Categories
Agenda

Cicle de cinema a Casa Àsia

Casa Àsia i Fundació Japó Madrid organitzen amb la col·laboració de Meliá Hotels International i Catai Tours, el cicle de cinema “El paisatge perdut. Cartes del Japó” amb motiu del primer l’aniversari del terratrèmol, el tsunami i l’accident de la Central de Fukushima que van causar una tragèdia al Japó l’11 de març del 2011. Un cicle de 10 pel·lícules que podreu disfrutar del 24 de març al 26 de maiga la seu de Casa Àsia amb entrada lliure (aforament limitat).. 

..

.

 

Cicle de cinema “El paisatge perdut. Cartes del Japó”

  • Dissabte, 24 de març del 2012, a les 19.30 h

3.11 A Sense of Home Films. Dir.: Victor Erice, Ariel Rotter, Isaki Lacuesta, Apichatpong Weerasethakul, Jia Zhang-ke, Catherine Cadou, Kaori Momoi, Shunji Dodo, Jonas Mekas, Kazuhiro Soda, Zhao Ye, Takushi Nishinaka, Wisut Ponnimit, Leslie Kee. Joon-Ho Bong, So Yong Kim, Toyoko Yamasaki, Mohd Naguib Razak, Pedro González Rubio, Steven Sebring/ Patti Smith i Naomi Kawase (2011. 75’, VOSE)
Després del desastre de l’11 de març del 2011, molta gent va perdre la casa i la llar. Amb la fuetejada del gran terratrèmol, sentim de cop que tot som susceptibles de ser despullats de sobte de la nostra vida quotidiana. Aquests esdeveniments ens van fer reflexionar sobre interrogants tan elementals com «Què és la família?», «Què significa la nostra terra natal?», o «Què és la pàtria?». La directora de cinema Naomi Kawase va voler compartir aquesta pregunta i va proposar un projecte en el marc del Festival Internacional de Cinema de Nara, com a directora executiva. El projecte va ser presentat en el Festival Internacional de Cinema de Cannes i va aconseguir la participació de vint-i-un cineastes d’arreu del món, encapçalats per Víctor Erice.

  • Dissabte, 31 de març del 2012, a les 19.30 h

Fukushima: Memories of the Lost Landscape. Dir.: Yojyu Matsubayashi. (2011, 111’, VOSE)
Les veritables causes dels accidents a la central nuclear de Fukushima van ser l’excés de confiança en la cultura científica i en el model capitalista de progrés. Com ens demostra la història, i després del que va passar a partir d’aquest terratrèmol, cal tenir respecte pel poder de la naturalesa. Així opina el director, que va fer el comentari següent sobre la seva experiència durant el rodatge: «El dia 3 d’abril, vaig conèixer Kyoko Tanaka. Va néixer al barri d’Enei, al districte Haramachi, situat a menys de 20 Km de la central nuclear de Fukushima. La major part dels habitants d’aquesta zona van ser evacuats, no perquè els afectés el tsunami, sinó a causa de les fugues radioactives. Vaig comprovar també en quines circumstàncies es desenvolupava la vida quotidiana en aquesta regió en el passat i no sé quant tardaran en tornar a tenir una vida normal en un lloc arrasat com aquest. La situació és descoratjadora, perquè l’accident nuclear va desposseir la terra de la seva història. Si aquesta terra continua sense els seus pobladors habituals, ben aviat perdrà no només la seva cultura sinó també les paraules que conserven la seva memòria».

  • Dissabte, 14 d’abril de 2012, a les 19.30 h

Light Up Nippon. Dir.: Kensaku Kakimoto. Música: Ryuichi Sakamoto (2011, 28’, VOSE)
Aquesta és la història d’un viatge amb un sol objectiu: el llançament de focs artificials com a símbol commemoratiu de les víctimes del desastre de Tôhoku. També pretén, però, ser un missatge d’ànim per als afectats. El projecte es va portar a terme simultàniament l’11 d’agost del 2011, tan sols cinc mesos després de la tragèdia, a deu dels municipis afectats pel gran terratrèmol de l’est del Japó. Diversos joves empresaris de Tòquio es van reunir per embarcar-se en aquest viatge a la recerca de voluntaris, donatius, patrocinadors, i volien tenir l’aprovació dels habitants de les zones afectades, amb els quals van tractar personalment a les deu localitats corresponents. El documental abasta el procés de desenvolupament del projecte alhora que acompanya al seu representant, Yoshitake Takada.

Snow After the Day. Dir.: Akatsuki Otake. (2011, 60’, VOSE)
Miyuki Hatanaka és una professional de l’esquí acrobàtic que ha participat dues vegades als Jocs Olímpics d’Hivern. Al cap d’un temps, va adoptar una altra modalitat d’aquest esport, amb la intenció de prendre part a les Olimpíades per tercera vegada. Però la seva vida va cambiar l’11 de març del 2011. La seva ciutat natal fou arrasada pel tsunami i, vuit dies després del terratrèmol, va trobar el cos sense vida del seu oncle. Des d’aleshores, malgrat la ràbia i la tristesa, visita els llocs afectats pel desastre per proporcionar aliments als seus habitants, amb l’afany d’ajudar els damnificats. Ha recollit donatius i subministrament, treballat com a monitora per a nens i vells. Completa la seva tasca animant els qui es van veure obligats a abandonar les seves llars, i els parla en el dialecte local. Aquesta és la història d’una esportista d’elit que ha fet tots els possibles per a la recuperació del seu poble en el litoral de la prefectura de Miyagi.

  • Dissabte, 21 d’abril del 2012, a les 20.00 h

Tokyo Drifter. Dir.: Tetsuaki Matsue (2011, 72’, VOSE)
Maig 2011. Ciutat de Tòquio amb els neons apagats, després del gran terratrèmol. El músic Kenta Maeno vagareja pels carrers, sota la pluja, cantant i cridant pels carrers asfaltats de Shinjuku, Shibuya i pels afores de la ciutat, deixant veure el seu humor cínic i la seva malenconia. Després de dirigir el  1999 l’opera prima Annyon Kimuchi, Tetsuaki Matsue ha fet un cinema compromès amb la seva època, com es pot veure a la pel·lícula dedicada a la generació Zero del Japó. No és estrany que volgués enregistrar les imatges de Tòquio després del desastre, malgrat les pluges torrencials que van caure aquells dies. Matsue deia en aquest sentit: «Sobrevivim inquiets i preocupats en aquesta ciutat, amb la por a la radioactivitat, però la nit de Tòquio cercarà el dia amb Tokyo Drifter».

  • Dissabte, 28 d’abril de 2012, a les 19.30 h

The Sound of the Waves. Dir.: Ryusuke Hamaguchi, Kou Sakai. (2011, 156’, VOSE)
Sèrie d’entrevistes realitzades a persones que viuen al llarg de la costa, on les conseqüències del tsunami van ser més dures. Amb aquest projecte, es tractava d’enregistrar el testimoni de les reaccions de la gent davant la crisi, per conèixer com van actuar en aquestes circumstàncies. Ambdós directors volien donar continuïtat a les gravacions que es van fer del tsunami, amb el convenciment que aquests testimonis havien de conservar-se per a les generacions futures. Més que parlar del passat, el que es pretenia era referir-se al futur, per tal que aquestes històries s’entenguessin com un producte del present en reconstrucció permanent. No es tractava només d’enregistrar en imatges les runes i els estralls, sinó de reconstruir la història dels individus i de la comunitat a la que pertanyen.

