Si volem entendre el període Azuchi Momoyama és quasi imprescindible fixar la nostra atenció en tres personatges claus: Oda Nobunaga, Hideyoshi Totyotomi i IeyasuTokugawa. Seguim la nostra història del Japó i, com que la cosa és llarga, en aquesta ocasió ens centrarem en els dos primers.

Com sempre intentarem de presentar-la de manera curta, clara i concisa, i potser per això obviarem alguns detalls.

Oda Nobunga

Oda Nobunaga

Oda Nobunga (1534-1582) és potser un dels personatges més coneguts i temuts de la història medieval del Japó. Oda comença a expandir el seu poder utilitzant un nou estil de guerra basat en l’ús de les armes de foc i grans exercits permanents concentrats en castells fortificats col·locats estratègicament. Es deixa de banda l’honor de lluitar cos a cos.

El castell de Azuchi, és la seva fortalesa insígnia i malauradament, actualment no en queda res de l’original perquè va quedar destruït.

Aportacions de Nobunaga Oda a la unificació del Japó

Oda comença a desarmar els pagesos, cosa que implica una separació clara entre pagesos i guerrers. També facilita i promou l’expansió del comerç. Com? Doncs, entre d’altres mesures, eliminant duanes internes i eximint de pagar impostos per la creació de noves botigues.

Detall castell de Himeji

Es creen ciutats-castell, un exemple és el conegut castell de Himeji. El govern d’aquets llocs eren portats per gent de confiança d’Oda. Ah! I per suposat fa pagar impostos, trinco trinco!.

Conscient que la religió pot ser un mitjà molt efectiu a l’hora de controlar les masses, Oda inicia el procés, a través de les armes, que havia de subordinar el buddhisme i el shintoisme sota el govern militar. Al 1573 Oda dóna autorització per difondre el cristianisme, per contrarestar el poder buddhista i dóna permís per edificar esglésies, escoles i seminaris.

A mesura que conquereix territoris va assimilant vassalls per juraments d’obediència. I per tal de controlar el poder dels vassalls obliga a tenir només un castell per cada territori, fent destruir la resta de castells.

Més info… Nobunga situa a daimiyo de confiança prop de les seves terres i allunya aquells de qui no se’n fia. Simpatitza amb la família imperial però busca assimilar la cultura occidental. És revolucionari i no molt afí amb la tradició. De caràcter pragmàtic (va per feina), és cruel i repressiu contra els seus adversaris.

Oda ha conquerit el centre de Japó , en només 30 anys controla una tercera part del territori. No obstant és traït per un dels seus súbdits, Akechi Mitsuhide provocant que Nobunaga cometi el seppuku o Harakiri ( suïcidi ritual) al 1582.

Hideyoshi Toyotomi

Vinga, un altre pantera entra en acció! Preparats?

Amb la mort d’Oda, Hideyoshi Toyotomi (1537-1598) aplasta a Mitsuhide i altres nuclis rebels. Així s’alça com el daimiyo més poderós i continua la reunificació.

Més info… D’on coi surt aquest Hideyoshi? Neix en el sí d’una família pagesa, però amb 15 anys marxa i aconsegueix col·locar-se de cuidador de les sabates de Nobunaga Oda ( i algú es pregunta perquè l’atur és baix a Japó?). Va escalant posicions gràcies a la seva perseverança. Al 1573 Oda li concedeix un castell pels seus mèrits.

Toyotomi Hideyoshi

Toyotomi controla les zones més fèrtils del país i amb més activitat econòmica i comerç (zona central, Kinki). Accepta l’emperador com a figura unificadora del país i li ofereix una important finca, a canvi aquest li dóna el nom de Toyotomi que vol dir “el que enriqueix el país”.

Més info… com deveu haver deduït el nom de naixament de Toyotomi no era tal, sinó que sembla que era Hiyoshi maru.

Hideyoshi no aconsegueix el títol de Shogun, perquè el seu llinatge no és de nobles guerrers, sinó que aconsegueix el de Kampaku o representant de l’emperador, un rang només reservat a la família Fujiwara ( us en recordeu?) , que encara pul•lulen al costat de l’emperador.

Val a dir que Tokugawa ja és un aliat important per Toyotomi. No obstant Toyotomi, per allunyar-lo de la zona d’influència central, li concedeix 8 províncies a Edo (l’actual Tokyo).

 

Aportacions de Hideyoshi Toyotomi a la unificació del Japó

Continua amb la tasca de desarmar els pagesos i a més prohibeix el canvi d’estatus creant un sistema social on de més a menys importància tenim:

Samurai>pagesos> artesans>comerciants

Continua recolzant el comerç . A grans trets dóna llibertat de moviment i de residència als artesans, treu el dret de monopoli dels gremis (això vol dir lliure competència) i segueix eliminant duanes.

I de on treu els calers? Doncs dels impostos. Calcula la producció dels camps segons la grandària i la qualitat d’aquests. Fent això elimina les classes intermèdies, ja que es descobreixen camps no registrats dels pagesos. Per controlar el tinglado utilitza els daimyo, que s’encarreguen de l’administració a nivell local.

I pel que fa a la religió, resulta ser més permissiu amb el buddhisme i permet reconstruir temples. Hideyoshi acaba rebutjant i perseguint el cristianisme.

Més info…L’actitud de Hideyoshi envers la religió cristiana va ser d’una acceptació inicial, a un rebuig total arribant al 1587 a promulgar una llei d’expulsió. Els motius són, a grosso modo, el caràcter excloent de la religió i el fet que és un nou poder emergent.

L’ambició de Toyotomi no es limita a la illa principal de Japó. Conquereix amb èxit Kyushu i intenta envair corea, no obstant surt derrotat de totes les batalles. També acaben amb fracàs els seus intents de conquerir el regne de Ryukyu ( Okinawa), Taiwan i les Filipines.

Més info…La derrota a Corea té un nom propi. L’almirall Yi sun jin, un gran militar que va aprofitar el seu coneixement del territori i que no va perdre cap de les batalles que va dur a terme. Tot un heroi a Corea.

Al 1598 Hideyoshi mor de manera natural amb el país virtualment unificat i amb el seu fill Hideyori com a successor principal. No obstant Tokugawa ja fa plans per fer-se amb el control de la situació…

I què passarà? Al proper reportatge ho sabrem!

Unificació del Japó. Font. Observeu en el darrer mapa el territori en blanc corresponent al territori de Tokugawa Ieyasu. Hokkaidô serà colonitzat més tard, al segle XIX (Quin espoiler!).