També al març, El Castell Ambulant una altra pel·lícula marca Miyazaki que s’estrenarà per primera vegada en català. Tarda del diumenge 4 de març al Super3 i vespre del dimarts 6 al Canal 3XL.

Si encara no les heu vist aquí teniu una nova oportunitat de veure dues pel·lícules imprescindibles de l’animació japonesa.

.

Video promocional dels diumenges de cine al Super3.

Studio Ghibli en Català. Llargmetratges d’animació d’un dels estudis més importants i prolífics del Japó i que s’han doblat a la nostra llengua:

• Nausicaä de la Vall del Vent (emesa a TV)
• El meu veí Totoro (emesa a TV i en l’edició DVD)
• La Tomba de les Lluernes (en l’edició DVD)
  
• Kiki, l’aprenenta de bruixa (emesa a TV)
• Porco Rosso (emesa a TV i  en l’edició DVD)
• La Haru al regne del gats (emesa a TV)
• El viatge de Chihiro (emesa a TV i  en l’edició DVD)
• El castell ambulant (25 de març a TV i  possiblement a l’edició BluRay de 2012)
• La Ponyo al penya-segat (en l’edició DVD i Blu-Ray)
• Arrietty i el món dels remenuts (només en l’edició Blu-Ray)
  

Diumenge 26 de febrer a les 15:45h al Canal Super 3 i dimarts 28 de febrer a les 22:20h al Canal 3XL

El Viatge de Chihiro
Sen to Chihiro no kamikakushi
Director: Hayao Miyazaki
Música: Joe Hisaishi
Producció: Studio Ghibli
Any: 2001
Durada: 124 minuts

La Chihiro és una nena de 10 anys, que amb els seus pares es traslladen de casa, de camí travessen un túnel on arriben a una ciutat fantasma, un món ple de déus de la natura i governat per una bruixa.
Per començar els pares de la Chihiro, es convertiran en porcs (literalment) i la nena haurà de trobar la manera d’ aconseguir que la seva família recuperi la normalitat. Afortunadament, per moure’s en aquest món de fantasia, la Chihiro tindrà uns simpàtics companys.

Millor pel·lícula d’animació del 2001 per la Japan Academy Awards i reconeixement internacional amb l’Ós d’Or del Festival de Cinema de Berlín i l’Òscar de Hollywood com a millor pel·lícula animada de l’any.

DVD:
- Ed. Senzilla (1 disc) i ed. Especial (2 discs) – Àudio en català, euskera, gallec, castellà i japonès, subtítols en castellà
Distribuïdora: Jonu Media / SAVOR

.

Prevista pel diumenge 4 de març a les 15:45h al Canal Super 3 i dimarts 6 de març a les 22:20h al Canal 3XL

El castell ambulant
Hauru no ugoku shiro
Any: 2004
Durada: 119 minuts
Director: Hayao Miyazaki
Música: Joe Hisaishi

Sophie té 18 anys, treballa sense descans fent barrets en una botiga d’una ciutat europea. En un dels seus passejos per la ciutat, Sophie coneix el mag Howl.  Aquest és un jove amb poders extraordinaris i extremadament seductor.
No obstant, a Sophie li fa l’efecte que Howl oculta alguna cosa.

Basada en la novel·la anglesa de Diana Wynne Jones publicada en castellà per l‘editorial Berenice (352 pàg., 16€)

DVD:
Ed. bàsica (1 disc) i ed. col·leccionista caixa metàl·lica (2 discs) – Àudio en espanyol i japonès, subtítols en espanyol, anglès

BLU-RAY: en prepaparació pel 2012.
Des de Japanzone.cat hem suggerit a Aurum d’incloure l’àudio en català en aquesta edició.

Distribuïdora: Aurum
Tràiler: http://www.youtube.com/watch?v=Zprp8NnhZ44

Propostes: Descobreix Ghibli 4.0

Proto Anime Cut

“PAC. visions i espais en l’animació japonesa inclou xerrades, taules rodones i projeccions de pel·lícules anime. Totes les activitats són gratuïtes. Es pot visitar fins el 8 d’abril de 2012 a l’espai Cultural Caja Madrid, a plaça Catalunya de Barcelona. Consulteu tot el programa aquí.

.

PRESENTACIÓ

Des de l’èxit obtingut per Akira (1988) i Ghost in the Shell (1995), les pel·lícules d’anime formen part de les fites de la cultura pop global. L’exposició Proto Anime Cut presenta, per primera vegada, il·lustracions de la fase de creació i pintures de fons d’alguns dels anime de ciència ficció més influents.

Koji Morimoto

Dibuixos originals d’alguns dels artistes japonesos d’anime més destacats.
Hideaki Anno, Haruhiko Higami, Koji Morimoto, Hiromasa Ogura, Mamoru Oshii i Takashi Watabe formen part d’una generació en l’apogeu de la qual l’anime es dibuixava gairebé exclusivament a mà.

Els sis artistes seleccionats per a aquesta mostra han treballat junts en diferents combinacions en grans projectes cinematogràfics i han marcat considerablement el que avui dia considerem l’estil típic de l’anime.

La producció d’anime és un treball realitzat principalment en equip, per desenvolupadors de conceptes, narradors, dibuixants i animadors. En general, treballen en un sistema industrialitzat en el qual l’art personal de cadascun dels artistes desapareix davant la perfecció artesana i tècnica del producte final.

Amb el temps, la infografia ha adquirit cada vegada més importància, però per a l’estil i les visions fílmiques d’aquests artistes, el dibuix realitzat a mà segueix representant un paper rellevant.

La major part de les obres que es presenten no havia estat exposada al públic fins ara.
Proto Anime Cut és la primera exposició fora de Japó que presenta aquestes obres com el que són: testimonis d’una creació artística individual i extraordinàriament inspiradora que es desenvolupa
en la frontera entre el cinema, les arts plàstiques i la cultura pop.

Comissaris: Stefan Riekeles i David d’Heilly.
Horaris:
Dilluns a dissabte de 10 a 21 h
Diumenges i festius de 10 a 14 h

Lloc:
Espai Cultural Caja Madrid
Plaça de Catalunya 9, Barcelona

Totes les activitats són gratuïtes
Entrades disponibles la mateixa setmana de l’activitat.
Places limitades

Més informació a:
Facebook Espai Cultural
Obra Social Caja Madrid a Barcelona (fulletó ProtoAnimeCut en PDF)
espaiculturalcm@gecesa.es
T. 933.014.494

.

Projeccions

Divendres del 10 de febrer al 23 de març.
Doble sessió de 17:00 i 19:00h,

Versió original amb subtítols en espanyol.   Amb la col·laboració de Selecta Visión

10.02.12 Memories, de Katsuhiro Otomo. 1995. 113 min.

Tres curts de l’aclamat creador i dibuixant Katsuhiro Ōtomo, creador d’Akira. Les històries reunides en aquesta selecció permeten conèixer l’estil gràfic i narratiu del conegut autor i productor de manga i anime japonès.

17.02.12 Evangelion: 1.0 You are (not) alone, de Hideaki Anno. 2007. 98 min.

La primera de les quatre pel·lícules realitzades de la tetralogia Rebuild of Evangelion basades en l’anime original Neon Genesis Evangelion, icona indiscutible de l’animació japonesa.
Hideaki Anno, el seu creador, ha decidit ‘reconstruir’ un projecte que es va iniciar el 1995 com a sèrie de televisió i que ha seguit donant que parlar durant més d’una dècada. Aquesta primera part està basada en els episodis de l’1 al 6 de la sèrie original.

24.02.12 Evangelion 2.0 You can (not) advance, de Hideaki Anno. 2009. 112 min.

Segona part de la tetralogia Rebuild of Evangelion. L’espectacular batalla entre els Evangelion, les màquines de combat definitives creades per la humanitat, i les insondables entitats conegudes com Àngels s’intensifica fins a arribar al punt de ruptura a partir del qual ja res tornarà a ser com abans.

02.03.12 La noia que saltava a través del temps, de Mamoru Hosoda. 2006. 98 min.

Què faries si poguessis fer marxa enrere en el temps? Aquesta és la pregunta que es fa Makoto Konno, una noia normal i corrent, quan un bon dia descobreix que posseeix l’habilitat de saltar literalment a través del temps.

9.03.12 The sky crawlers, de Mamoru Oshii. 2008. 120 min.

Dissenyats genèticament per perdurar en un estat d’eterna adolescència fins al dia que són abatuts en l’aire, els Kildren s’han convertit en protagonistes involuntaris de l’espectacle televisat de duels aeris que satisfà la demanda del públic en un món que ha eradicat les guerres.

16.03.12 Animatrix, de diversos directors. 2003. 102 min.

Animatrix Completa la Concepció de l’Univers ideat pels germans Wachowski per a la seva trilogia de Matrix. La pel·lícula consta de nou curts d’animació creats pels millors dissenyadors-animadors japonesos i americans.

23.03.12 19h. Genius Party Beyond. 2008

Segon lliurament de Genius Party, pel·lícula que neix amb la intenció de reunir a varis dels millors animadors del Japó, realitzant cada un d’ells un curtmetratge que va des dels 10 fins als 30 minuts. Llista de curts afegits sota l’eslògan “5 impactes, per 5 directors”:
··Gala, dirigit per Mahir Maeda ··Dimension Bomb, dirigit per Koji Morimoto ··Moondrive, dirigit per Kazuto Nakazawa ··’Wanwa’ the Puppy, dirigit per Shinya Ohira ··Tojin Kit, dirigit per Tatsuyuki Tanaka

.

Conferències

Dijous 8, 15 i 22 de març.
A les 19:00 i 2o:00h

Dijous 8.03.12
19 h. Conferència Espais de la utopia Anime i arquitectura. Els espais de l’anime contrastats amb els models urbans i les necessitats actuals.
Ponent: Jorge Gorostiza (arquitecte i escriptor cinematogràfic).
20 h. Taula rodona Orient-Occident Retroalimentació i apropiacions en l’anime.
De Metropolis al post Matrix. Disney, Max Fleisher, Metall Hurlant, Moebius i un llarg etcètera de referències creuades.
Ponents: Domingo López (realitzador, escriptor cinematogràfic especialitzat en cinema asiàtic), Àngel Sala (crític de cinema, director del Festival de Sitges) i Ricardo Reparaz (periodista i editor, especialista en cinematografies asiàtiques). Modera: Daniel Ausente.

Dijous 15.03.12
19 h. Conferència Videojocs: espai i velocitat Videojocs i anime: sinèrgies, confluències, desencontres i fusions. Tant des del punt de vista industrial com de l’estètic.
Ponent: Jordi Sánchez-Navarro (Doctor en Comunicació Audiovisual, especialista en cibercultura, cinema i videojocs).
20 h. Taula rodona Retro Anime Sessió nostàlgia. L’anime a la televisió espanyola, des de Comando G fins a Bolade Drac, passant per Heidi, Mazinger Z, Sailor Moon o Campeones, un repàs a sèries mítiques que s’han implantat aquí com a cultura popular.
Ponents: Jordi Sánchez-Navarro (Doctor en Comunicació Audiovisual, especialista en cibercultura, cinema i videojocs), Alfons Moliné (escriptor, editor, teòric, especialista en manga i animació) i Enrique Garcelán (escriptor, comunicador, responsable de CineAsia). Modera: Raúl Minchinela.

Dijous 22.03.12
19 h. Conferència Made in Asia L’anime més enllà del Japó. Un cop d’ull a les primeres produccions animades asiàtiques, a la Xina, de mans dels germans Wan, als animadors indis i a les tasques de serveis que avui es realitzen a Taiwan o Corea, on s’animen multitud de sèries com The Simpsons.
Ponent: Àngel Sala (crític de cinema, directordel Festival de Sitges).
20 h. Taula rodona Del manga al tebeo La primera generació de dibuixants espanyols que va créixer sota la influència del manga i l’anime.
Ponents: Man Carot (dibuixant), Javi Rodríguez (dibuixant) i Joan Navarro (editor de Naruto a Espanya, entre d’altres manga d’èxit). Modera: Rubén Lardín.

.

Visites guiades

Concertades per a grups (Grup: mínim 5, màxim 25 persones)
De dilluns a dissabte.
Data i hora a concretar

Durada: 1 hora

Públic general
Dissabtes 18 de febrer, 3, 17 i 31 de març, a les 12h

dissabte 18.02.12 – 17.03.12 – Català
dissabte 03.03.12 – 31.03.12 Castellà

h<

Botigues de manualitats, de “tot a 100 iens”, pastisseries, supermercats i una llarga llista més d’establiments nipons han estat venent en els últims dies bombons de tot tipus ja llestos per regalar, o també tot tipus de materials per poder fer els bombons a casa: passant per xocolata per fondre, motlles, bossetes i capses per a presentació final, farcits (frutis secs, fruita deshidratada, licors…) i elements decoratius (perletes de colors, figuretes de sucre, llaminadures, xarops de gustos i colors variats…). La quantitat de diners que mou aquesta celebracio és innegable, i representa un percentatge molt important de tota la xocolata que es ven al país al llarg de l’any.

Sembla ser que moltes vegades hi ha una certa “obligació” de regalar xocolata als companys de feina per exemple, purament per compromís. En aquests casos, es diu que la xocolata que es regala es giri-choko (seria “xocolata per obligació”). Com és fàcil de suposar, la xocolata que les noies regalen en aquests casos és de més mala qualitat o bé sovint no l’han preparada elles mateixes. En canvi, la que es regala als més propers (com la parella) s’anomena honmei-choko (que prové de l’anglicisme “home made“, és a dir, xocolata feta a casa),i  sol ser de qualitat més alta i haver requerit un temps de preparació i d’embalatge a la noia. La xocolata que es dóna a les amigues, s’anomena tomo-choko (“tomodachi” és “amic” en japonès).

Hi ha qui en lloc de regalar xocolata opta per galetes o altres tipus de dolços, per la xocolata és el més habitual en aquesta data. En qualsevol cas, abunden els motius relacionats amb el romanticisme: colors vermells i roses i formes de cors per a capses i dolços.

Els homes hauran de “tornar” el detall que avui hagin rebut el Dia Blanc, que se celebra el 14 de març, just un mes després de Sant Valentí.

Hachiko, Sant Valentí 2012

Per cert que un dels membres de Japanzone ha pogut comprovar que el gos més famós de Tokyo, en Hachiko, que es troba al barri de Shibuya, també ha rebut el seu regal de Sant Valentí en el dia d’avui.

 Propostes: Descobreix Ghibli 4.0

La sessió
diumenge 12 de febrer de 2012, 17:00h, a l’Espai de Teatre i Cinema ETC, passeig de la Generalitat, 46, Vic.
Entrades
4€General; 3€ Socis de Cineclub; 2 x 1 (dues al preu d’una) amb la postal promocional de l’iniciativa Diumenges familiars a Vic
+informació: Miyazaki al Cineclub Vic

El  1992 va sorgir el projecte de Hayao Miyazaki per fer un curtmetratge per a una línia aèria japonesa. Aquest projecte va evolucionar fins a la pel·lícula que avui coneixem com Porco rosso: una obra mestra del cinema d’animació plena d’aventures, comèdia, drama i amb un punt de paròdia situada en el Mar Adriàtic de l’Itàlia de finals de la dècada del 1920.

Porco Rosso Kurenai no buta
Direcció i guió: Hayao Miyazaki, basat en el seu còmic
Any: 1992
Durada: 89 minuts
Música: Joe Hisaishi
Producció: Japan Airlines, Nibariki, Nippon Television Network Corporation (NTV), Studio Ghibli

Marco Porcellino, més conegut com Porco Rosso, és un heroi solitari que sobrevola el Mar Adriàtic, entre Itàlia i els Balcans, combatent contra els pirates de l’aire.
Ex-combatent de la Primera Guerra Mundial convertit en un porc per una estranya maledicció; en Porco és un pilot decepcionat amb la humanitat fins que coneix a la Fio i descobreix que encara queden persones bones… serà a temps de tornar a ser l’home que era?

Articles relacionats:

Miyazaki al Cineclub de Vic

“Arrietty” en DVD i en català al Blu-Ray

Propostes: Descobreix Ghibli 4.0

Hello Kitty

Hello Kitty Rei i Kitty Asuka, fusions inversemblants per una línia de productes promocionals amb la intenció és promocionar l’estrena de la pel·lícula Evangelion: 3.0, prevista a Japó per la tardor de 2012.

Setsubun vol dir literalment “partició d’estacions” i se celebra cada any o bé el 3 o bé el 4 de febrer. Per als japonesos simbolitza l’arribada de la primavera (segons l’antic calendari lunar nipó). Igual que passa en altres moments de l’any, com per exemple el cap d’any, els japonesos senten que cal fer una mena de neteja de les “coses dolentes” perquè només en vinguin de “bones” durant aquesta nova etapa (en aquest cas, estació) que comença.
Per això l’eix central de la celebració del Setsubun és el namemaki, que consisteix en llençar mongetes de soja torrades a algú que es vesteix amb una màscara de dimoni, tot cridant “Oni wa soto, fuku wa uchi”, que vol dir “els dimonis fora, la sort a dins”. Normalment qui es posa la màscara de dimoni és el membre masculí de la família que tingui el mateix horòscop xinès de l’any en curs, o sinó, el cap de família. Els nens però sovint volen ser ells els que es disfracen de dimonis per jugar a escapar-se dels llegums que els llencen.

Celebració del Setsubun 2012 al Sensô-ji (Asakusa, Tokyo)

Tot i que moltes famílies enfoquen aquesta festivitat més aviat pensant en els més petits, la veritat és que també els adults la disfruten. En el dia del Setsubun, la gent acudeix en massa als temples i santuaris més importants per celebrar el namemaki, i diverses personalitats (actors de televisió, actors de kabuki, cantants, lluitadors de sumo…) són els encarregats de llençar les mongetes i també altres premis com monedes o caramels a les multituds per atreure la bona sort. Això en part també és degut a què, al no ésser un festiu nacional, molts pares treballen fins tard i no poden assumir el rol de “dimoni” amb les seves famílies, i per això la gent tendeix a anar més als temples i santuaris . En aquest cas però, com que representa que els dimonis no s’acosten als recintes sagrats, només es crida “fuku wa uchi” (“la sort a dins”).

També és tradició en aquesta diada que cada membre de la família mengi tantes mongetes de soja torrades com anys es té. La simobologia es podria interpretar com que, ja que les mongetes tenen el “poder” d’espantar els dimonis, si ens mengem i digerim les mongetes, també estem fent el mateix amb els dimonis. Per tant doncs, és una forma més d’atraure la bona sort.

També és típic de la diada menjar un tipus de sushi anomenat ehômaki. És una peça llarga, enrotllada amb alga nori, i ha de contenir 7 ingredients al seu interior, al gust de cadascú. També es creu que cal menjar-lo sense tallar, en silenci, i mirant cap a la direcció “de la sort” de l’any en curs, que aquest 2012 correspon a Nord-Nord-est.

Des d’unes setmanes abans a aquesta diada, als supermercats i botigues nipons es poden veure envasos de mongetes de soja per al namemaki, juntament amb màscares de dimoni que s’adquireixen gratuïtament al comprar les mongetes. Aquests envasos solen ser o bosses de plàstic o bé caixes de cartró que imiten el color de la fusta, similars a les que s’usen en els temples durant aquesta celebració.

Mongetes per al Setsubun en un supermercat de Tokyo.

Paradeta de mongetes de soja per al Setsubun en una estació de Tokyo.

.Aquest any un dels membres de japanzone ha tingut l’oportunitat de viure el Setsubun des de Tokyo. Aquí un vídeo per a què pogueu viure el Setsubun en un dels temples més famosos de Tokyo, el Sensô-ji del barri d’Asakusa, sense sortir de casa. Esperem que us agradi.

Bon Setsubun a tots!

Una nova oportunitat per viatjar al país del sol naixent, tot això si creus que vas prou preparat de japonès!
Vols tots els detalls? Continua llegint.

.

Monbukagakusho 2012 per a Estudis japonesos

Dirigida a estudiants estrangers que desitgin aprofundir en els seus estudis sobre el Japó (llengua, cultura, etc.). L’objectiu d’aquesta beca és promoure la comprensió mútua i enfortir les relacions d’amistat entre el Japó i altres països mitjançant estudis especialitzats en llengua i cultura japoneses.

• Per estudiants d’ universitats estrangeres (no japoneses) d’àrees relacionades amb l’idioma o la cultura japoneses en el moment de la seva arribada i sortida del Japó.
• Durada de la beca: 1 any a partir de l’octubre de 2012.

.

Monbukagakusho 2012 per a Formació de professors

Dirigida a estudiants estrangers que desitgin dur a terme una investigació sobre temes educatius en universitats japoneses.

• Graduats per una universitat o per un centre de formació professional, i haver treballat com a professor d’ensenyament primari, secundari o de formació professional en el seu país d’origen per un període d’almenys 5 anys, a 1 d’abril de 2012. No podran ser escollits professors universitaris.
• Durada de la beca: entre octubre del 2012 i març del 2014.

Les sol·licituts i la documentació caldrà fer-les arribar a l’Ambaixada del Japó a Espanya, amb seu a Madrid. Com a màxim fins el dilluns 5 de març, inclòs.

Podeu descarregar els documents i consultar tota la informació aquí

Informació i sol·licituds:

Embajada de Japón en España
Sección Cultural y Prensa
C/ Serrano, 109
28006 Madrid
TL: 91 590 76 12
e-mail: embjapon@occo.es
web: http://www.es.emb-japan.go.jp/

.

Articles relacionats:

De Girona a Japó
Entrevista a Laura Carreras, una experiència de 5 setmanes al Japó amb la beca “Japan-Europe High School Student Exchange”
De Girona al Japó II

Sessió gratuïta, en alta definició i en català.

No us la perdeu!
Continuarem informant…

Més informació del dissabte 25 de Febrer

.

..

Com podeu comprovar en la imatge anterior, el kendama consta d’una bola (tama) que presenta un orifici, unida per un cordill a una mena de mànec de fusta (ken). Aquest mànec o ken consta de 3 platets de mides diferents: 2 formant aquesta peça de fusta amb forma de rellotge de sorra (el “plat gran” i el “plat petit”) i el darrer (plat mitjà) a la part final del mànec, més una mena de punxó. Com és fàcil deduir, es tracta de demostrar l’habilitat que es té per, des de certa posicició inicial, ésser capaç de col·locar la bola en un dels platets o insertar-la en el punxó. Les diferents posicions incials des de les quals partir fan que la varietat de moviments a realitzar amb aquest joguet siguin altíssimes. Com veureu més endavant, no es tracta sols de tenir un bon moviment de canell, sinó que implica musculatura de tot el cos, motiu pel qual hi ha qui considera jugar amb el kendama com una bona forma de fer esport.

Els kendama solen estar realitzats en fusta, tot i que també se’n poden trobar de plàstic. Els models realitzats amb fusta, en general solen conservar el color original del material en el mànec, com és el cas de la imatge, encara que poden incorporar algun detall en color. La bola, en canvi, sí que és més habitual que presenti coloració.

Alguns moviments bàsics

Aquí teniu els noms i la descripció d’alguns dels moviments bàsics del kendama:

• Ozara (gran platet) / Chuzara (platet mitjà) / Kozara (platet petit)

Es tracta de, partint d’una posició amb la bola penjant lliurement, amb una estrebada, fer-la entrar en algun dels platets del mànec del kendama.

• Tomeken

Origen del kendama

No està gaire clar d’on prové exactament. Hi ha qui defensa que és una evolució d’un joguet que van desenvolupar els ainu, una tribu autòctona del nord del Japó. Però també hi ha qui defensa que és una evolució d’un joguet anomenat bilboquet que es va desenvolupar a Europa i que hauria arribat al Japó a finals del segle XVIII. En qualsevol cas el que sí és segur és que a principis del segle XX, concretament el 1919, a la ciutat d’Hiroshima, Hamaji Egusa va registrar una mena de patent d’aquest joguet que  definiria en trets generals el kendama tal i com el coneixem actualment.

 El kendama a dia d’avui

L’any 1975, Issei Fujiwara, autor infantil i entusiasta del kendama, va fundar l’Associació Japonesa del Kendama, entitat que l’any 2002 es va reorganitzar com a associació sense ànim de lucre. La seva seu es troba a la capital nipona, Tòquio. Aquesta Associació és la que defineix les normes, regulacions, especificacions tècniques i l’argot relacionat amb el kendama i té com a objectiu fer que aquest joguet típic del Japó arribi a tot el món. Gràcies a aquestes tasques d’estandarització de les normes del kendama, l’Associació va aconseguir que un major nombre de persones poguessin jugar plegades de la mateixa forma, i així va poder organitzar competicions per a gent de totes les edats i determinar els nivells dels ‘atletes’, competicions que se segueixen fent a dia d’avui. L’Associació Japonesa del Kendama treballa amb el Ministeri de l’Eduació, Cultura, Esports, Ciència i Tecnologia per tal de preservar aquesta joguina com a element de la cultura tradicional nipona. El Ministeri alhora concedeix cada any un diploma a l’estudiant de primària que guanya les competicions de kendama.

Per altra banda, per saber si un kendama és d’un model oficial avalat per l’Associació i per tant apte per a participar en competicions, és senzill: cal que a la part final del mànec hi aparegui un segell daurat de l’Associació. Si no el té vol dir que no es tracta d’un dels models patentats.

Els membres de l’Associació Japonesa de Kendama són els que participen en els campionats que l’entitat convoca per tot el Japó i reben diplomes oficials en funció dels moviments que aconsegueixen fer amb el kendama. Sembla ser però que cada cop en més i més països van sorgint associacions o grups de gent que promouen l’ús d’aquesta joguina i realitzen demostracions d’habilitat o competicions, com demostren els nombrosos vídeos i imatges que podem trobar a la xarxa. Us deixem a continuació un vídeo perquè en veieu algunes demostracions:

Si us animeu a intentar-ho vosaltres mateixos, us podeu entretenir una estona amb aquest kendama virtual. Sort!! Ganbatte!!