Dos videoclips amb públic nipó, dimecres i dijous Skapara a escenaris catalans.

Ska me Crazy!

Come On!

Per saber més:

Tokyo Ska en concert a Olot i Barcelona

Crònica Tokyo Ska”, una nit de J-ska a La Mirona (9/07/2009)

Porco Rosso

Des del 25 d’agost està disponible en català aquesta aventura aèrea marca Ghibli.

Porco Rosso (Kurenai no butta, 1992) 
Director i guió: Hayao Miyazaki

Sinopsi: Convertit en un porc per una estranya maledicció, Marco sobrevola el Mar Adriàtic, entre Itàlia i els Balcans, combatent contra els pirates de l’aire.
Ex-combatent a la primera guerra mundial, en Porco és un home decepcionat amb la humanitat, fins que coneix a la Fio i descobreix que encara queden persones bones… serà a temps en Porco de tornar a ser l’home que era?

DVD:
Edició caixa metàl·lica (1 disc) - 21€
• Àudio en català, euskera, castellà i japonès 2.0 Surround
• Subtítols en castellà

Contingut addicional:
Promo Studio Ghibli
Storyboard complet de la pel·lícula amb multiangle
Tràilers originales
Entrevista amb Toshio Suzuki

A la venta des del 25 d’Agost de 2010

Distribuïdora espanyola: Aurum

.

Reportatges relacionats:

Propostes: Descobreix Ghibli 4.0

Antologia Ghibli: de Nausicaä a Mononoke
7 de maig, Nausicaä als cinemes
Aurum presenta: Ghibli 2009/2010

En aquest reportatge us volem donar a conèixer els amulets i els sistemes de predicció de la sort més habituals que es poden trobar als temples nipons. Segur que tots teniu la imatge (prou popular als manga i anime) d’aquells paperets blancs que es lliguen als arbres dels temples. Voleu saber com es diuen aquests paperets i perquè el seus propietaris els han deixat allà i no se’ls han endut? Doncs continueu llegint…

Al Japó conviuen principalment dues religions, el shintoïsme i el budisme, i per tant existeixen temples dedicats a les divinitats d’una i altra religió. L’origen de la distribució d’amulets és més aviat shinto, degut a què amb la modernització del país després de la Segona Guerra Mundial i el creixement de les ciutats, el sistema tradicional on les famílies finançaven les activitats d’aquests temples es va anar desintegrant i aquests van haver de recórrer a nous mètodes per tal de substistir, com ara la venda d’amulets entre d’altres. Moltes sectes budistes però també van començar a vendre objectes portadors de fortuna als seus recintes i és per això que avui en dia en podem trobar tant als temples shintoïstes com a molts de budistes. Cal destacar però que algunes sectes budistes ho tenen prohibit perquè consideren que es tracta d’objectes propis de creences supersticioses.

Vegem-ne els més importants o coneguts.

OMAMORI

Es tracta habitualment d’uns petits papers col·locats dins unes bossetes de tela (omamori bukuro) de colors vistosos, que solen portar el nom del temple en un costat i el nom de la divinitat protectora a l’altre. El paper de l’interior sol ser una oració o benedicció de la divinitat de la qual volem obtenir el favor, escrita per un monjo.

La paraula ve del verb mamoru, que significa “protegir”, “defensar” o “guardar”. N’hi ha per a tots els propòsits: salut, amor, sort en general, prosperitat en els negocis, per un bon part i embaràs, protecció en els viatges i un llarg etcètera. Solen costar entre 500 i 1500 iens.

Mai s’ha s’obrir la bosseta, ja que això trencaria la protecció de la divinitat.  Apart d’aquest model, que potser és el més habitual, els omamori poden prendre moltes altres formes i poden estar fets d’altres materials. En qualsevol dels casos, la protecció en principi dura per sempre, però és molt típic, especialment per any nou, comprar-ne de nous. Quan fem això, el que cal fer es cremar l’antic.

Els amulets cal tenir-los sempre aprop. És per això que els japonesos els solen dur a la butxaca, o penjats a les bosses de mà, o al mòbil. En aquest últim cas, potser haureu observat alguna vegada un telèfon mòbil japonès, on la quantitat de clauers, amulets, ninotets i demés que hi duen penjats triplica i quatriplica el pes del telèfon en sí… però bé, això ja seria un altre tema. Si l’amulet és pel cotxe, es penja al retrovisor.

Com us dèiem anteriorment, hi ha amulets per a diferents propòsits. N’esmentem un quants:

• Kôtsûanzen omamori: per a viatgers en general i conductors.
• Shôbai hanjo omamori: per tenir èxit en els negocis, prosperar econòmicament…
• Kanaianzen omamori: per gaudir de bona salut
• Gakugyô jôju omamori: per tenir èxit en els estudis
• Anzan omamori: protecció per a les dones embarassades
• Enmusubi omamori: per trobar l’amor, conservar-lo o tenir un bon matrimoni. Se sol vendre per parelles (un de color blanc i un de vermell). La noia es queda el vermell i el noi el blanc.

També es poden trobar amulets per propòsits una mica més peculiars com ara “per tenir èxit jugant al golf”, o “protecció contra virus informàtics”… I cal esmentar també que avui dia és molt freqüent trobar amulets amb la imatge de l’omnipresent Hello Kitty. També crida l’atenció que en alguns temples molt modernitzats, la venda d’amulets no la fan els monjos sinó màquines dispensadores.

Omamori de diferents tipus

OFUDA

Els ofuda vindrien a ser la versió no-portàtil dels omamori. Es tracta d’unes tires que solen ser també de paper, tot i que n’existeixen de fabricats amb altres materials com fusta, roba o metall, on apareix escrit el nom del temple on l’han fet (o fins i tot el segell o una imatge del temple), i el nom de la divinitat de qui volem obtenir el favor o bé una pregària.

Se solen penjar a les portes de les cases (a l’interior), al sostre o a les parets o bé es col·loquen en els petits altars que els japonesos tenen a les cases per venerar els avantpassats. A diferència dels omamori, que servien per afavorir desitjos més personals, els ofuda serveixen per a tota la família: perquè tots gaudeixin de bona salut, per prevenir incendis a la cuina, etc. El seu cost oscil·la en general entre els 300 i 1000 iens, tot i que hi ha alguns temples on junt amb l’entrada et regalen un ofuda, tot un detall!

EMA

Els ema són unes plaques de fusta on la gent hi escriu els seus desitjos o dóna les gràcies pels favors obtinguts en una de les cares i posteriorment pengen en els espais habilitats per a això en els temples. A l’altra cara del ema és freqüent avui dia que hi aparegui una imatge de la divinitat del temple, o el segell del mateix. Antigament, sempre hi apareixien imatges de cavalls, ja que era el mitjà de transport que es creia que les divinitats utilitzaven. El preu d’un ema sol estar entre els 500 i 1000 iens.

Per exemple, al temple de Fushimi Inari de Kyoto, dedicat al déu Inari (que sol representar-se com una guineu), els ema tenen forma de cap de guineu. Molts fidels apart d'escriure el seu desig aprofiten per donar el seu toc artístic al ema...

HAMAYA

Literalment significa “fletxa per exorcismes”, i és una fletxa decorativa feta generalment de fusta que es ven per Any Nou per tal d’atreure la bona sort i allunyar la dolenta. Antigament, se solia donar de regal pel primer Any Nou a la vida d’un nen, sovint acompanyada d’un parell d’arcs decoratius (hamayumi). Encara avui dia, quan es construeix el teulat d’una casa nova, hi ha qui conserva el costum de col·locar aquests arcs i fletxes a les cantonades nord-est i sud-oest de la casa, ja que es creu que són les direccions particularment susceptibles d’influències demoníaques.

El preu de les hamaya sol rondar els 1000-2000 iens.

OMIJUKI

També es poden dir mikuji, sense la “o” honorífica. En aquest cas no es tracta d’un amulet sinó d’una predicció de la fortuna, en paper. Per aconseguir-ne un, cal dirigir-se habitualment a la botiga del temple, on trobarem una mena de capsa cilíndrica amb un forat a la part superior i plena de bastonets de bambú. Es tracta de pagar (100 iens habitualment), fer una sacsejada a la capsa i treure un bastonet. Aquest tindrà un número escrit i després ens donaran la predicció de fortuna corresponent al número que ens ha sortit.

Com que molts turistes en compren, la predicció estarà gairebé sempre en japonès i anglès. Altres temples opten directament per la opció de màquines dispensadores on només cal introduir una moneda per obtenir-lo. I en d’altres, a la mateixa botiga disposen d’un recipient ple de sobrets amb omikuji i cal agafar-ne un a ull.

En els omikuji se’ns diu quanta sort ens espera (el rang oscil·la entre la molt bona i la mala sort), i una previsió sobre diferents aspectes com l’amor, els estudis, les amistats i els diners entre d’altres. La idea és que si ens toca un omikuji de mala sort, no ens l’hem d’endur, sinó que s’ha de deixar lligat al temple, perquè les divinitats puguin eliminar aquesta mala sort. Si és bona en canvi, ens l’hem d’emportar a casa.

Com a curiositat, a les sèries “Sailor Moon” i “Sakura, la caçadora de cartes” han aparegut en algun capítol aquests mètodes endevinatoris.

En la imatge de la dreta, el cartell diu "Mijuki 100 iens". Es tractava de treure un bastonet de dins la capsa i després obrir el calaixet amb el número que apareixia al bastonet. La única dificultat era que els números estaven en kanji...

Altres tipus de mikuji

Esperem que aquest reportatge us hagi resultat interessant, tant als que sou supersticiosos com als que no. Per cert que si trobeu mai algun omamori “per escriure bons articles” o “perquè japanzone.cat tingui moltíssimes visites”, no dubteu en informar-nos!!

Des de Japanzone lamentem profundament la pèrdua d’aquest gran mestre de l’animació.

.

Kyôko Kon, vídua del director, ha escrit a la web oficial del director, Kon’stone:

Satoshi Kon va morir a causa de càncer de pàncrees el 24 d’agost a les 6:20 am. Tenia 46 anys.
El seu funeral es durà a terme només per a familiars.
Respectem i agraïm profundament la seva amabilitat durant la seva vida.

Kon’stone Kon’stone
Kyoko Kon, Director representant.

En record del director, la filmografia completa:

Satoshi Kon és un mestre de l’animació japonesa que utilitzava un estil poc convencional per expressar temes de denúncia social; és el cas de Perfect Blue, un thriller psicològic des de l’òptica humana o Tokyo Godfathers, una entranyable comèdia nadalenca protagonitzada per tres sense sostre.
Al nostre país s’ha editat tota la filmografia i que recomanem tot seguit:

.

Perfect Blue (1997)
Mima és una jove cantant de Cham, un grup d’èxit, ella aspira fer un canvi a la seva carrera i guanyar-se la vida fent d’actriu.
Per aconseguir-ho haurà de canviar la imatge de la dolça canta i superar els obstacles de la fama. Un thriller psicològic on la ficció supera la realitat.

DVD – 1 disc – àudio en castellà, japonès i subtítols en català, castellà -
Distribuïdora: Manga Films

.

Millennium Actress (2001)
Dos periodistes fan una entrevista a una actriu jubilada el dia en què l’empresa on ella triomfà i hi produï pel·lícules durant molt de temps, s’enfonsa.
El més gran dels dos homes recorda amb gran fervor la dona i li té un gran apreci. Una simple entrevista pot arribar a ser d’allò més desconcertant i emocionant. Molt més a l’Anàlisi

DVD - edició integral o col·leccionista – 2 discs – àudio en castellà, japonès i subtítols en castellà-
Distribuïdora: Selecta Visión

.

