Categories
Entrevistes Reportatges Saló del Manga Hospitalet

Entrevista a Hiroshi Hirata, mangaka especialitzat en samurais

Torn de l’entrevista que vam fer pel Saló del Manga a Hiroshi Hirata, mangaka especialitzat en històries de samurais, amb un fons històric real, dur i violent, ambientades en l’època feudal i que retrata com vivien els samurais de classe més baixa, més modesta.

Hirata és el germà gran d’una família nombrosa, va viure en la pobresa de la Segona Guerra Mundial i la post-guerra; en l’entrevista podem saber la seva opinió sobre l’ esperit samurai, l’actual societat japonesa o la relació entre joves i gent gran.
Continua llegint per aprendre una mica més de la saviesa del mestre Hirata.

.

Hiroshi Hirata (Shizuoka, 1937) és un referent del còmic japonès quan es parla del gènere jidai-geki o històries de samurais. Mestre d’impecable guió i grafisme modulat amb els anys que, deixen impressionat al lector amb les dures i realistes descripcions de la vida dels guerrers japonesos del període feudal.

Glénat ha editat 6 volums recopilatoris d’històries curtes i autoconclusives sobre l’època feudal japonesa a: Héroes anónimos, Relatos insólitos de samuráis, Promesas rotas, Orgullo de samurái, La rebelión del emblema i durant el saló del manga, La venganza del guerrero repudiado, obres de l’autor publicades a la Colecció Hiroshi Hirata per Ediciones Glénat.

Hirata destaca també per ser un mestre del shodo, l’art de la cal·ligrafia japonesa; la seva obra més famosa és el logotip/kanjis en japonès d’Akira, manga i pel·lícula de Katsuhiro Otomo.

ENTREVISTA Saló del Manga 2011 – zonajaponesa.com

Japanzone –Quan va començar a dibuixar manga i quins referents tenia? Aquests referents han canviat amb els anys?

Hirata Hiroshi -Vaig començar als 17 anys quan vaig quedar-me orfe de pare i a la meva família erem la meva mare i 7 germans. Jo era el germà gran i vaig haver de treballar. En un moment donat un amic em va dir que podia ser mangaka, que tenia talent. Aquella mateixa tarda vaig demanar les eines al meu amic i amb una nit vaig dibuixar 16 pàgines i em van contractar. Aquest és el motiu pel qual em vaig fer dibuixant.
D’influències… mai havia llegit manga abans, només algun manga de Tezuka per saber com funcionava això del còmic, la divisió en vinyetes.

La meva major influència és la pel·lícula “Seppuku” de Masaki Kobayashi (1962), una pel·lícula que em va marcar molt. Fins aquell moment les meves obres eren molt lineals, com la vida d’una persona que neix, creix,… “Seppuku” em va obrir els ulls per poder fer un argument no lineal; anar canviant de passat a present.

 

J – Algun record d’infantesa que l’hagi marcat? El ser tants germans? El fet de la guerra? El canvi de casa?

HH –Durant la segona Guerra Mundial Tòquio va ser bombardejada per bombes incendiàries. Per evitar aquest perill la meva família es va traslladar al camp. Evidentment vam perdre tots els béns que teníem i érem molt pobres. Després de què Japó perdés la guerra hi havia una política de racionament pel menjar. Com que érem una família de nou persones el que fèiem era intentar trobar menjar d’allà on no n’hi havia, com herbes silvestres dels marges. També solíem alimentar-nos de blat en pols i mantega que ens donava l’exèrcit americà. Això era molt comú en moltes famílies japoneses. Si no eren molt riques pràcticament totes eren molt pobres i no tenien casi res per menjar.
Durant la meva joventut vaig viure en aquest ambient i entenc perfectament què és ser pobre i per això em vaig especialitzar en les meves obres a retratar com vivien els samurais de classe més baixa, més modesta.

JPerquè es va especialitzar en manga de samurais?

HH –Per això mateix.

 

JVull centrar-me en els manga de base històrica que ha escrit. Quina dificultat afegida té fer una història que té un fons històric?

HH –Depèn molt de quina història. Hi ha històries que des de que trobo la primera documentació que m’inspira a dibuixar-la fins que l’acabo han passat deu anys. N’hi ha que he tardat tres anys o d’altres que amb un mes les he tingut llestes. Tot depèn de la facilitat i la velocitat en què aconsegueixi la documentació.

