El 6 de novembre es va estrenar als cinemes la pel·lícula “Siempre a tu lado. Hachiko”, dirigida per Lasse Hallström i protagonitzada per Richard Gere. Explica l’estreta relació entre un professor d’universitat i el seu gos, la fidelitat del qual es converteix en llegenda.
Siempre a tu lado. Hachiko és un remake-adaptació americana- d’una pel·lícula japonesa de l’any 1987, Hachiko Monogatari , història basada en un fet real.
Hachiko era un gos de la raça Akita que cada dia acompanyava al seu amo Eisaburo Uenode –professor la universitat de Tokyo- fins a l’estació de Shibuya (Tòquio). I al vespre, quan el professor tornava a casa, el gos l’anava a esperar a l’estació. La fidelitat de l’animal va despertar l’interès i l’admiració de la gent del barri.
(Alerta conté spoilers a partir d’aquest punt fins al final de paràgraf!)
Fins que un dia, el professor va tenir un infart i va morir a la ciutat. Hachiko el va estar esperant, però el seu amo no va tornar. Des d’aleshores, cada dia va continuar anant puntualment a buscar el seu amo a l’estació, i els dies es van convertir en setmanes, en mesos i finalment en anys. Fins que 10 anys després, que ell també va morir, no va fallar ni un sol dia, fés el temps que fés, a la seva cita a l’estació de Shibuya.
Els veïns toquiotes van voler homenatjar la fidelitat del gos i van fer-li una estàtua de bronze per recordar-lo.
L’estàtua original la van fondre durant la guerra per fer armament, igual que van fer amb moltes d’altres, però posteriorment els habitants del barri van tornar a encarregar-ne una altra.
Aquesta estàtua avui dia és un punt de trobada molt típic a Shibuya, i al seu voltant sempre sol estar ple de gent.
Fins i tot hi ha una sortida per anar a parar davant del gos: ‘la sortida Hachiko’.
Richard Gere va confessar en una entrevista que va emocionar-se en conèixer la famosa història del gos japonès i considera que “Qui no plori amb Hachiko, és que no té cor”.
Us deixem amb el trailer de la pel·lícula americana amb rerafons japonès i us animem a comentar si és veritat o no que us ha fet saltar les llàgrimes.