Tokyo Godfathers (2003)
Tres ‘sense sostre’ de Tòquio troben una nena abandonada la nit de Nadal; després de batejar-la com a Kiyoko decideixen retornar-la als seus pares… però com fer-ho si sols disposen d’una foto?

La noia que ha marxat de casa, l’alcohòlic que va abandonar la família i el transvestit amb molt bon cor que volia ser mare, una família peculiar que aprèn a afrontar el seu futur. L’ aventura farà un canvi important en la seva vida.

DVD – 1 disc – àudio en castellà, japonès i subtítols en castellà i varis -
Distribuïdora: Sony Pictures / Columbia

.

Paprika (2006)
Un psiquiatra ha desenvolupat un mètode de teràpia revolucionari: el ‘PT’. El prototip d’aquesta màquina experimental permet introduir-se a la ment dels pacients per a tractar les seves ansietats.
Un dels models ‘PT’ és robat per espionatge als seus creadors. Paprika inicia una investigació per trobar el criminal dels somnis.
Plena de referències del folklore japonès i sobrecarregats d’imatges per entrar a la pel·lícula i viure-la.

DVD / Blu-ray – 1 disc – àudio en castellà, japonès i subtítols en castellà -
Distribuïdora: Sony Pictures / Columbia

.

Paranoia Agent (2004) Sèrie de televisió de 13 episodis.
Tsukiko treballa com a dissenyadora de personatges i ha deixat el llistó ben alt creant al simpàtic gosset Maromi, ara la pressió de l’empresa on treballa recau en la seva nova creació.
Una nit Tsukiko és atacada per una persona amb un bat de bèisbol. Ella no recorda amb claredat l’agressor… qui és en realitat? Una àvia o un nen de primària? tot i els enigmes dos inspectors de polícia intentaran resoldre el cas.

Aquest thriller de misteri va ser una de les sèries de la “Nit Manga 6″; mostra un interessant treball experimental on la ficció i la realitat van agafades de la mà; també tenen importància les relacions humanes, envejes i expectatives en una societat competitiva i atrapada a les exigències del treball.

DVD - edició integral – 2 discs – àudio en castellà, japonès i subtítols en castellà -
Distribuïdora: Selecta Visión

.

The Dream Machine (2011)

Era el projecte en que estava treballant i que l’estudi Madhouse conclourà. El director havia definit el film com una “Road Movie”, una fàbula futurista amb robots. Podeu veure la web oficial de Yume Miru Kikai.

.

FINS SEMPRE SENSEI!

Com sempre a Japanzone trobaràs tota la informació que necessites a ritme Tokyo Ska.

-

El setembre de 2010 els Tokyo Ska Paradise Orchestra tenen previst tres actuacions a:

• Dimarts 7 – Madrid / Sala Heineken
• Dimecres 8 – Olot / Festes del Tura
• Dijous 9 – Barcelona / Sala Apolo

Dimecres 8 de setembre

La mítica banda japonesa d’ska-jazz visita OLOT durant les festes del Tura en un concert compartint escenari amb Discípulos de Otilia.

A partir de les 11:30 de la nit
Lloc i més informació: Festes del Tura, Plaça Major, Olot
Gratuït

Dijous 9 de setembre

La SALA APOLO acull el tercer directe del grup a Barcelona.

A partir de les 8 del vespre (obertura portes)
Lloc i més informació: Sala Apolo, C/ Nou de la rambla 113, Barcelona
Entrades- Anticipada: 20€ | Taquilla: 25€
Punts de venta: Daily Records, Fnac, Carrefour, Halcón Viajes, ticketmaster,

.

Amb més de 20 anys a l’esquena i amb una discografia extensa, els Tokyo Ska Paradise Orchestra són una de les bandes de referència mundial quan es parla d’ska japonès.
Els 9 membres del grup es deixen l’ànima a l’escenari perquè la festa no pari en tot el concert. El ritme i la festa més tropical made in japan en tota una experiència irrepetible.

S’espera que presentin el seu 16è àlbum, World Ska Symphony (març de 2010), i que la vetllada s’animi amb molts dels seus altres èxits, com el mític Tetris o el Tongues of Fire.

.

Informació útil

Si vols conèixer una mica més els TSPO, et recomanem que llegeixis això:

Tokyo Ska Paradise Orchestra (TSPO o Ska-Para) van néixer a finals dels anys 80, la banda de Tòquio amb 16 àlbums i més de 1.500 actuacions per tot el món, s’ha converit en un grup de renom destacant pels potents directes al ritme de l’ska-jazz i el so inimitable, segell de “Tokyo-Ska”.

Les seves actuacions en grans recintes i petits clubs van proporcionar a la banda una reputació de directe envejable, essent considerada una de les bandes més espectaculars i potents en viu.

Per aprofundir

El 1989 van editar el primer disc de vinil. Un any després van debutar amb el single “Monster Rock” i l’àlbum “Ska Para Tou-Jou” (“aquí arriba Ska-Para!”). El debut nacional va arribar al 1991, més de 10.000 persones van veure’ls en directe al Nippon Budokan.

Els TSPO es van donar a conéixer internacionalment quan van ser invitats a Estats Units pels inventors de l’ska, The Skatalites, on van oferir la primera gira americana.

El 2005 durant la seva quarta gira europea, van visitar per primera vegada Barcelona (Sala Apolo) i Madrid (Sala Caracol) en dos concerts plens de públic i memorables. Després han repetit els estius de 2006, 2007 i 2009 per presentar els seus àlbums.

Crònica del concert Tokyo Ska”, una nit de J-ska a La Mirona de Salt.

I una altra cançó mítica, Lupin the 3rd ’78:

Pride of Lions del disc Perfect Future (2008):

Promocional de l’ últim disc World Ska Symphony (2010):

Tokyoska a la xarxa:
| Web oficial
| My space

Promotora: Brixton Records

Durant l’era Yamato es produeix una evolució de l’antiga cultura a causa d’una important acumulació de riquesa i l’inici d’una certa estructura d’estat, a imitació del sistema imperial xinès. A grosso modo podem distingir tres grans etapes:

1. Yamato inferior (segle IV): a l’illa de Japó hi ha diferents clans independents.
2. Yamato mitjà (final segle IV -segle VI) : un clan s’anirà imposant per sobre els altres.
3. Yamato tardà (Segles VI-VII) : es consolida la superioritat del clan dominant.

Yamato inferior (S IV)

Ens trobem davant d’un Japó ocupat per diferents clans, cadascun amb les seves pròpies regles. El cap de cada clan actua de líder espiritual i és l’encarregat de realitzar els rituals per demanar bones collites, etc. La religió Shintoista, que manca d’escriptures i clergat, resulta una font de legitimació pel líder del clan, ja que proclamava que hi ha infinitat de déus i que els fenòmens naturals, certs objectes o llocs concrets poden ser déus. Les divinitats més poderoses eren considerades alhora avantpassades i protectores del clan. Observem doncs, que els clans estaven estructurats al voltant d’una divinitat ( en japonès Kami).

Tomba "Kofun"

En aquest esquema clànic trobem una estructura de classes jerarquitzades. Hi havia la classe alta dominant (Uji) i la treballadora (Be) que estava organitzada en comunitats rurals, algunes especialitzades en pesca, ceràmica, teixits o altres artesanies. Si bé hi havien esclaus (Yatsuko), aquests eren minoritaris.

.

Més info…

Les cròniques xineses parlen de més de 100 països ( el aquí en diem clans), amb reis i reines, una jerarquia establerta i fins i tot un sistema de cobrament d’impostos.

La cultura Yamato també s’anomena cultura Kofun. Els Kofun són tombes enormes que els caps més rics i importants es construeixen. Generalment tenen forma de pany de porta i es troben en alguns llocs de Japó, principalment a Osaka.