 

J –Quin missatge busca transmetre fent les històries, basant-se en aquest model històric?

HH –Sí que vull donar algun missatge. Hi ha històries en què indirectament li faig preguntes al lector de “si busques revenja aleshores el que busques és que després es tornin a venjar de tu i et vegis obligat a tornar a venjar-te…” i així és un peix que es mossega la cua. El missatge que vull és fer reflexionar al lector sobre si la venjança, aquest cercle de venjança, “creus que és bo? O dolent? Què passaria si aquest cercle de venjança durés tota la vida?” És aquest tipus de coses les que vull fer pensar al lector.

Una de les històries incloses a Héroes Anónimos és “500 koku, 10 anys”, la història d’un guerrer de classe mitjana que dóna la seva vida per ajudar guerrers de classe baixa perquè no suporta veure com els guerrers de classe alta malgasten els recursos. El que fa per protestar és obrir-se el ventre, fer-se el seppuku, sacrificar-se a si mateix per ajudar als altres.
El que vull expressar en aquesta obra és una pregunta al lector: “Què creus d’aquesta postura? D’aquest guerrer en particular? I als lectors estrangers els pregunto, què creus tu sobre l’esperit samurai?” Aquest tipus de reflexió és la que busco.

 

J – Tot i buscar aquesta pregunta, a vegades fa desajustaments en les històries i al final explica el relat més verídic. Vostè varia lleugerament la història en algun moment.
Què té més present?; el missatge a transmetre, el rigor històric, el fil argumental de l’història? Si els documents no li donen un bon fil argumental canvia alguna cosa per donar-li més contingut?

HH –Crec que és impossible ser perfectament fidel a la història perquè, per començar, les cròniques històriques segurament no diuen sempre tota la veritat. És a dir, que no sabem què va passar exactament a la història.
El que vull fer és introduir en les meves històries el màxim de rigorositat històrica possible, però hi ha moments en què haig de variar una mica a favor de l’argument.

J –S’observa una evolució del dibuix en les històries dels anys 60 respecte a les dels anys 90. A què es deu aquesta evolució? Evolució personal, o dels materials, dels recursos o del temps emprat?

HH –És tan simple com que abans dibuixava malament. (riure)

.

JQuina època històrica del Japó li agrada més dibuixar? Finals de Heian, Kamakura,…

HH – El principi del període Edo (1603-1867). Des del Nobunaga, Oda fins al tercer Shogun (governador militar) Iemitsu Tokugawa. Hi ha una història anomenada Satsuma Gishiden [ publicada en 5 volums per Dolmen ] que comença fent que varis samurais facin tasques de contenció de varis rius. Aquesta història en concret arriba fins a l’època del quart o cinquè shogun Tokugawa, per tant no és matemàtic que sempre dibuixi en una època concreta.

 

JCreu que en les seves obres està imbuït l’esperit tradicional japonès? I com hi està imbuït?

HH – Si que hi està imbuït. Concretament en la forma de l’ànima del samurai, del guerrer. Aquest concepte, simplificant-lo moltíssim, es resumeix en estar disposat a sacrificar-se un mateix per ajudar als altres, per salvar als altres i per dur a terme les

seves obligacions. Si veus algú que està en dificultats, ajuda’l.
Podem veure que l’esperit samurai encara és viu a dins de l’ànima japonesa perquè del terrible terratrèmol i tsunami que va haver-hi fa uns mesos, molts voluntaris ho van deixar absolutament tot per ajudar a les víctimes d’aquesta desgràcia.

exposició samurais Saló del Manga 2011

A finals del període Edo, al bakumatsu, es van establir les idees del bushido, el camí del samurai, que  fins aquell moment no estaven escrites, concretament a dins de l’obra “Hagakure“, escrita en aquella època. Allà una de les coses que diu és que un guerrer no es mou pel propi benefici, no calcula quins beneficis o pèrdues podrà tenir quan faci una acció, no ho ha de calcular.

Està escrit, àmpliament entès, que un bushi ha de posar tots els recursos, fins i tot la seva vida si és necessari, per dur a terme tot el que faci.

 

JHi ha alguna història que li agradaria dibuixar i encara no ha pogut?

HH –Més o menys no he tingut mai cap dificultat en dibuixar el que he volgut dibuixar, però sovint tinc problemes de mandra i m’haig de prendre descansos. A vegades he hagut de posar tanta energia en algunes obres que llavors he acabat completament esgotat (riures).

 

J –Com veu la societat japonesa actual? I la relació entre els joves i la gent gran?

HH –Abans al Japó hi havia una educació basada en la ètica, més aviat confucianista, que es basava en respectar i cuidar dels propis pares, respectar i cuidar els més grans que tu, i utilitzar un llenguatge més formal quan parlaves amb gent amb més rang. Ara ja no és així, hi ha molts joves que fins i tot quan parlen amb gent superior i fins i tot amb els seus pares parlen com si parlessin amb un amic.
Fins i tot podem dir que a l’època Edo les esposes parlaven als seus marits amb llenguatge formal i ara ja no és així. S’han perdut una mica aquestes formes. Hi ha molta gent que quan els seus pares es fan grans en comptes de cuidar-los els porten a una residència.

La raó de perquè això ha passat la podem trobar en la derrota de Japó en la Segona Guerra Mundial a mans dels EUA. Aquesta americanització del país va portar a què les idees de llibertat i democràcia s’expandissin pel país i, evidentment, tots volem ser lliures, tots volem la llibertat però en nom de la llibertat no es pot fer qualsevol cosa perquè llavors caiem en el caos.

En un cas concret els joves tendeixen a pensar que són exactament igual que els seus pares, desapareixen les jerarquies i això és una pena. És una conseqüència de què els americans, concretament Mac Arthur, tenien certa por que aquesta educació confucianista que tenia el Japó provoqués que les següents generacions també es creguessin les mateixes idees que tenien abans de la guerra i engeguessin una altra guerra. I, per tant, es va preocupar de prohibir aquest tipus d’educació. Això ha provocat que els joves d’ara hagin oblidat totalment les normes del bushidô, del codi dels samurais, i que actualment els joves creguin que això és pràcticament ciència-ficció, un tema de ficció.

La generació que ja va rebre l’educació després de la Segona Guerra Mundial, sense aquest input confucianista, evidentment ja no va ensenyar aquests valors als seus fills perquè ja no es coneixien. I hi ha al Japó vàries generacions que no coneixen aquestes idees. Tanmateix crec que últimament hi ha alguns joves que tenen recuperats una mica, en part, aquests valors.

 

JPer acabar, és la primera visita que fa a Espanya, Catalunya? Què li ha semblat?

HH –Em sembla haver notat que hi ha forces espanyols, catalans, que tenen ànima de samurai.

JI això?

HH –És una intuïció. (riures)

 

JTornant al què havia dibuixat o no, si li ha agradat el país, li faig la suggerència de mirar-se la història documentada dels samurais que van venir a Montserrat.
[Nota Japanzone: Fa gairebé cinc-cents anys quatre samurais de la cort de l’emperador guiats per un jesuita van visitar la muntanya sagrada de Montserrat, és la primera visita documentada dels guerrers japonesos a casa nostra]

HH –M’agradaria saber més detalls de la història. Estic pensant fer una història semblant que va passar a França i he començat la investigació.

J – Moltes gràcies. (ありがとうございました! ) a en Hiroshi Hirata i a en Marc Bernabé per fer d’intèrpret del japonès.

HH i MB – Domô arigato gozaimasu.

Hiroshi Hirata dedica a zonajaponesa.com

Podeu conéixer més de Hiroshi Hirata a les 6 obres editades a la Colecció Hiroshi Hirata per Ediciones Glénat.

.

Reportatges relacionats:

Presentació Glénat al Saló

Japó tremola

Articles d’ Història Japonesa:

Periode Momoyama (1573-1603)

Era Ashikaga – Muromachi(1333-1573)

Era Kamakura (1185-1333)

Era Heian (794- 1185)

Una resposta a “Entrevista a Hiroshi Hirata, mangaka especialitzat en samurais”

Respon a ★ Mノ刀u丂uズノ ズムgom乇 刀乇ズo-cんム刀! ★ Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *