El Setsubun es celebra al Japó el 3/4 de febrer; una cerimònia que tradicionalment marca el canvi d’estació i, segons el calendari oriental, anuncia l’inici de la primavera.
El ritual més conegut és el mame-maki: escampar llavors de soja torrades al crit de “fora els dimonis!, que entri la fortuna!”.
.
Antigament, el poble nipó del segle VIII caçava amb arc i fletxes els esperits malignes. Continuà durant el segle XIII amb la creença que es podia espantar-los amb la crema de caps de sardines seques, el fum de la fusta cremada o el so dels tambors.
Des del període Edo (1600-1868) i fins als nostres dies, el ritual més tradicional és el mame-maki on s’escampen llavors de soja torrades (“daizu”) tot cridant:
“Oni wa soto!, fuku wa uchi!” ( ???!, ???!)
= “Fora els dimonis!, que entri la fortuna!”.
A la mitologia japonesa els oni (dimonis) simbolitzen la ‘mala sort’. Per això es creu que escampar llavors de soja torrades espanta els dimonis, atrauen la bona fortuna i porten felicitat dins les cases japoneses. En alguns temples es fa com a cerimònia de purificació del nou cicle.
També hi ha gastronomia per l’ocasió, els rollets de sushi Ehoumaki (“a la direcció de la sort”), que s’han de menjar tot mirant a una direcció concreta.
Dues màscares, dos rols. Algunes vegades la gent es disfressa amb una màscara d’Oni (dimoni, ogre) o d’Otafuku, la senyora de cara blanca i simpàtica que representa la deessa de la fortuna.
.
I als manga! El Setsubun o el rol dels dimonis es poden trobar en algunes històries de Ranma 1/2, Bola de Drac, InuYasha, Shin-chan o Dr. Slump, etc..
Un clar exemple és a Lamu de Rumiko Takahashi, on la protagonista és una extraterrestre procedent del planeta Oni [dimoni] lloc on també celebren la festivitat del Setsubun amb un estil ben particular.
Si teniu ganes de més, feu una llegida a una historieta manga de Kids Web Japan (en anglès) i com a extra de l’article; una frase extreta d’un conte popular japonès:
“Diuen que al Japó hi ha uns ogres de l’hivern que no volen mai que arribi la primavera. L’estan esperant amb uns garrots per fer-la marxar.. “