Yamato mitjà (S IV-VI)

Amaterasu

En el context exposat, un clan, el del llinatge del Sol que es deia descendent de la deessa Amaterasu, va adquirint cada cop més poder i importància fins a esdevenir el clan dominant. Inicialment, com que no podrà dominar militarment la resta de clans, serà una espècie d’àrbitre mediador entre clans i el seu cap també assumirà les funcions de súmmum sacerdot.

No obstant les ànsies de poder aniran en augment i al segle VI dc (pels volts de l’any 500) el cap del clan dominant s’autoproclamarà sobirà de la resta de clans, considerant-los els seus subordinats, donant lloc al naixement de la família imperial nipona.

Més info…

En aquesta etapa és quan arriben més influencies xineses a causa de les grans corrents d’immigració. Entren noves idees i tecnologia. Les idees de Confuci arriben a Japó; entre altres coses deien que la submissió a una autoritat justa és la peça clau per un país ben governat.

En el camp de la tecnologia es va introduir un calendari més precís,noves tècniques de reg i millores en l’agricultura entre altres coses.

La religió budista és també de procedència xinesa, amb tot el seu clergat i dogmes. L’escriptura, que inicialment es va trobar limitada en els estaments més cultes, evolucionaria amb el temps anys en una escriptura japonesa, però això no passaria fins a èpoques posteriors.

L’entrada del budisme provoca inestabilitat política. Es tractava d’una nova religió que proclamava que buda tenia més poder que els Kami (déus) japonesos i per tant llevava la legitimitat del llinatge del Sol.

Yamato tardà (S VI-VII)

Shotoku Taishi

Un clan poderós, el Soga, aprofita el budisme pels seus interessos i derroquen els clans partidaris de la religió shintoista. Poc després el príncep Shotoku, casat amb una dona de la família Soga, assumeix el poder. Aquest personatge és un fervent seguidor del budisme però, per mala sort pel clan Soga, també de la família imperial.

Més info…

Shotoku imposa un nou sistema de rangs cortesans, eliminant les antigues classes socials, i promulga un codi de 17 articles segons el qual el poder de la família imperial es consolida sobre uns principis ferris de lleialtat. També envia delegacions importants a la Xina per tal d’estudiar-ne els coneixements i tècniques.

Amb la mort de Shotoku, l’any 622, el seu fill encapçala una coalició per derrocar els soga i al 645 d.c. promulga l’edicte Taika el qual, basant-se en les idees de Shotoku, remodela la realitat de Japó.

Més info…

La reforma Taika dicta l’abolició de la propietat privada de manera que tots els recursos agrícoles del país passen a mans de l’emperador, el qual tindrà la potestat de repartir-la entre la gent que la treballi. Això implica que s’ha de fer un cens de la població per distribuir la terra i organitzar el pagament d’impostos.

La reforma Taika també contempla la institució d’una capital permanent (cosa que es veurà realitzada el 710) i afavoreix a les antigues classes altes, que ocuparan un sistema de rangs aristocràtics. Observem aquí una evident centralització del poder.

La família imperial opta per assimilar el budisme com a religió d’estat gràcies a la tolerància envers altres creences que té aquesta i la senzillesa de la religió Shintoista, en altres paraules, el budisme i el shintoisme són compatibles.

Temple horyu-ji, any 607dc

Posteriorment, a finals del segle VII, l’emperador Temmu domina tot el país rodejat per un complex sistema d’aristòcrates i funcionaris.

Ens trobem al final de l’era Yamato i ja hem posat els fonaments de la propera època, que veurà l’esplendor i confirmació de la família imperial.

En un dia com avui us recomanem els reportatges que des de Japanzone hem dedicat a aquest fet, sobre la història i les imatges d’Hiroshima. També és de justícia recordar que el 9 d’agost la tragèdia es repetia a Nagasaki.

La novel·la “La esencia del sake” ens explica una història imaginària però molt creïble de vàries generacions d’una família dedicada a la fabricació d’aquest licor d’arròs.

.

L’autora

Joyce Chapman Lebra va néixer a Hawai el 1925 i va ser la primera dona dels Estats Units en obtenir el Doctorat en Història de Japó. Va viure al Japó durant 10 anys i a l’Índia durant 3 anys i mig, països on treballava fent recerca sobre la història d’aquestes dues nacions. Va exercir també com a professora d’ Història del Japó a la Universitat de Colorado fins que es va retirar.

Ha escrit nombrosos llibres on destaca sobretot el paper de les dones en el món laboral, i ha impartit classes magistrals en universitats d’arreu del món. El seu interès per Japó es deu a la seva infància a Honolulu (Hawai), on aleshores el grup ètnic més nombrós que hi havia era precisament el dels japo-americans.

En un full que trobareu dins aquesta novel·la, l’autora explica que va estar investigant sobre la indústria del sake i va trobar que estava totalment dominada pels homes, fins al punt que una família semblava que es negava a parlar d’una filla que havia tingut tant d’èxit en l’empresa que feia avergonyir els seus descendents, i com que no volien explicar-li gaire res sobre el tema, va decidir imaginar-se com podia haver estat la vida d’una dona així.

Argument

“La esencia del sake” ens explica la història de la Rie, hereva d’una indústria (casa) de sake de Kobe de mitjans del segle XIX, que es veu obligada a casar-se amb el marit que la seva família ha escollit per a ella. Rie ha crescut seguint al llarg de l’any el procés d’elaboració del sake i en coneix els detalls. Té una ment empresarial incomparable, però té un defecte… és una dona i no pot intervenir directament en els negocis.
Ben aviat s’adona que el seu marit no és tan adequat pel bé de la casa com tots pensaven, sinó que més aviat prefereix altres distraccions. Rie haurà de lluitar per tirar endavant tot i els obstacles i haurà de treure partit de totes les situacions adverses que se li van presentant al llarg de la seva vida, sempre prioritzant el bé de la casa i tot per aconseguir un somni: convertir la destil·laria de la seva família en la primera del país.

Aquí teniu el video de presentació del llibre:

Si hi esteu interessats, també podeu llegir-ne les primeres pàgines:

Comença a llegir…

.

Opinió personal

Potser després de veure el vídeo de presentació del llibre pensareu que la novel·la tracta sobre una dona que tenia una mentalitat occidental, o fins i tot podríem dir una mica feminista, que lluitava per sobreviure en un món més aviat masculí com era el de la indústria del sake. No és el cas.  La Rie potser té un caràcter poc habitual per a les dones de la seva època però per a uns ulls occidentals d’avui dia potser pensareu que fa coses una mica cruels. Però és el que sempre diem, hi ha grans diferències culturals entre Orient i Occident i la societat japonesa es caracteritza per prioritzar la col·lectivitat (el grup, o la “casa” en aquest cas), sense deixar lloc a la individualitat. En el llibre es mostra molt bé aquesta premisa, tot i que, insistim, certes coses poden ésser xocants per nosaltres.
També és interessant com al llarg del llibre es van reflectint indirectament fets importants de la història del Japó, com la fi del shogunat Tokugawa i l’obertura del país al món, l’arribada dels vaixells de vapor, la introducció de nous materials (rajols) per a la construcció… És a dir, que té petits tocs de novel·la històrica.

Pensem que va dirigit a un públic adult i és interessant de llegir per veure quin era el paper de les dones en la societat nipona del segle XIX. Als que estigueu interessats en el procés d’elaboració del sake sentim dir-vos que si bé al llibre apareix molta terminologia en japonès d’aquesta indústria i s’esmenten algunes parts del procés, aquest no s’explica en detall. Simplement es donen algunes pinzellades.

Dades del llibre

Títol: “La esencia del sake”

Autor: Joyce Lebra

Idioma: Castellà

Editorial: Editorial Viceversa

Pàgines: 432

ISBN: 978-84-92819-06-5

Traducció: Alejandro Palomas

Preu: 19,50 €

.

.

Esperem els vostres comentaris si us animeu a llegir aquesta novel·la.

Articles relacionats: “Un grito de amor desde el centro del mundo“. de Kyoichi Katayama

El Canal 3XL compartirà freqüència amb el canal Super3 i s’emetrà diàriament des de les 21:30 i fins a les 6 del matí. Algunes sèries anunciades (de moment) són Bleach, Nana o Death Note, ben conegudes pels aficionats al manganime.

.

Què es podrà veure?

El 3XL.cat es renova i la nova etapa que s’està gestant es vol convertir en un Canal amb programació a televisió i internet.
El Canal 3XL, va dirigit específicament a joves d’entre 16 i 25 anys, es podran veure produccions referents d’animació o imatge real, de gèneres tan diversos com el fantàstic, l’acció o l’humor.

Pel que fa a l’animació, fins ara, s’han confirmat les sèries BLEACH, NANA o DEATH NOTE, sèries de culte pels aficionats al manga.

BLEACH es presentat en societat amb l’ Episodi 1: El dia en el que em vaig convertir en shinigami. (*Vídeo visible a 3alacarta de TV3 fins el 16/08/2010.
*Només és visible des del territori de l’Estat Espanyol).

Quan a la ficció, destaquen dues produccions britàniques: “The Inbetweeners” i “Waterloo Road“, ambientades en instituts anglesos i són dos exemples de la nova ficció britànica d’èxit dirigida a un públic jove.
També inclourà el cinema i la producció pròpia.

.

Durant l’estiu es pot participar activament en la fase de creació d’aquesta nova proposta. Per participar com a “betatester”, només s’ha d’escriure al correu 3XL i dir-los quins continguts voldries que tractéssin al nou 3XL per ajudar a crear la línia a seguir.

Després, al web en proves beta.3xl.cat, es poden veure els primers vídeos o informació sobre les sèries.

Primera promo 3XL.cat:

3xL.cat, 19 de setembre de 2010

.

Una teoria diu que les noves migracions provinents de Corea, arribarien a Kyushu ( l’illa del sud de Japó) i la cultura s’aniria expandint fins que, al segle I dc, es generalitzaria a tot Japó. A la plana de Kanto ( on hi ha Tòquio) hi ha el màxim desenvolupament d’aquesta cultura.

Entre els nous avenços que es donen trobem el conreu de l’arròs (agricultura)  i noves tècniques de rec, cosa que permet formar unes poblacions cada cop més grans. Van aprofitar les planes costaneres pel conrreu, per la seva facilitat de controlar-ne l’aigua. També es va incorporar nou bestiar com cavalls i bous.

La tècnica per fondre i treballar els metalls, principalment el bronze, va servir per fabricar nous elements rituals i eines, tot i que seguien utilitzant materials més primitius. Pel que fa a la ceràmica, s’incorpora la utilització de torns i s’imiten les formes xineses, no tant elaborades com la Jomon. Els recipients s’utilitzaven per emmagatzemar l’excedent de gra.

A l'esquerra una ceràmica Jomon. A la dreta una ceràmica Yayoi, quina és més complicada?

La influència xinesa és clara, s’han trobat monedes i miralls de bronze similars als de la Xina contemporània. A més els documents xinesos de l’època ens descriuen el Japó com una societat agrícola, jerarquitzada, amb caps religiosos, que són com shamans, amb poders màgics i que podien ser tant homes com dones. Així doncs, Japó, encara no disposava d’un estat centralitzat i només tenia molts pobles independents repartits pel territori.

S’explicaven contes i narracions orals i les danses eren expressions de festa o tristesa. És durant aquest període que comencen algunes llegendes i mitologies de tradició oral, encara no existia l’escriptura.

Com a apunt final, direm que es creu que els Yayoi són els avantpassats més probables dels japonesos actuals i que la cultura Jomon va quedar relegada en segon terme. L’augment de riquesa dels poblats donaria pasa a una nova cultura, la Yamato, que veurem en el següent episodi.