Kendama

Avui us volem explicar algunes coses sobre el kendama, (literalment “mànec-pilota”), un joc de fusta típic del Japó. Tot i que pot semblar que és un joguet antic i pràcticament en desús, la veritat és que encara ara té prou èxit entre gent de totes les edats. Se n’organitzen competicions i fins i tot existeixen patents per als models que es poden utilitzar en aquests tornejos. A continuació us n’explicarem algunes peculiaritats i us mostrarem imatges i un vídeo dels trucs que es poden fer amb aquesta senzilla però entretinguda joguina.

.

..

Com podeu comprovar en la imatge anterior, el kendama consta d’una bola (tama) que presenta un orifici, unida per un cordill a una mena de mànec de fusta (ken). Aquest mànec o ken consta de 3 platets de mides diferents: 2 formant aquesta peça de fusta amb forma de rellotge de sorra (el “plat gran” i el “plat petit”) i el darrer (plat mitjà) a la part final del mànec, més una mena de punxó. Com és fàcil deduir, es tracta de demostrar l’habilitat que es té per, des de certa posicició inicial, ésser capaç de col·locar la bola en un dels platets o insertar-la en el punxó. Les diferents posicions incials des de les quals partir fan que la varietat de moviments a realitzar amb aquest joguet siguin altíssimes. Com veureu més endavant, no es tracta sols de tenir un bon moviment de canell, sinó que implica musculatura de tot el cos, motiu pel qual hi ha qui considera jugar amb el kendama com una bona forma de fer esport.

Els kendama solen estar realitzats en fusta, tot i que també se’n poden trobar de plàstic. Els models realitzats amb fusta, en general solen conservar el color original del material en el mànec, com és el cas de la imatge, encara que poden incorporar algun detall en color. La bola, en canvi, sí que és més habitual que presenti coloració.

Alguns moviments bàsics

Aquí teniu els noms i la descripció d’alguns dels moviments bàsics del kendama:

  • Ozara (gran platet) / Chuzara (platet mitjà) / Kozara (platet petit)

Es tracta de, partint d’una posició amb la bola penjant lliurement, amb una estrebada, fer-la entrar en algun dels platets del mànec del kendama.

  • Tomeken
Es tracta de fer entrar el punxó en l’orifici de la bola partint de la mateixa posició inicial que en el cas anterior
  • Hikôki (avió)
En aquest cas, en lloc de subjectar el mànec mentre la bola penja lliurement, es tracta de subjectar la bola i aconseguir que el punxó del mànec entri a l’orifici d’aquesta.
  • “Al voltant del Japó”
Es tracta de, subjectant el mànec i amb la bola penjant lliurement, aconseguir la seqüència següent: posar la bola al platet petit; després, passar-la al gran; i finalment ensartar-la amb el punxó. També s’accepta l’ordre invers dels platets gran i petit.
.
Podeu veure una demostració animada d’aquests moviments bàsics aquí.

Origen del kendama

No està gaire clar d’on prové exactament. Hi ha qui defensa que és una evolució d’un joguet que van desenvolupar els ainu, una tribu autòctona del nord del Japó. Però també hi ha qui defensa que és una evolució d’un joguet anomenat bilboquet que es va desenvolupar a Europa i que hauria arribat al Japó a finals del segle XVIII. En qualsevol cas el que sí és segur és que a principis del segle XX, concretament el 1919, a la ciutat d’Hiroshima, Hamaji Egusa va registrar una mena de patent d’aquest joguet que  definiria en trets generals el kendama tal i com el coneixem actualment.

 El kendama a dia d’avui

L’any 1975, Issei Fujiwara, autor infantil i entusiasta del kendama, va fundar l’Associació Japonesa del Kendama, entitat que l’any 2002 es va reorganitzar com a associació sense ànim de lucre. La seva seu es troba a la capital nipona, Tòquio. Aquesta Associació és la que defineix les normes, regulacions, especificacions tècniques i l’argot relacionat amb el kendama i té com a objectiu fer que aquest joguet típic del Japó arribi a tot el món. Gràcies a aquestes tasques d’estandarització de les normes del kendama, l’Associació va aconseguir que un major nombre de persones poguessin jugar plegades de la mateixa forma, i així va poder organitzar competicions per a gent de totes les edats i determinar els nivells dels ‘atletes’, competicions que se segueixen fent a dia d’avui. L’Associació Japonesa del Kendama treballa amb el Ministeri de l’Eduació, Cultura, Esports, Ciència i Tecnologia per tal de preservar aquesta joguina com a element de la cultura tradicional nipona. El Ministeri alhora concedeix cada any un diploma a l’estudiant de primària que guanya les competicions de kendama.

Per altra banda, per saber si un kendama és d’un model oficial avalat per l’Associació i per tant apte per a participar en competicions, és senzill: cal que a la part final del mànec hi aparegui un segell daurat de l’Associació. Si no el té vol dir que no es tracta d’un dels models patentats.

Els membres de l’Associació Japonesa de Kendama són els que participen en els campionats que l’entitat convoca per tot el Japó i reben diplomes oficials en funció dels moviments que aconsegueixen fer amb el kendama. Sembla ser però que cada cop en més i més països van sorgint associacions o grups de gent que promouen l’ús d’aquesta joguina i realitzen demostracions d’habilitat o competicions, com demostren els nombrosos vídeos i imatges que podem trobar a la xarxa. Us deixem a continuació un vídeo perquè en veieu algunes demostracions:

Si us animeu a intentar-ho vosaltres mateixos, us podeu entretenir una estona amb aquest kendama virtual. Sort!! Ganbatte!!

 

 

 

 

 

  • JJ

    Yo kiero uno pero no se donde conseguirlo barato

    • Marcha

      kendamaspain.es

  • Aoi

    Hola JJ. Si en vols un d’autèntic (certificat i adequat per a competir en tornejos) em temo que no en trobaràs de barats, però en pots trobar en pàgines tipus ebay. Si en vols un de no oficial, al Japó en pots trobar en botigues de joguines o botigues de 100 iens. Sense trepitjar el Japó no és difícil trobar-ne per internet.

    Hola JJ. Si quieres uno auténtico (certificado y apto para competir en torneos) me temo que no encontrarás ninguno barato, pero se venden en páginas tipo ebay. Si quieres uno no oficial, en Japón los encontrarás en tiendas de juguetes o incluso en tiendas de 100 yenes. Sin pisar Japón, no es difícil encontrarlos por internet.