Vinga, fem un pas més en la història del Japó. Com us haureu adonat, com més cap aquí venim més informació tenim i més complicats es fan els reportatges. En aquesta ocasió ens trobem davant un nou shogunat, un floriment cultural i moltes guerres. A més farem esment al manga Ikkyu que relata la vida d’un monjo peculiar d’aquesta era. Aquest és un pèl llarg, però som-hi!

Takauji Ashikaga

Recordem, ens trobem de nou que hi ha hagut un canvi en el poder, els Hojo, regents del Shogun, han estat derrotats per l’emperador Godai-go i els seus aliats, els Ashikga. No obstant Takauji Ashikaga  dóna l’esquena a l’emperador per erigir-se com a nou Shogun del Japó, un domini que estarà a la corda fluixa a causa dels poderosos samurais de les províncies.

Més info…

El tema de la presa de poder per part dels Ashikaga no és un camí de roses. L’emperador Godaigo no vol deixar el tron i es formen dues cases imperials que lluiten en una guerra.

La guerra de les dues dinasties- com s’anomena- dura del 1336 al 1392. S’enfronten la del sud, amb l’emperador Godaigo i la del nord amb l’emperador Komyo, recolzat per Takauji Ashikaga. Finalment el conflicte es resol a favor del la dinastia del nord. El manga Ikkiyu comença amb aquesta situació.

El centre de poder Shogunal és traslladat a Kyoto (al barri de Muromachi) i l’emperador  ha perdut tota la força i influència que li hi podia quedar sobre el país. Tot i això, és considerat com a sobirà i encara hi ha rangs de noblesa.

Més info…

La relació del Shogun amb l’emperador és curiosa. El poble i els nobles tenen molta reverència per l’emperador i aquest legitima la condició del Shogun. Segurament per això cap Shogun opta per usurpar el poder de l’emperador, ja que el necessita.

El shogunat Ashikaga aprofita la religió Zen i els seus monestirs per tal d’establir la branca lletrada del govern on redactar els documents diplomàtics, també els utilitza com a centres de relacions internacionals. Els monestirs també pateixen una jerarquització, controlada pel shogunat. Això també es pot observar a Ikkyu.

Durant aquesta època, a les províncies, els governadors militars van acumulant molt poder i esdevenen una nova classe social: els Daimiyo (dai= gran, miyo= nom), o com anomenaríem aquí, una espècie de senyors feudals amb poder absolut sobre el seu territori.

Japó es desenvolupa com una potència naval. El shogunat estableix relacions comercials amb Xina i fins i tot esdevé tributari d’aquesta per tenir avantatges comercials. De la Xina prové la moneda, la seda natural, la porcellana, pintures, llibres i medicines. Aquest fet explica també la forta influència xinesa de l’època.

Noh

El període Ashikaga es caracteritza per un floriment cultural i un desenvolupament econòmic molt important. En aquesta època es defineixen els valors que caracteritzen la cultura Japonesa. Es desenvolupa un estil de pintura anomenat Suiboku, inspirat en la xinesa, sense colors vius i que dona molta importància a la pinzellada. També es concreta el teatre Noh, que deriva del Sarugaku xinès, i s’assenten les bases de la cerimònia del te així com de l’Ikebana o arranjament floral. Es popularitza també una nova forma de jugar amb la poesia enllaçant diferents versos, (que ja es podia llegir al Manyoshu). No entrem molt en detall, però cada una d’aquestes manifestacions culturals seria digne d’un reportatge únic.

Més info…

Aquestes arts noves que apareixen són populars entre els samurais i els comerciants més rics i són formes de diversió per la gent que hi participa. En general tenen un ordre i estructura i es cerca la bellesa essencial.

Suiboku del sacerdot Sesshu

Al camp s’introdueixen millores tècniques per augmentar la producció, nous sistemes de regadiu i control de rius; els amos de les terres volen extreure’n el màxim benefici possible. S’introdueixen nous productes com la soja i el te i es generalitza la utilització d’animals de tir. Els excedents entren a formar part de mercats més grans, amb productes com seda, cotó, paper i olis vegetals.

.

Més info…

Alguns dels pagesos que tenien més poder poden esdevenir guerrers, cosa que es prefereix més que no pas ser pagès. L’origen d’aquesta tendència la trobem en vàries rebel·lions pageses, causades per les males condicions de vida.

A les vores del riu de Kyoto, viuen les persones més pobres, les quals només se’ls permet fer les feines que no vol fer ningú. Altre cop un exemple d’aquesta pobresa la trobem al manga Ikkyu.

Pel que fa a la construcció, hi ha la idea de què ha de ser subordinada a la natura, s’utilitzen fustes i es generalitza l’ús del tatami com a terra interior. Es construeixen el temple de l’or (Kinkakuji), el de plata (Ginkakuji)i el Ryôanji, entre d’altres, a Kyoto.

Temple de l'or

Hi ha també un desenvolupament de la producció artesanal i hi ha associacions d’aquests ( que serien una espècie de gremis), anomenats Za, que tendeixen a tenir el monopoli del seu producte ( fusters, ferrers, ceramistes, transportistes, etc).

Hi ha un ús creixent de la moneda, que prové de Xina, tot i que també s’utilitza or i plata. Els impostos, no dels pagesos però si de les altres classes, s’han de pagar en moneda. En aquesta època apareixen els primers canvistes i prestamistes i els comerciants es van enfortint.

Conclusió de tot plegat: comença a emergir un important sector comercial. A més el comerç és utilitzat pel shogunat com font d’ingressos.

Per anomenar dos shoguns antagònics, podem destacar Yoshimitsu (el 3r ) i Yoshimasa ( el 8è ). Yoshimitsu té un cert control sobre el territori i vetlla per les relacions comercials amb Xina. Yoshimasa es desentén de la política i es dedica a les arts, esdevenint un autèntic mecenes, mentre al seu voltant es donen disputes de tot tipus, de fet es diu que amb ell comença la decadència del període, com veurem més endavant.

Més info…

Yoshimitsu (1358-1408)  - que devia ser tot un personatge- efectua tres mesures principals de control. 1) Forma un exercit de milers de guerrers que tenen terrenys propers a la capital. 2) Fixa un ordre entre les famílies samurais, semblant als rangs de noblesa, per evitar desordres. 3)Fa molts viatges pel país per demostrar la seva superioritat.

Després d’obtenir el màxim rang que corresponia a un militar, es retira als 37 anys per fer-se monjo i controlar el país des de l’ombra. Envia credencials a la nova dinastia Ming de Xina, per obtenir relacions comercials favorables i erigir-se com a “rei del Japó”. No obstant mor al 1408 sense deixar cap successor per aquest títol.

Els regnes combatents 1467-1573

Si llegiu el títol del subapartat veureu que del 1467 al 1568, japó viu una època de inestabilitat anomenada els regnes combatents.  Les  ànsies de poder dels daimiyo es tradueixen en guerres contínues. L’autoritat shogunal ha quedat molt debilitada, de fet és el principi d’aquesta època que governa Yoshimasa, que ja hem esmentat abans.

Més info…

Es pot dir que el tret de sortida d’aquesta Era és la destrucció de Kyoto per part dos grups de daimiyos que es van enfrontar per tenir idees diferents pel que fa a la successió del shogun Yoshimasa (uns al bàndol d’un tal Hosokawa i els altres d’un tal Yamana).

La destrucció de la capital provoca una fuga de nobles i monjos cap a les províncies i una conseqüent divulgació de la cultura noble i refinada.

Els dominis dels daimiyo- que no deixaven de ser samurais- són irregulars i estan relacionats amb fronteres naturals. S’estableix una llei que protegeix els interessos dels daimiyo, basada en la disciplina i l’obediència.

Més info…

És durant aquesta època que es dóna l’edat d’or del que avui coneixem com a “ninja”. La idea és que són persones capaces de penetrar sense ser descobertes en castells i assassinar, robar o el que faci falta. Sense entrar en molts detalls, es pot dir que el seu origen deriva de l’evolució d’una secta budista de la Xina.

Es calcula que cap al 1560 dues terceres parts del territori nipó estava repartit entre 200 daimiyo, dels quals 30 eren realment importants. Hi van haver algunes revoltes contra el poder dels senyors, però, tret d’algun cas puntual, no van ser molt importants.

En aquest batibull sorgiran tres importants senyors feudals que aconseguiran unir el país, estem parlant de Oda Nobunaga, Toyotomi Hideyoshi i Ieyasu Tokugawa… no us perdeu el proper reportatge si voleu saber què passa!

Si hi has arribat fins aquí, potser no et caldrà, però aquí hi ha algunes claus per dibuixar l’època…

  • Tenim un nou poder militar, els Ashikaga, que cada cop perden influència enfront els emergents daimiyo de les províncies.
  • Es dóna un fort desenvolupament cultural per les relacions amb Xina , la influencia del budisme Zen i el fet que els samurais comencin a adoptar el mode de vida de la cort.
  • Millora l’agricultura i l’economia, malgrat això, la vida dels pagesos continua essent molt dura.
  • El període s’acaba amb uns 100 anys de guerres continues entre daimiyo, que busquen la seva expansió, fins que apareix Oda Nobunaga.