Categories
Cultura japonesa Reportatges

Tertúlia Èxit:Japó

Breakfast club2El passat dijous 27 de març vam assistir al breakfast club de l’Arts Santa Mòncia a la sessió Èxit: Japó. Una tertúlia on 11 representants d’empreses i entitats van parlar sobre la relació cultural entre Catalunya i Japó.

 

 

Breakfast Club és una iniciativa de l’Àrea de Mercats de l’Institut Català de les Empreses Culturals, que neix el mes d’abril del 2013, amb l’objectiu d’establir un temps (últim dijous de cada mes) i un espai de trobada (Arts Santa Mònica) de diàleg mensual, on les empreses (10 representants) dels diferents sectors culturals poden debatre i intercanviar coneixements en diferents àmbits temàtics de la cultura.

La xerrada va ser conduïda per Àlex Navarro (coordinador Àrea Mercats ICEC). Hi van participar: Victoria Sáenz (ACCIÓ), Rodrigo Escamilla (Coordinador del departament de cultura de Casa Àsia), Shigeharu Orihara (Cònsol General Adjunt del Consolat General de Japó a Barcelona), Montserrat Costas (poeta i editora de l’editorial ), Lara Pérez i Takayuki Maejima (Estudi Mariscal), Laura Tomàs (Japonismo.com), Eric Gil (Revista Eikyo), Enrique Vargas i Carlos Calvo (Teatro de los sentidos) i finalment o Yuta Martinez (White Noise). Podeu veure el perfil complet dels tertulians en aquest pdf.

Breakfast club1

Com a tota tertúlia es van tractar molts temes. Seguidament us oferim un resum del que creiem que són els principals aspectes que es van parlar.

Negociar amb Japó

Quan es tracta d’anar a l’estranger, sigui on sigui, és important conèixer el país de destí. Japó no n’és cap excepció, és més té característiques singulars que cal tenir en compte. Per comprendre la societat japonesa s’hi ha d’anar entrant i aprenent pas a pas.

Si es volen realitzar negocis allí, la figura de l’intermediari és crucial, aquest actuarà com a consultor, contacte amb empreses o entitats i també com a assessor de comportament per comunicar-nos amb els interlocutors japonesos. Cal tenir en compte que, de manera general, les empreses japoneses prefereixen un japonès que treballi sobre el terreny.

Una de les coses que s’ha de procurar és que l’intermediari sigui un expert en el sector de negocis on treballem. Per aconseguir un bon intermediari hem de guanyar la seva confiança essent rigorosos i formals en totes les operacions que realitzem; pot ser un procés molt llarg però, un cop consolidada la relació és de per vida ja que s’estableix un vincle molt fort. Així doncs cal una bon dosi de paciència i perseverança.

Estretament vinculades a les relacions laborals hi ha les personals, tan és així que, després d’una reunió, pot ser comú que es vagi a beure junts al bar. El que per nosaltres seria una situació relaxada pot ser per als japonesos una prolongació de la reunió, una forma de relació més propera i per generar confiança, per tant s’ha de prendre seriosament.

Una de les millors maneres per anar a Japó és dirigir-se a organismes formals, com ACCIÓ i deixar-se assessorar, per tal que d’optimitzar temps i recursos. Hi ha programes específics que donen suport a la internacionalització de les empreses.

Consum de cultura a la societat japonesa

El que es busca en la societat japonesa és el distingir-se dels altres, l’exclusivitat, interessar-se per coses de les quals poca gent para atenció. Hem de tenir en compte que els joves japonesos, quan acaben els estudis universitaris, entren a formar part del circuit laboral i ja des de ben petits es troben en una societat on es dóna suport a la homogeneïtzació.

Qualsevol tret distintiu ( com el col·leccionisme d’accessoris pel mòbil o qualsevol tipus de marxandatge) és apreciat per destacar, es valora el que l’altre no té. L’omnipresència de les imatges i del grafisme en la societat japonesa i que moltes empreses tinguin la seva pròpia mascota són exemples de distinció.

A Japó el temps es percep més ràpid i tot és més efímer, el que avui interessa, demà ha passat de moda, i això obliga a una constant reinvenció.

Es detecta una frontera difusa entre el producte que es ven als adults i el que es ven als infants. A tall d’exemple, aquests públics compren els llibres en Japonès de l’editorial Mediterrània que parlen de Gaudí i altres aspectes de la cultura catalana, il·lustrats per la Pilarín Bayés.

Un darrer aspecte a destacar és que quan els japonesos s’interessen per una cosa, ho fan a fons i demanen rigor. De fet existeix un gran nombre de llibres traduïts al japonès, fruit de la curiositat natural del poble japonès a conèixer noves cultures.

Experiències passades i futures

  • Actualment l’estudi Mariscal està treballant per dissenyar un nou concepte de llar amb una constructora de Yokohama.
  • Casa Àsia porta anys fent exposicions d’artistes japonesos. Tots els materials que reben, es troben sempre en perfecte estat i curosament embalats.
  • Es va parlar de l’experiència de La Fura dels Baus que, a finals dels anys vuitanta, van presentar un espectacle a Japó i l’any següent els van cridar per anar-hi però demanant una obra completament diferent. Tots els seus productes de marxandatge van tenir molt èxit.
  • La companyia El teatro de los sentidos representarà “Petits Exercicis pel Bon Morir” a Shizuoka. És un teatre molt experimental i que implica la participació directa del públic. La reacció dels espectadors japonesos, acostumats a mantenir distàncies en la seva vida diària, és tota una incògnita. Incorporaran a cinc actors Japonesos per facilitar el contacte.
  • White Noise farà una gira de concerts aquest estius i han planificat la seva venda de discs en clau d’exclusivitat.

Admiració per Japó

El Saló del Manga també va ser esmentat en la tertúlia com el gran fenomen que posa de manifest un interès creixent de la societat per Japó, així com els nombrosos espais web que trobem a la xarxa.

La revista Eikyo i el portal Japonismo.com van donar el seu testimoni d’aquesta admiració i com pot esdevenir una oportunitat de negoci, que va més enllà de l’afició.

En definitiva…

Com heu vist van sortir molts conceptes i tots es podrien desenvolupar extensament; per resumir la sessió el presentador va demanar els participants que descrivissin amb una paraula la relació amb Japó. Van sortir paraules com confiança, paciència, perseverança, originalitat, creativitat i formalitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *