“El cel és blau, la terra blanca” de Hiromi Kawakami

Avui us volem donar a conèixer l’escriptora japonesa Hiromi Kawakami, autora de la novel·la “El cel és blau, la terra blanca. Una història d’amor”. Està editada per Quaderns Crema i es tracta del primer llibre d’aquesta autora que es tradueix al català, però que veient el gran èxit de vendes que ha tingut no serà l’únic (van per la 7ª edició en castellà i per la 2ª en català).
Pels que sou aficionats al manga, us direm que Hiromi Kawakami i Jiro Taniguchi tenen quelcom en comú. Si en voleu saber més…

.

Argument

La Tsukiko Omachi té 37 anys i creu que no està feta per l’amor. Porta una vida bastant solitària i acostuma a beure. Un dia a la taverna es troba amb el seu antic mestre de japonès de l’institut, 30 anys més gran que ella. Ell també està sol. A partir d’aquests encontres casuals a la taverna i d’alguna sortida que fan plegats, es van trencant mica en mica totes les barreres que hi ha entre la Tsukiko i el “mestre” fins a sorgir una curiosa història d’amor.

Traducció títol

El títol original d’aquesta novel·la és “Sensei no kaban” (El maletí del mestre), però en molts països europeus l’han canviat per “El cel és blau, la terra blanca”, que són uns versos que es reciten en un dels capítols.

Hiromi Kawakami

Una de les autores de més èxit i més guardonadess actualment al Japó. Va néixer a Tòquio el 1958 i va passar uns anys de la seva infància als Estats Units. Posteriorment va estudiar Ciències Naturals al Japó i va treballar durant un temps com a professora de Biologia.
La seva primera novel·la, “Kamisama” (Déu), va aparèixer el 1994 i ja va ser guardonada. El 1996 va guanyar el Premi Akutagawa, concedit cada 6 mesos a un escriptor novell, per una altra novel·la, “Hebi wo fumu” (Trepitjar una serp). L’any 2000 li van concedir el Premi Itô Sei i el Premi de Literatura Femenina per l’obra “Oboreru” (Ofegats).
I el 2001 va guanyar el Premi Tanizaki per “Sensei no kaban” -obra ressenyada-. Es tracta d’un dels més prestigiosos que es donen al Japó, i és concedit anualment a una obra de ficció o drama.

Hiromi Kawakami també es dedica a la crítica literària i a escriure assajos, i participa com a jurat de diferents premis literaris del Japó.

Pròxima novel·la

L’editorial Quadrens Crema ens ha avançat que el proper mes de novembre publicaran “Allò que brilla com el mar”, el segon llibre de Hiromi Kawakami en català; el títol original del qual és “Hikatte mieru mono, are wa“.

Obres derivades

L’any 2003 es va estrenar al Japó la pel·lícula basada en aquesta novel·la, i va aconseguir un èxit prou destacat. Els actors protagonistes són la Kyoko Koizumi i l’Akira Emoto. Lamentablement no s’ha editat al nostre país.

.

També se n’ha fet una obra de teatre musical. Si teniu curiositat per veure com és, doneu un cop d’ull a aquest video (només està disponible en japonès i sense subtítols).

.

I finalment, també se n’ha fet un manga, el dibuixant del qual és… Jiro Taniguchi. El manga Sensei no kaban” (El maletí del mestre) consta de 2 volums i es va acabar de publicar al Japó a finals del 2009.
Esperem que Ponent Mon, l’encarregada de publicar els treballs d’aquest autor al nostre país, es fixi en aquest títol i l’editi en un futur proper. Si això passa, sereu puntualment informats.

Opinió personal

És un llibre curt, i està ple de diàlegs amb monosíl·labs, i per tant és molt ràpid i fàcil de llegir. Com sempre diem en els comentaris de llibres, es noten molt les diferències culturals entre els japonesos i els occidentals. Sorprèn estar llegint el que se suposa que és una història d’amor quan la Tsukiko anomena al coprotagonista “mestre” (mai pel nom) i li parla de vostè, o quan ella diu que camina unes passes per darrera d’ell.  I el mestre, que mai perd les formes: esquena sempre recte, llenguatge educat… És una relació entre dos persones que es va obrint camí a base d’anar travessant barreres i desfent distàncies, que avança i retrocedeix, i tot amb un llenguatge sorprenentment senzill. Al principi es pot fer una mica lent perquè sembla que l’acció no avança, però mica en mica va atrapant  fins a voler saber com acaba realment la història entre els dos personatges.

També és una bona oportunitat pels curiosos de la gastronomia japonesa de descobrir plats i sobretot, l’equivalent al que serien les nostres “tapes”. Moltes de les converses entre els protagonistes tenen lloc a la barra d’una taverna, i segons les diferents estacions de l’any, van demanant diferents plats de temporada.

I per acabar, voldria comentar que després d’haver llegit el llibre i veient que el “mestre” sempre va acompanyat del seu inseparable i misteriós maletí, i especialment després de llegir les últimes frases de la novel·la, crec que s’hauria d’haver mantingut el títol original. És cert que el subtítol “Una història d’amor” crida molt l’atenció als possibles lectors/compradors, però potser, vist des de la nostra mentalitat occidental, hi ha qui potser no en diria “història d’amor” de la relació entre els protagonistes del llibre.

.

Títol: “El cel és blau, la terra blanca. Una història d’amor”

Autor: Hiromi Kawakami

Idioma: Català

Editorial: Quaderns Crema

Pàgines: 216

ISBN: 978-84-7727-473-5

Traducció: Marina Bornas Montaña

Preu: 18,00 €

 

.

Pels que us animeu a llegir-lo, què en penseu de la relació entre la Tsukiko i el mestre? Quin títol us hi agrada més? Esperem els vostres comentaris.

  • http://amiboshi.net Jordi

    Sobre el títol, una vegada vaig sentir un traductor que deia: “Podem decidir els criteris de traducció que vulguem, tot, menys el títol”. Suposo que no s’hi pot fer res, i si en castellà s’ha comercialitzat amb el títol traduït, per raons de màrqueting en català ha de seguir el mateix estil de traducció. Jo no faria mai aquestes coses, però tu, si així ha de vendre mes… Muts i a la gàbia. Podrien haver fet, això sí, com amb un llibre d’en Haruki Murakami, que van dir: “L’amant perillosa” (títol inventat) i de subtítol “A l’oest del sol, el sud de la frontera”, que és el títol original.

    Provarem de donar-li una oportunitat. No conec res d’aquesta autora, però les poques coses de literatura japonesa que ens arriben aquí acostumen a ser exquisides, i sempre és agradable de llegir. A veure com és aquest!

  • Yuuki

    Gràcies per la recomanació!
    Tot just l’he començat a llegir i m’està agradant força.

    Jo també comparteixo l’opinió d’en Jordi, quan diu que no s’haurien d’inventar el títol dels llibres (o pel·lícules) quan els tradueixen. Si l’autor l’ha “batejat amb un nom”, perquè li hem de canviar després?