La cinquena edició d’aquest cicle, que porta per títol “Diàlegs amb el cinema japonès (1995-2009)” es compon de vuit pel·lícules dels realitzadors Shunji Iwai, Shinobu Yaguchi, Naoko Ogigami i Katsuyuki Motohiro. Quatre directors amb vuit pel·lícules parlen de la vida quotidiana, les circumstàncies existencials generades per la incomunicació i l’aïllament en un món on la realitat virtual ha transformat la socialització de l’hàbitat. Amb aquesta selecció l’espectador s’aproparà als mons d’aquests subjectes que viuen al Japó més contemporani, amb les seves problemàtiques i conflictes personals. Shunji Iwai i Naoko Ogigami, amb un marcat estil intimista i més a prop del drama i del cinema d’autor, i Shinobu Yaguchi i Katsuyuki Motohiro més afins a la comèdia.
El cicle de cinema comença el 3 de novembre i tancarà el 19 de gener de l’any vinent. Totes les pel·lícules es projectaran a partir de les 19:30h.
Lloc: Seu de Casa Asia. Auditori Tagore
Av. Diagonal, 373. Barcelona
Entrada lliure fins a completar l’aforament.
Organitza: Casa Àsia, amb la colaboració de Japan Foundation i producció de Cineasia
DIRECTORS
Shunji Iwai
Pertanyent a l’anomenada Nova Onada de realitzadors japonesos que va sorgir en la dècada dels 90, Iwai va sorgir a la palestra del panorama internacional amb All about Lily Chou Chou (Tot sobre Lily), una pel·lícula que a poc a poc s’ha convertit en peça de culte imprescindible, una mena de fita generacional que va saber definir en el seu moment l’esperit d’una època de confusió i de fragilitat. Des d’aquest moment, tot i que ja es veia venir en els seus anteriors treballs com Love Letter (Carta d’amor), a Shunji Iwai (director, guionista, músic i productor), se l’ha anomenat el «pintor de la joventut japonesa». Amb el seu particular i poderós estil visual i creatiu, Iwai plasma les vivències, tristeses i emocions d’aquesta etapa primordial del desenvolupament de la personalitat pròpia, una etapa d’aprenentatge, una època en què cada individu traça en el seu interior el mapa pel qual regirà la seva existència.
Shinobu Yaguchi
Nascut el 1967, aquest cineasta japonès s’ha consolidat en l’última dècada com un dels mestres en l’art optimista d’explicar històries. Sempre amb resultats òptims a la taquilla del seu país i sempre amb els seus trets més característics com aquesta barreja entre el còmic i el delirant, entre el vital i el dolorós. Yaguchi ha presentat a competició el seu últim treball al Festival de Sitges d’enguany, Robatori-G, després d’estar desaparegut de la indústria del cinema nipona durant quatre anys.
Naoko Ogigami
Una de les poques directores femenines del panorama actual del cinema japonès, continuadora, segons alguns, del cinema intimista i tendre de la veterana i de la ja coneguda internacionalment Naomi Kawase. Estant o no d’acord amb aquesta definició, el que sí és cert és que Ogigami és habitual en qualsevol festival internacional com cal i els seus treballs són ja referents dins del cinema independent japonès. Amb un subtil punt de comicitat, just però necessari, la directora ens explica històries del dia a dia, en què pràcticament no passa res, però dota als seus personatges de suficient carisma i atracció com per tenir-nos enganxats a la butaca durant gairebé dues hores.
Katsuyuki Motohiro
Treballant entre les indústries del cinema i de la televisió al Japó, Motohiro porta treballant com a director i productor més de 20 anys, en què ha realitzat prop de 30 projectes entre pel·lícules i episodis per a sèries de televisió. Però, sens dubte, la pel·lícula que el va catapultar a ser un dels realitzadors més famosos i coneguts entre el públic nipó va ser Bayside Shakedown, del qual realitzaria una segona part, per just aquest passat estiu estrenar la quarta part i capítol final d’aquesta saga que ha portat al cinema a milions d’espectadors al Japó. Comèdia, acció i fantasia són alguns dels trets més característics de la seva forma de fer cinema: cinema per a tots els públics però sempre amb el precís punt crític cap a la societat contemporània d’avui en dia.
PROGRAMACIÓ
Dissabte, 3 de novembre de 2012, 19.30 h
Love Letter
Director: Shunji Iwai. Any: 1995.
Drama. Dur: 117 min.
Aquesta és la triomfal òpera prima de Shunji Iwai, la pel·lícula més deliciosa vista al Toronto Film Festival de 1995. Una història d’amor japonesa sobre dues dones que estimaven al mateix home, que es van escriure cartes entre si, sobre el seu amor, i van descobrir que el passat no va ser el que van imaginar. Hiroko encara no s’ha recuperat del dolor de les ruptures amb les seves últimes parelles. Mirant un llibre de la universitat descobreix l’adreça de qui va ser la seva parella, que va morir en un accident dos anys enrere, i decideix escriure-li una carta. Sorprenentment, aviat rebrà una resposta a la seva bústia. Una preciosa història sobre sentiments amagats, sobre l’amor, la mort i com seguir endavant quan pateixes cops durs a la vida.
.
Dissabte, 10 de novembre de 2012, 19:30 h
All about Lilly Chou Chou
Director: Shunji Iwai. Any: 2001.
Dur: 146 min.
Yuichi és un adolescent que viu en un poble proper a Tòquio i està obsessionat amb la cantant de pop Lily Chou Chou. La seva admiració per ella el porta a crear una pàgina web dedicada a aquesta (Lily-philia). En aquesta pàgina es tracta d’explicar, entre altres coses, el significat de l’èter, una mena d’energia que emana de les cançons de Lily, que provoca un tipus de sentiment, sensació o estat mental. Aviat, altres amants de Lily contactaran amb Yuichi, però és amb Blue Cat amb qui hi haurà una connexió especial. Una de les millors pel·lícules de Iwai, que explora amb major lucidesa i veracitat la realitat virtual de la xarxa, especialment, els vincles que es creen a través dels xats i la seva relació amb l’altra realitat, la realitat que se sol anomenar l’anomenat ‘món real’.
Dissabte, 17 de novembre de 2012, 19.30 h
Water Boys
Director: Shinobu Yaguchi. Any: 2001.
Comèdia. Dur: 91 min.
És estiu al Japó i l’equip de natació sincronitzada de la Universitat Tadano perilla seriosament. Quan una nova entrenadora arriba amb la idea de crear un nou equip, aquesta haurà de superar “certs” obstacles que trobarà en el seu camí: primer, està ensenyant en una escola masculina, segon, els 5 nois que s’han presentat per a l’equip gairebé no saben nedar, i, finalment, s’adona que està embarassada de 8 mesos i ha de demanar la baixa. Inspirats pel somni de la seva entrenadora, l’equip no s’enfonsarà i farà el possible per tenir a punt una coreografia per al proper festival. La pel·lícula culmina en una exhibició final de l’equip masculí de natació sincronitzada, que supera en emoció i diversió al número “stripper” de Full Monty.
Dissabte, 24 de novembre de 2012, 19.30 h
Swing Girls
Director: Shinobu Yaguchi. Any: 2004.
Comèdia. Dur: 91 min.
Després d’enverinar accidentalment a la banda de l’institut, un grup de noies decideix apuntar-se a les audicions per formar un nou grup i així poder lliurar-se de les classes de matemàtiques. Distesa, casolana i a estones, sorprenentment divertida, Swing Girls és l’última incursió cinematogràfica de Yaguchi, on torna a demostrar que és un cineasta que més ens val no perdre-li la pista. Amb un sentit de la narrativa hàbil, ens proposa una història que desborda frescor.
Dissabte, 1 de desembre de 2012, 19.30 h
Kamone Dinner
Director: Naoko Ogigami. Any: 2006.
Comèdia/Drama. Dur: 102 min.
Sachie és una dona soltera que decideix emprendre una nova vida a Hèlsinki, obrint un petit lounge-cafè a l’estil japonès. Quatre persones canviaran la manera d’enfocar el seu negoci: un jove apassionat per Japó, una penjada de la seva mateixa nacionalitat, una dona de mitjana edat que ha perdut les maletes i un misteriós lladregot que li ensenya l’art de fer cafès. Ogigami, amb aquesta brillant producció (la tercera que realitza), aconsegueix equiparar a altres cineastes de la seva generació, com ara Naomi Kawase. Ogigami aposta per un relat intimista, d’emocions contingudes, i amb un punt còmic necessari per no alentir una història en la qual no passa pràcticament res, però que t’atrapa de principi a fi, gràcies a l’espontaneïtat amb què interactuen els personatges.
.
Dissabte, 15 de desembre de 2012, 19.30 h
Megane (Glasses)
Director: Naoko Ogigami. Any: 2007.
Drama. Dur: 106 min.
El 2006 la realitzadora Naoko Ogigami sorprendre a propis i estranys amb un inclassificable film, Kamone Dinner, que reunia tres dones japoneses en un restaurant de Hèlsinki. Sense la necessitat de caure en la temptació de filmar una segona part, una cosa molt comú en el panorama cinematogràfic d’avui en dia, Ogigami ha sabut conservar part de l’elenc que va acompanyar en el seu anterior projecte per oferir-nos un viatge que, amb elements comuns, però, és diferent ja que acompanya un estrany personatge al seu propi país. La visita d’una jove professora a una illa d’Okinawa durant el període de vacances (excel·lent Satomi Kobayashi), la submergirà en un món allunyat dels vaivens de la gran ciutat, on un passeig per la platja o degustar un gelat al costat del mar poden convertir en una experiència gairebé mística. Sens dubte, una pel·lícula per gaudir. Tan diferent com necessària.
Dissabte, 12 de gener de 2013, 19.30 h
Udon
Director: Katsuyuki Motohiro. Any: 2001.
Comèdia/Drama. Dur: 134 min.
Matsui és un de tants somiadors que habiten en aquest planeta. El seu somni és fer riure a la gent, triomfar en el món de l’humor i per això abandona el seu Japó natal i se’n va a viure a Nova York a provar sort en alguns clubs de comèdia de mala mort. No obstant això, el públic no comparteix la seva particular manera de fer acudits, així que, fracassat i amb les butxaques buides, torna a Sanuki, la petita localitat que el va veure néixer, i que és famosa pel udon, una saborosa sopa de fideus gruixuts . Udon fa una sàtira despietada d’alguns dels usos socials del Japó d’avui, com el manipulable turisme de masses influenciable per certs mitjans de comunicació il·luminats que saben destruir amb tanta facilitat com saben crear.
Dissabte, 19 de gener de 2013, 19.30 h
Go Find a Psychic!
Director: Katsuyuki Motohiro. Any: 2009.
Comèdia. Dur: 105 min.
Un cop l’any, en la vigília de Nadal, Cafè Telekinesis fa una festa psíquica. A la festa, els psíquics es reuneixen per mostrar les seves habilitats. Yone Sakurai és la directora d’un programa de varietats psíquico anomenat «Asunaro Psychic». Està estressada i cansada del seu treball, però orgullosa del que fa. Ella de veritat creu en les habilitats psíquiques encara que no trobi proves que aquestes existeixin.
Font: Casa Àsia.