  • Dissabte, 5 de maig de 2012, a les 19.30 h

Fukushima Hula Girls. Dir.: Masaki Kobayashi. (2011, 100’, VOSE)
Aquest és un retrat de la capacitat de superació davant de l’adversitat. La ciutat d’Iwaki, molt afectada pel gran terratrèmol de l’est del Japó, té un complex hoteler amb unes precioses instal·lacions anomenat Spa Resort Hawaiians. La ciutat està situada molt a prop de la central nuclear de Fukushima i, no per casualidad, les conseqüències del desastre han estat particularment dures en aquest indret. L’hotel, amb una història molt coneguda al Japó, va ser l’escenari d’una pel·lícula d’èxit que també s’ha inclòs en aquest cicle perquè mostra la capacitat de recuperació de la gent de la regió de Tôhoku.
Després del desastre, tots, incloses les ballarines “Hula Girls”, al Hawaiians, han intentat superar l’adversitat i reconstruir el complex hoteler com un primer pas per a la recuperació de Fukushima. La pel·lícula, a través de la narració de Yu Aoi, una de les estrelles del cinema i la televisió més populars del Japó, explica com els treballadors d’aquest hotel van fer front a la seva vida quotidiana amb tots els problemes associats al desastre i com es van esforçar per reobrir l’Spa Resort Hawaiians.

  • Dissabte, 12 de maig del 2012, a les 19.30 h

Wanko-The Story of Me, My Family and My Dog. Dir.: Isamu Nakae. (2011, 123’, VOSE)
La família Noyama té un petit hostal a Miyakejima. El pare, Matsuo Noyama, sempre rep els visitants que arriben en ferry. És una persona honesta i una mica despistada, però és sincer, apassionat i afectuós. La mare, Takako, és alegre, oberta i amant de la diversió. Shin Noyama estudia a l’escola primària i viu amb la família, envoltat de la bellesa natural de l’illa. Quan el gos, Hana, de l’àvia Fusako, té cries, Shin n’adopta una i l’anomena Rock. L’agost del 2000, entra en erupció un volcà devastat a l’illa. La família ha de fugir de l’illa ràpidament i Rock desapareix. Comença una nova vida a Tòquio, però troba a faltar casa seva. Esperant que Rock segueixi viu, un dia, miraculosament, es troba el gos en un centre de rescat d’animals, però Rock no pot viure amb la família a la casa d’on han estat evacuats. El gos s’afebleix cada dia més i la família segueix sense saber quan podrà tornar a casa. En aquestes circumstàncies Shin pren una decisió.

  • Dissabte, 19 de maig del 2012, a les 19.30 h

Quartet! · Dir.: Junichi Mimura. (2012, 118’, VOSE)
Produïda durant el passat terratrèmol de març del 2011, més de 700 voluntaris civils van donar suport a la realització de la pel·lícula amb l’esperança que es produís una ràpida recuperació. La cinta comença amb la celebració dels 30 anys de la ciutat d’Urayasu. Kai Nagae espera convertir-se en una violinista professional. Viu a Urayasu amb els pares i la germana gran. La família tocava música clàssica unida, però van deixar de preocupar-se tant per la música per tal de solidaritzar-se amb els altres. Amb la intenció de tornar a estar junts, Kai decideix format un quartet amb els membres de la seva família.

  • Dissabte, 26 de maig del 2012, a les 19.30 h

Eclair. Dir.: Akio Kondo. (2011, 107’, VOSE)
Després de perdre els pares de ben jove, Akio va ser enviat a un orfenat. És un perdedor i mai no serà capaç de romandre en un sol lloc. Intenta fugir diverses vegades i finalment acaba en un reformatori. La història transcorre el 1943, quan l’ombra fosca de la guerra dóna peu al destí dramàtic de tant gent. En els moments difícils troba molta gent, com el detectiu Toyama, que el va lliurar de la fam amb un dolç, el Satanàs Blanc, i la seva mare adoptiva Fusano, entre d’altres, però l’única cosa que el permet continuar el seu camí és Dolços i nenes, la cançó que li cantava Yoko, una mestra de l’orfenat. Passi el que passi, amb aquesta cançó aconsegueix seguir viu fins i tot en els pitjors moments.

.
.
Adreça
Seu de Casa Àsia
Auditori Tagore
Av. Diagonal, 373
Barcelona
.
.
Entrada
Entrada lliure fins a completar l’aforament.
.
Podeu veure el text complert aquí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *