Categories
Cultura japonesa

Vedella de Kobe

La Cristina ens ofereix una petita crònica d’aquest tresor de la gastronomia nipona, i és que amb la fal·lera que tenen els japonesos pel bon menjar, no és estrany que tinguin alguns dels millors ingredients del món. És el cas de la vedella wagyû (和牛, que vol dir: «vaca japonesa»), la més coneguda de les quals és la varietat regional ‘vedella de Kobe’.

La wagyû és una carn molt característica pel seu important vetejat de greix, i en el cas concret de la vedella de Kobe, es tracta de carn d’animals que presenten aquest vetejat i que han estat criats a la prefectura de Hyôgo (Hyôgo-ken), on es troba la ciutat  de Kobe. Aquestes vaques tenen una proporció de greix i carn molt equilibrada i per a què produeixin la millor carn, es seleccionen genèticament.

Curiosament, temps ençà aquestes vaques havien estat com part de la família i eren imprescindibles als camps: llauraven la terra, traginaven carros… Els homes i el bestiar vivien junts a les cases i no es sacrificaven mai per a menjar. Això era degut a l’antiga llei budista, que no permetia menjar carn (fins a l’era Meiji, al segle XIX, no es va aixecar la prohibició).

Però encara que ara les puguin matar, sembla que els japonesos no se senten còmodes fent-ho; per això crien les vaques de forma tradicional i els donen la millor vida fins que arriba el moment de sacrificar-les: els donen el menjar a mà, els posen música suau per a què estiguin tranquil·les, els porten aigua per beure de les fonts de la muntanya… També es diu que els donen cervesa per beure amb una certa regularitat i que els fan massatges amb sake cada dia (el sake serveix per eliminar puces i mosques). També fan campionats de bellesa per a les vaques («reina de la bellesa vacuna»). La vaca guanyadora ha de ser maca, obedient i tenir una bona postura; per tant, cal educar-la i entrenar-la. Les vaques de concurs no es sacrifiquen. Abans del concurs, es fa una cerimònia budista per les ànimes de les vaques sacrificades.

Hi ha diverses maneres de degustar la vedella japonesa, però segurament les dues més habituals són el teppanyaki o bé el sukiyaki. El teppanyaki, és una planxa d’acer que pot estar integrada a la taula, on els comensals es couen el menjar, o bé està situada darrera la taula, de forma que un cuiner prepara el menjar davant dels comensals. El sukiyaki també és un plat que es prepara a la taula, però és més aviat bullit; sobre uns fogons s’instal·la una olla, on cadascú s’hi cou la carn (solen ser trocets de vedella), el tofu i les verdures (prèviament passats per un recipient amb ou batut) i es cou amb una mescla de salsa de soja, sucre i mirin. Els comensals es van agafant els trocets de menjar mentre es van cuinant.

La carn de vedella de Kobe és la més cara del món, però té un gust exquisit i una textura que es desfà a la boca. Els que l’han tastada asseguren que no hi ha una carn igual.

Potser alguns us preguntareu si una cosa similar seria aplicable a les nostres terres. Per exemple, seria bona una llonganissa de Vic, feta amb porcs que beuen cada dia vins del Penedès? O vedella de Girona que begui cava cada dia? Si penseu que la idea és descabellada, doneu un cop d’ull a això que potser us endureu una sorpresa…

Bon profit!

 

 

5 respostes a “Vedella de Kobe”

Així doncs si és la més cara del món dubto que molt que en Musculator és la que es deu menjar en el seu gyûdon, (arrós amb bou) XD

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *