tu i una altra persona en tota Espanya l’heu aconseguida?
Uf! Al principi no m’ho creia. Quan a vegades llegeixes que 1 persona a tota Espanya ha aconseguit una beca sempre penses que a tu no et passarà mai això. I resulta que m’ha passat a mi! També fa una mica de respecte, però és increïble. Estic molt feliç!
Com et van comunicar que eres un dels dos escollits?
Un dels passos que vaig haver de fer per optar a la beca era anar a fer una entrevista a Barcelona. La vaig fer i em van dir que ja em dirien alguna cosa. I pocs dies després em truca un home de l’Ambaixada de Japó a Madrid dient que me la donaven. No m’ho creia! Ara però de mica en mica ja ho he anat assimilant.
Ens pots explicar breument en què consistirà aquesta estada de 5 setmanes? Què faràs? On t’allotjaràs? Quan marxes…?
A veure… De beques n’hi ha de dos tipus: la curta, que dura 5 setmanes a l’estiu (la que m’han donat a mi i també a una noia de Valladolid) i la llarga, que és de 6 mesos. Hi ha detalls del programa que encara no els sé… A l’abril aniré a Madrid en una reunió on ens ho explicaran tot.
Sé que marxaré aproximadament del 20 de juny al 25 de juliol, que ens allotjarem amb famílies i que anirem a una escola japonesa durant l’estada. La ciutat no la sé. Per gent que ha assistit a programes similars anteriors m’han dit que la primera setmana segurament serà a Tokyo i després probablement ens traslladaran a alguna altra ciutat.
Com vas saber de l’existència d’aquestes beques? Te’n va parlar algú?
Ho vaig saber per l’escola on estudio japonès, Nipponia, que sempre ens envien mails amb informació i temes similars. Vaig llegir els requisits i vaig veure que encaixava força amb el què demanaven i ho vaig voler provar.
Quins tràmits vas haver de seguir? Quins eren els requisits per optar a aquestes beques?
Demanaven que tinguessis entre 15 i 18 anys, alt nivell d’anglès, i que tinguessis coneixements de japonès bàsic o almenys interès per aprendre’l.
En quant als tràmits… Vaig haver d’escriure una redacció en anglès explicant què m’aportaria la beca en cas de guanyar-la, una altra explicant algun aspecte concret del Japó (la vaig fer sobre la societat, la personalitat dels japonesos); També havia d’escriure una carta imaginària a la família que m’hagués d’acollir… Contestar preguntes sobre la meva personalitat, informes mèdics, informes acadèmics… Els meus pares també van haver de fer redaccions sobre mi, la meva tutora també… Un bon totxo de papers!!
Fa molt que estudies japonès?
Hi vaig dues hores a la setmana des de fa un any i mig.
Suposem que aquesta serà la primera vegada que trepitjaràs Japó…
Sí. Però la idea més endavant és anar-hi algun dia amb la meva família també, quan domini una miqueta més el japonès.
Com t’ho imagines? O hi ha alguna cosa que hagis vist en algun manga o anime que et faci especial il·lusió veure amb els teus propis ulls quan siguis allà?
Em fa gràcia veure els típics barris de Tokyo, com Shibuya per exemple, veure l’edifici 109 de Shibuya… Els centres comercials… El metro i els trens, que diuen que tot és tan ordenat i net… Els temples, els paisatges… Veure les teulades de les cases de colors diferents, com el barri on viu en Nobita… Les portes correderes…
I sobre la gent… Com creus que són els japonesos?
Crec que són molt educats, respectuosos, ordenats, treballadors… No poden fer el que volen, s’han de comportar com a societat, intentar no ferir els sentiments dels altres… O sigui, que no són gens individualistes.
I en quant als joves… En conec alguns, que hi tinc contacte per internet, i no són pas com els hikikomori, com molta gent es pensa. Són extrovertits. No són pas tan diferents de nosaltres. Encara que m’imagino que al final s’acabaran convertint en els adults que deia abans.
Els professors, companys, amics que ja hagin estat al Japó abans, t’han donat algun consell en especial?
Doncs que per molt que parli bé el japonès i que m’integri, com que no tinc aspecte de nativa, els japonesos mai em veuran com “un dels seus”. Però això ho trobo normal.
Com a consell, m’han recomanat que porti regals per la família que m’acollirà. I sobretot sobretot, m’han dit que ho aprofités molt, que serà l’experiència de la meva vida.
Quan hagis tornat d’aquesta fantàstica experiència, ens encantaria poder-te tornar a entrevistar per poder comparar l’abans i el després i perquè ens puguis comentar les teves impressions. Et sembla bé?
I tant!
Vols afegir alguna cosa, donar algun consell a algú que ara mateix et tingui molta enveja vulgui intentar aconseguir una beca com la teva l’any que ve?
Que estudiïn japonès. I sobretot que busquin informació en pàgines com la de l’Ambaixada i la del Consulat de Barcelona per exemple, perquè aquesta mena de beques són relativament poc conegudes.
.
Moltes gràcies, Laura. Esperem que t’ho passis molt bé i que disfrutis moltíssim d’aquesta oportunitat. Ens veiem a la tornada!
.
Més informació de la beca “Japan-Europe High School Student Exchange Program for 2010″
7 respostes a “De Girona a Japó”
Quina sort!!!! i quina enveja!!!!!!