I el dia abans que s’estreni a Sitges us presentem un reportage que ens ha enviat en Seifer, des de Tokyo, gaudiu-lo!
Evangelion 2.0 o el que és el mateix: Evangelion Shin Gekijôban: Ha, “La Nova Versió Cinematogràfica d’Evangelion: Ruptura”, és la segona pel·lícula del remake d’una de les sèries més populars d’anime dels anys 90 i de tots els temps.
Si bé l’estrena es va endarrerir considerablement (el 27 de juny d’aquest any finalment va veure la llum als cinemes japonesos), tres mesos després, la pel·lícula encara perviu en força cinemes de la ciutat de Tôkyô, on resideixo, i en el passi en què vaig assistir fa dues setmanes la sala encara es va omplir considerablement!
De fet, la major part de les sales de pachinko de la ciutat encara estan decorades de manera temàtica envers Evangelion, i els cinemes contenen encara rèpliques dels EVAs de mida humana i pòsters gegants. Com és habitual en aquests casos (al Japó), als cinemes es posa a la venda una àmplia oferta de merxandatge, que va des del més habitual (samarretes, tovalloles, pins, straps per al mòbil, etc.) al més sorprenent (caramels empaquetats com les pastilles que pren la Rei, Llances de Longinus que són en realitat obre-cartes, o despertadors en forma de monòlits del SEELE).
Pel que fa a la pel·lícula en si, com ja s’intuïa en l’anunci de 30 segons del final del Rebuild 1.0, l’argument es desvia una mica de la trama clàssica (tot i que tampoc excessivament). El Rebuild 2.0 adapta aproximadament des del capítol 7 fins al 19 de la sèrie televisiva (on hi ha la batalla culminant entre l’EVA-01 i Zeruel). Es tracta de més del doble de capítols dels que adaptava l’anterior Rebuild i, per tant, el ritme és molt més trepidant, tot i que en cap moment resulta excessiu. La pel·lícula conté molts diàlegs que estableixen les relacions entre els personatges, però també múltiples escenes de batalla que són un autèntic estimulant per l’adrenalina friki que tots portem dins…
Així mateix, tal com ja ens anunciava el tràiler, apareixen nous EVAs i nous personatges, si bé cap d’ells eclipsa, de moment, el protagonisme del trio original. Pel que fa als seus caràcters, són els mateixos de sempre, però, en general, menys extrems tots ells: tenim un Shinji més decidit, una Rei més humana, una Asuka que se n’adona del seu excés d’ego, etc. Sí que hi ha una rotació de qui fa què (algunes escenes clàssiques de la sèrie no són protagonitzades pel mateix personatge, sinó per algun altre).
Alguns fans de l’Asuka s’han sentit molestos pel canvi del seu cognom de “Sôryû” a “Shikinami” i per alguns canvis que ha sofert la història, que per ara dóna un pes més gran al personatge de la Rei, tot i que queden encara molts minuts de Rebuild en què pot passar de tot. El més controvertit de moment, però, és la incorporació de la nova pilot, Mari Makinami, una noia misteriosa i molt curta de vista, que alguns consideren un objecte innecessari de “fan service”, mentre que altres se’n declaren ja fans radicals…
En l’apartat d’Àngels, tenim a tres vells coneguts, tot i que dos d’ells han estat increïblement remodelats (com ja va succeir amb Ramiel al final del Rebuild 1.0). Tot i així, també hi ha noves incorporacions en les files angèliques, o almenys això sembla perquè els “nous” Àngels en certa manera fusionen elements dels vells i podrien tractar-se de versions molt renovades d’aquests. Per cert, la nova aparença dels Àngels (molt més dinàmics i pertorbadors visualment) és un dels secrets més ben guardats de la pel·lícula… essent difícil aconseguir-ne imatges clares fins i tot en els tràilers i en el merxandatge oficial d’aquesta.
La música és un altre dels apartats controvertits de la pel·lícula. Es continuen usant els temes clàssics de la sèrie, però s’incorporen moltes noves peces corals (a l’estil del “Angel of Doom” del primer Rebuild), el més popular dels quals és “The Final Decision We All Must Take”, usat en el darrer tràiler i corresponent a un dels moments del clímax final de la pel·lícula. Lluny de l’orquestralitat, dues importants escenes usen cançons més infantils cantades per la Megumi Hayashibara (la veu de la Rei Ayanami). El resultat és especialment desconcertant en un dels dos casos, tot i que segurament això és el que es pretenia aconseguir. Addicionalment, l’ending és una nova versió del “Beautiful World” (de la Hikaru Utada), que ja es perfila com el nou “Fly Me to the Moon”, que apareixerà versionat de manera diferent en cada capítol.
Per concloure, només comentar que aquest remake, seguint la tradició d’Evangelion, introdueix nous conceptes, objectes sagrats i misteris que enriqueixen la mitologia de la pel·lícula respecte la seva versió televisiva. De fet, amb Evangelion, res és segur i no és del tot impossible que el Rebuild sigui una continuació en lloc d’un remake (donada la insistència del Kaworu Nagisa a dir que “el que succeirà aquesta vegada serà diferent del darrer cop”).
En resum, continua el “rentat de cara” que ja feia el Rebuild 1.0, tot i que en aquest cas és aconsellable abandonar els prejudicis abans d’entrar a la sala, perquè no tot és exactament igual que a la sèrie. Si es veu amb mentalitat oberta, i preparat per les petites rareses i “fan service” a què ja ens té acostumats el seu creador, Hideaki Anno, és una pel·lícula imprescindible per a tots aquells a qui va agradar la sèrie. I, per a aquells que no la coneixen, és un moment excel•lent per descobrir-la!
.
Pel que fa a la continuació, notícies recents indiquen que la tercera pel·lícula del Rebuild “Q” o “Quickening”, s’estrenarà abans del que es preveia, l’estiu de 2010. En el tràiler de 30 segons situat al final del Rebuild 2.0 es mostren ja només imatges inèdites respecte la sèrie televisiva excepte pel descens del Kaworu cap al Terminal Dogma. Segons sembla, el Rebuild 3.0 tractarà de l’eliminació dels 3 darrers Àngels i deixarà el Tercer Impacte per al quart i darrer Rebuild… però això ja és una altra història.
11 respostes a “Rebuild of Evangelion 2.0: You Can(Not) Advance”
Doncs mira, jo avui he estat per Osaka i encara he vist alguns Pachinko amb decoracio d’Evangelion. Encara dura l’efecte… Salutacions des del Japo!
Els que no estem per Japó, ens podem considerar afortunats de haver pogut veure aquesta proposta a Sitges, realment val la pena… ja tinc ganes de veure la 3ra!
[…] De la mà de Selecta Vision es podran visionar dues projeccions per Evangelion 2.0 YOU CAN (NOT) ADVANCE. Al final de l’horari previst pel japanweekend, s’habituarà l’escenari per tal de poder gaudir de la pel·lícula en pantalla gran. S’haurà d’adquirir entrada per assistir-hi (veure indicacions a les dades tècniques) i l’aflorament serà limitat a 300 persones. Una oportunitat que val la pena aprofitar. Evangelion 2.0 va tenir molt bona acollida a Sitges’09. Us recomanem el reportatge de Japanzone. […]
[…] Evangelion 2.0 you can ( not ) advance. Després de passar amb gran èxit per l’anàlisis d’una sessió al Japó i després al festival de Sitges aquesta és una oportunitat única per tornar-la a disfrutar en […]
[…] nou començament de la sèrie. Evangelion 1.0 actualitza els sis primers capítols de la sèrie, i Evangelion 2.0 continua embolicant la […]