Categories
Cultura japonesa

La llengua japonesa (part 2)

Seguim amb aquesta sèrie d’aprofundiment en la llengua japonesa. Avui comentarem 5 aspectes molt bàsics de la gramàtica, i veureu quines particularitats té el japonès que el fan diferent del català o el castellà. Alguns són molt més fàcils i altres són més difícils… Voleu saber quins són i com funcionen?

Característica nº 1

Abans que res, l’estructura de les frases. En català, l’ordre de la frase és Subjecte+Verb+Objecte. Diríeu que això és igual en japonès? Doncs els que penseu que no, l’heu encertat. En japonès, les frases segueixen l’ordre Subjecte+Objecte+Verb. Amb un exemple ho veureu millor:

Característica nº 2

Passem a una de les coses que alegren els estudiants de japonès: No existeixen ni els articles, ni el gènere, ni el nombre. Per tant, res d’estudiar “el, la, els, les…”, res d’aprendre si les paraules són masculines o femenines, singulars o plurals. Tot es diu igual! Us podeu imaginar que quan comences a estudiar aquest idioma i t’expliquen aquesta part, la veritat és que alegra molt. Vegem un exemple:

Característica nº 3

Atenció que la cosa es complica. Passem a un aspecte molt diferent del català: l’ús de partícules. Aquestes partícules generalment són d’una sola síl·laba, i s’escriuen en hiragana. Es posen darrera de cada part d’una frase, i ens informen de quina és la funció d’aquella part (subjecte, complement de lloc, complement indirecte…).

Per a explicar-ho millor, recuperem l’exemple de “Jo a la llibreria un diccionari compro“. En català, diríem que, a més del verb, tenim 3 parts:

Característica nº 4

Una altra cosa que agrada molt als estudiants de japonès: els verbs no es conjuguen. Que bé! Només hi ha 4 formes bàsiques:

  • Present o Futur afirmatiu
  • Present o Futur negatiu
  • Passat afirmatiu
  • Passat negatiu

Per tant, res de memoritzar presents d’indicatiu, pretèrits indefinits, futurs compostos… ni formes diferents per al jo, tu, ell, nosaltres… A l’hora de traduir un temps de verb al japonès, només cal que determineu si és a) afirmatiu o negatiu i b) Passat, present o futur.

 

Vegem-ho en exemples que és més fàcil. A partir del lexema “compr-” (del verb comprar), formem:

Fem una prova: Imaginem que volem dir en japonès “(ells) no van comprar”. Ens fem les dues preguntes: Afirmatiu o negatiu? Negatiu. Passat, present, o futur? Passat. Per tant, faríem servir la forma de baix de tot. I si fos “(jo) no comprava”? Doncs com que també és negatiu i passat, també seria la forma de baix de tot. Que fàcil traduir verbs així, no?

Exercici per practicar: Com diríeu en japonès els temps de verbs següents? (ells) compren, (vosaltres) no heu comprat, (tu) compraràs, (jo) vaig comprar, (ell) no comprarà . Podeu comprovar les respostes al final de l’article.

 

Característica nº 5

Algun cop haureu sentit a dir que els japonesos són molt educats, i és cert. Nosaltres, quan volem ser educats, parlem de “vostè”. Ells fan una cosa una mica diferent, i tot té a veure amb la societat. Al Japó, cada persona ha de saber veure en quina posició està quan parla amb algú: per sobre, per sota, o igual. I en funció d’això es parla d’una manera o d’una altra.

Casos:

  • Si es parla amb el professor, o amb el cap de la feina, o algú de més edat… clarament estem per sota.
  • Si parlem amb un amic, estem iguals.
  • Si parlem amb un nen més petit, amb el nostre gos… estem per sobre.

En cada ocasió la forma de parlar seria una mica diferent. I no fer-ho seria un senyal de mala educació. Quan parlem amb algú que està per sobre nostre, cal mostrar respecte per aquella persona, i es fa fent servir un llenguatge honorífic (en japonès, keigo). Per lògica, per demostrar que algú està per sobre nostre podem fer dues coses: o bé alabar-lo, o bé rebaixar-nos nosaltres.

Per exemple: Per demostrar-li a algú que el considerem molt intel·ligent i el respectem, en català li podríem dir:

  • ” Vostè és una persona tan extraordinàriament intel·ligent…” (l’alabem)
  • ” Sóc tan ignorant comparat amb vostè…” (ens rebaixem)

Doncs en el llenguatge honorífic japonès o keigo passa una cosa similar, i per això es distingeixen dos tipus de keigo: el sonkeigo (d’alabança a l’altre) i el kenjôgo (indirectament alabem l’altre perquè ens estem rebaixant).

 

Resum molt breu:

  • L’ordre de la frase és Subjecte+Objecte+Verb (Ex: Jo a la llibreria un diccionari compro)
  • No existeixen ni els articles (el, la, els…), ni el gènere (masc. i fem) ni el nombre (sing. i plural)
  • Es marquen amb partícules el subjecte i dels diferents complements de la frase
  • Els temps de verb no es conjuguen: Només hi ha 4 formes bàsiques.
  • Diferències en la forma de parlar segons a qui ens dirigim. Per mostrar respecte tenim el llenguatge honorífic (keigo), del qual n’existeixen dos tipus: alabança a l’altre (sonkeigo) o rebaixar-se a un mateix (kenjôgo).

.

Podríem explicar-vos moltes més coses bàsiques de la gramàtica japonesa i aprofundir molt més, però ho deixarem aquí. Aquests 5 punts ens han semblat una molt bona base d’aproximació, i no volem complicar-ho més. Esperem que ho hàgiu trobat curiós e interessant..

.

El pròxim dia ens endissarem en un aspecte de la llengua japonesa que provoca amors i odis a parts iguals: Els kanjis. Tranquils que no us els farem aprendre, només parlarem de la seva història, les seves lectures i algunes curiositats. No us ho perdeu!

.

Ah si! La resposta al petit exercici que us hem plantejat: compren (la segona forma), no heu comprat (la de baix de tot), compraràs (també la segona), vaig comprar (la quarta), no comprarà (la tercera).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *