Un any més Olot convoca el premi Joan Teixidor de poesia haiku. Enguany celebra la 48ena edició. Seguidament us expliquem com es pot participar al concurs i quines són les característiques principals d’un haiku.
Per participar només s’ha d’anar a la web oficial http://haikus.olot.cat/ i presentar un recull seguit de 30 a 60 haiku originals escrit per un mateix i en llengua catalana. El termini de presentacions és l’1 de març de 2014. El guanyador s’endurà 2000 € i la publicació del seu recull. Podeu consultar les bases a la web oficial.
Els haiku són petits poemes que s’estructuren en 3 versos, de 5-7-5 síl·labes. Cal recordar que en les poesies catalanes les síl·labes dels versos es compten només fins a la última que sigui tònica.
El haiku normalment fa referència a una de les estacions de l’any, però pot ser de manera indirecta, per exemple es pot fer esment a la florida (primavera), els insectes (estiu), l’olor dels crisantems (tardor) o núvols de neu ( hivern). Es tracta de tenir en compte la realitat del dia a dia i la naturalesa que ens envolta ( malgrat que en alguns casos la natura es pot obviar).
Un haiku ha de provenir de la intuïció profunda, fruit de la contemplació de captar un instant o un moment. Amb 17 síl·labes s’ha de construir una imatge, de manera que el lector ha de captar el seu sentit. Es pot dir que tant per qui l’escriu com per qui el llegeix el haiku té una vessant espiritual.
Normalment en els dos primers versos, es fa un apunt sobre el que s’està contemplant, i en el darrer vers se li dóna el simbolisme o el sentit espiritual.
Algunes coses que s’haurien de tenir en compte a l’hora d’escriure un haiku:
- Evocar a l’estació de l’any
- Descriure alguna cosa
- Que sigui lleuger ( no molt sofisticat però tampoc molt vulgar).
- Meditar-lo a consciència
- No fer referència a sentiments propis.
A contuniació us presentem un dels haiku més coneguts de Matsuo Basho (1644-1694) que fóu qui assentà les bases d’aquesta poesia.
古池や蛙飛こむ水のおと
Furui ke ya kawazu tobikomu mizu no oto
En un vell estany
hi salta una granota
el soroll de l’aigua
Una possible interpretació podria ser que el “vell estany” ens evoca a aigua calmada, al principi al no res, o fins i tot a un estat de la ment. La granota salta, aquest fet ens indica el moviment el principi de tot. El soroll de l’aigua és la conseqüència de l’acció és l’existir. I posteriorment tot torna a la calma, al principi, com si el temps fos cíclic.
Un altre haiku, aquest cop del mestre Issa Kobayashi (1763-1827)
Afunokeni Ochite nakikeri Aki no semi.
Cau panxa enlaire
la cigala de tardor
i segueix cantant.
En aquest cas ens trobem a la tardor, una cigarra ha caigut d’algun arbre i malgrat que li deu quedar poca vida, segueix cantant.
En definitiva podem dir que la simplicitat dels haiku és la clau de la seva complexitat. Com ho veieu? us animeu a participar?
