El passat dissabte 22 de setembre, en el marc del festival Àsia, l’artista Tsubasa Kimura va impartir un interessant taller de cal·ligrafia japonesa (Shodo). Voleu conèixer una mica aquest art? Des de Japanzone us fem un petit tast del que va consistir el taller.
Sobre el Shodo
Primer de tot, Kimura va fer una petita introducció teòrica sobre el Shodo. Aquest art es va originar a la Xina i té la seva base en l’escriptura dels caràcters xinesos (Kanji, en Japonès). Durant la dinastia Qin de Xina ( 221 a.C.-206 a.C.) es va unificar el sistema d’escriptura, composta de caràcters, per a tota la Xina. Tsubasa Kimura va comentar la teoria que diu que el descobriment del paper (dinastia Han 206 a.C. 220 d.C.) i el pinzell van permetre l’escriptura de formes més complexes que el mètode occidental, on s’escrivia amb pell d’ovella i ploma.
Els Kanji són caràcter d’origen xinès que representen conceptes. Per més informació podeu consultar aquí.
L’escriptura Xinesa va arribar al Japó al segle VI a través del Buddhisme i, al cap d’uns segles, de l’evolució dels kanji van sorgir els sil·labaris hiragana i katakana (a l’era Heian).
Hi ha diferents estils d’escriptura dels kanji, un que s’anomena Tensho n’és un dels més antics i va evolucionar a diferents formes. Actualment, un dels estils que s’utilitza més és un que s’anomena Kaisho. Per entendre’ns, seria com si parléssim de diferents fonts de lletres de l’ordinador.
Al Japó s’utilitzen uns 3000 kanji en la vida diària, i l’idioma té l’afegit (com hem dit) dels sil·labaris hiragana i katakana, que també estan inclosos en l’art del shodo.
Practiquem una mica
Després de la breu introducció teòrica arriba el moment de la veritat. Els assistents al taller van poder practicar el shodo, primer amb paper normal i seguidament amb paper japonès.
- Prepararem la tinta (sumi) en un petit recipient.
- Agafem el pinzell (fude) procurant col·locar els dits en posició correcta. La mà que no escriu (l’esquerra) aguantarà el paper (hanshi).
- Mullem el pinzell completament, que quedi xop però que no gotegi.
- Situem el mànec del pinzell perpendicular al paper i amb la punta fent un angle de 45 graus.
- I ja podem començar!
El primer kanji que s’utilitza quan es comença a practicar la cal·ligrafia és el kanji Ei 永 (etern) perquè té els traços bàsics que es repeteixen en tots els kanji. Aquesta manera de sistematitzar els traços s’anomena eijihapou ( 永字八法) i permet aprendre tots els traços.
S’escriu de dalt a baix ( seguint la gravetat) i d’esquerra a dreta. Al vídeo podem observar les 8 línies bàsiques del sistema eijihapou . La traducció que hem fet és una mica lliure.
- Punt
- Línia horitzontal
- Línia vertical
- Ganxo
- Elevació (Diagonal cap a dalt a la dreta )
- Corba esquerra (Traç de escombrat cap a baix a l’esquerra)
- Inclinació curta traç curt cap a baix a l’esquerra
- Escombrat cap a la dreta
Un segon kanji, ja més complicat, va ser el de somni o yume 夢. De nou Kimura ens va mostrar la manera d’escriure’l correctament.
Els assistents al taller van gaudir amb l’experiència ( la gran majoria era la primera vegada que practicaven la cal·ligrafia). Després de practicar amb el paper normal, l’artista va proposar utilitzar el paper d’arròs japonès i exposar les obres finals. El resultat es pot apreciar a la foto.
Les obres van ser elogiades per Kimura, la qual va fer una reflexió final: el paper és com l’univers i el shodo expressa com existeixen els caràcters a l’univers. El negre sobre blanc ha de tenir un balanç harmoniós.
Al final l’artista va respondre algunes preguntes dels assistents. Segons Kimura en la cal·ligrafia hi busca la vida, tot, la plenitud que aporta traçar una línia. En les performance, on el paper és molt més gran, ella mateixa ( el seu cos) es percep com una continuació del pinzell.
Si en voleu conèixer més coses d’aquesta artista、 no us perdeu l’entrevista que li vam poder fer en el festival Àsia i que publicarem en breu.
