Categories
Cultura japonesa Reportatges

Kokeshi, nines d’encant

Segur que més d’una vegada heu vist nines de fusta japoneses com la de la foto, però no sabíeu ni com es diuen, ni quin és el seu origen ni la seva funció.
Ara ja sabeu que el seu nom és kokeshi, però si en voleu descobrir més coses només cal que continueu llegint.

.

.

Es desconeix la data exacta en què va sorgir l’art de crear aquestes nines però es calcula que va ser fa uns 200 anys, en algun moment al final del període Edo (1603-1867).
El que sí se sap és que són originàries de la regió de Tohoku, situada al nord de Honshu, l’illa més gran de l’arxipèlag japonès. A dia d’avui, les kokeshi s’han convertit en un dels souvenirs més coneguts del Japó, i es fabriquen per tot el país.

Es caracteritzen pel cos cilíndric i un cap més aviat arrodonit. Encara que les kokeshi originals no eren pintades, actualment la majoria ho són i solen presentar-se vestides amb quimono d’estampats florals molt vistosos. Com que totes les cares es pinten a mà, no n’hi ha dues d’iguals. Destaca també la seva absència de braços i peus.
Normalment s’elaboren amb fusta que cal deixar varis mesos a l’aire lliure abans de ser utilitzada. No hi ha un tipus concret però una de les fustes més utilitzades és la de sanguinyol (Cornus sp.); un altre tipus és la de cirerer (Prunus sp.) que se sol utilitzar per fer nines de colors més foscos.

Kokeshi i banys termals

La regió de Tohoku és coneguda pel seu gran nombre de banys termals o onsen, i sembla ser que els artesans de la fusta d’aquesta zona van començar a fer kokeshi per tal de vendre-les com a record als turistes que visitaven els banys termals. Una altra teoria, encara que menys reconeguda, suggereix que les nines originals, de cos molt recte, cap arrodonit i sense pintar, s’utilitzaven com a eines de massatge.

Tipus de kokeshi

Trobem dos tipus de kokeshi, les tradicionals i les creatives, anem a veure que diferencia cadascuna.

Les tradicionals s’elaboren amb tècniques tradicionals, com el seu nom indica.
Es caracteritzen perquè la seva forma i els motius amb què es decoren són representatius de l’àrea on s’han fabricat, i solen ser molt senzilles. Se’n reconeixen 11 subtipus: Tsuchiyu, Togatta, Yajiro, Naruko, Sakunami, Yamagata, Kijiyama, Nanbu, Tsugaru, Zao-takayu i Hijioro.
(com el seu nom indica) tradicionals que han passat de generació en generació. La seva bellesa recau en l’ús d’aquestes tècniques que s’han mantingut al llarg dels anys.

.

En les kokeshi creatives, l’artista té plena llibertat pel que fa a la forma, els motius, els colors i les tècniques. És per això que no hi ha cap regió concreta que les identifiqui; s’elaboren per tot el país.
Són relativament recents, ja que van començar a sorgir després de la Segona Guerra Mundial, amb la recuperació econòmica. La bellesa d’aquestes no es basa tant en les tècniques ancestrals utilitzades (com en el cas anterior) sinó en el resultat final de l’artista. Des del 1954 el Primer Ministre Japonès concedeix anualment un premi de reconeixement a la millor kokeshi
creativa.

Les kokeshi avui

Encara que pot semblar que aquestes nines tenen una funció únicament ornamental, els japonesos les compren moltes vegades com a amulet: per prevenir el foc, per la salut dels nens, per la prosperitat… També existeixen kokeshi representant l’emperador i l’emperadriu en la celebració del Dia de les Nenes (Hina Matsuri).

Per veure tot el procés de creació i usos més peculiars que se’n poden fer, us recomanem especialment el video que trobareu en aquest enllaç, només disponible en anglès.

El que va començar com la fabricació d’un petit objecte ornamental per vendre als turistes, s’ha transformat en una indústria molt representativa de la cultura japonesa. Però tot i que la demanda de kokeshi és molt alta, la seva creació no s’ha deixat totalment en mans de cadenes de fabricació en massa, sinó que parts del procés continuen fent-se a mà per artesans. Potser és aquest un dels grans secrets del seu encant.

9 respostes a “Kokeshi, nines d’encant”

Un article molt interessant i complet. Mai hagués pensat que aquestes simpàtiques nines tinguessin tanta história al darrere!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *