Categories
Cultura japonesa Històric Reportatges

Hiroshima, contextualització

Hiroshima-AdomeEl 6 d’Agost de 1945 a les 8:15 del matí, hora japonesa (1:15 hora catalana), es feia efectiu el primer bombardeig atòmic de la història sobre la ciutat d’Hiroshima causant-ne la destrucció completa i 80.000 morts. Tres dies més tard la història es repetia a Nagasaki.

Les dades varien segons les fonts però es parla que en total el nombre de víctimes resultants podria haver arribat a la esfereïdora xifra de 250.000 persones.

ferocarril-tokio-osaka-rQuines van ser les causes de tal tragèdia? Doncs són més complexes del que semblen. De fet, per entendre-les crec que ens hauríem de remuntar al segle XIX i veure el que va significar la obertura japonesa al món quan el 1868, amb la restauració Meiji, canvià el model polític deixant enrere l’era Tokugawa i uns 200 anys d’aïllament del país.
Japó s’havia de posar al dia; havien passat fets importants a la resta del món, essent-ne el més destacat la revolució industrial. Es van enviar delegacions per estudiar les potències estrangeres, conèixer i adaptar els nous avanços tecnològics. Entre altres coses es va construir la línia de ferrocarril que unia Tòquio i Osaka i es van implantar les primeres industries que s’alçarien com macro empreses (conegudes com Zaibatsu). Ara bé, per tal d’obtenir matèries primeres i enriquir el país, també es van començar a emprar els mètodes occidentals: les guerres i la colonització. L’exemple més clar d’aquesta política és la invasió i annexió de Corea el 1910, que es va mantenir així fins el 1948. Part de la població coreana va ser forçada a emigrar al Japó per tal de tenir mà d’obra per les fàbriques.

Només 50 anys després de la restauració Meiji (1868) i després d’haver intervingut en la primera guerra mundial (1914-1919), Japó ocupava el cinquè lloc de les potències mundials. La duresa de les seves guerres originarien un sentiment anti popular que encara avui perdura.

.

La segona guerra mundial

hiroshima-flotaAlguns historiadors diuen que la segona guerra mundial va començar (i acabar) al Pacífic. Algunes dates rellevants serien l’ocupació nipona de Manxuria (1930-31) i la guerra generalitzada contra Xina el 1937; amb el més que sagnant episodi de la invasió de Nangking i amb un balanç total calculat de dues-centes mil víctimes.

L’1 de setembre del 1939 Alemanya envaeix Polònia, iniciant la segona guerra mundial a Europa. Un seguit d’esdeveniments provocats per un govern cada cop més d’extrema dreta van fer que el Japó entrés a la segona guerra mundial. Així, el 27 de setembre del 1941 es firmà el pacte econòmic i militar de l’eix Berlín – Roma- Tòquio.

El 7 de desembre del 1941 Japó realitzà el conegut atac a Pearl harbour, on van morir uns 2000 americans. Aquest fet provocaria la intervenció dels Estats Units que des de mitjans del 1939 ja havia començat el seu programa nuclear sota el nom de Projecte Manhatan.

Hiroshima-bandera-imp-jpnTornant a Japó, cal dir que des dels inicis del segle XX, i amb un govern cada cop més militaritzat, s’inculcaven idees com ara que l’emperador era el déu protector del Japó, que el deure de tot nipó era morir per ell i que les dificultats de la guerra havien de ser acceptades pel bé de la pàtria. La informació de victòries, moltes vegades falses (sobretot al final de la guerra), mantenien alts els ànims tot i les penúries a què el país estava sotmès.

El poble i les empreses eren obligats a col·laborar i a donar els seus béns a l’exèrcit. D’altra banda s’havien fet dures campanyes i promulgat algunes lleis per anihilar els moviments d’esquerra i les veus contràries a l’imperi.

.

La regressió de l’imperi

Amb la derrota de l’Alemanya Nazi a Europa ( 7 de maig de 1944), es van focalitzar tots els esforços a acabar la guerra al Pacífic. En aquell moment l’expansió de l’imperi Japonès havia arribat a bona part del sud est asiàtic.

mapaimperijapones

Mapa aproximat de l’imperi Japonès.

Quan els americans van començar a avançar pel territori Japonès i recuperar les primeres illes, tant civils com soldats preferien la mort abans que la rendició; el manga Hiroshima (Hadahi no gen de Keiji Nakazawa, 7 volums, Mangaline ed.) ens descriu com dones i nens saltaven de penya segats per tal de no ser capturats. Aquest fet era sens dubte conseqüència de l’educació rebuda que ja hem comentat abans. També és durant aquest període que la premsa emetia victòries falses de l’exèrcit.

L’avanç de l’aviació aliada sobre el territori Japonès i els continus bombardeigs sobre poblacions i objectius militars evidenciaven el mal estat de la nació. Entre el març i el maig del 1945, Tòquio, considerat el lloc més segur del país, cremà tres vegades.

.

Les Bombes i la rendició

bomba-atomica-nagasakiLa declaració de Potsdam era l’ultimàtum que els aliats van llençar sobre el govern Japonès. Exigia, entre altres coses, la desmilitarització completa, el confinament del territori a les quatre illes principals i el judici als criminals de guerra. O sigui una rendició total.

Arribats en aquest punt algunes fonts consultades indiquen que el govern va rebutjar la proposta; d’altres que simplement no va respondre.

En aquest caòtic panorama els EUA, amb el president Truman al capdavant, van decidir el bombardeig atòmic sobre territori nipó; primer va ser el torn de Hiroshima i, tres dies més tard, llençaven una bomba de Plutoni sobre Nagasaki.

Finalment el 15 d’agost de 1945 va ser el dia de la rendició del Japó i la conseqüent fi de la segona guerra mundial. El mateix emperador es va dirigir al seu poble mitjançant un missatge radiofònic, deixant sentir per primera vegada la veu humana de qui era considerat un déu. Es calcula que més de 500 militars es van treure la vida aquell dia.

Un apunt a tenir en compte és: quina va ser la postura de l’emperador Hirohito (el nét de l’emperador Meji) en els afers bèl·lics? No és clar; alguns historiadors diuen que va ser arrossegat per les circumstàncies manipulat pels militars i d’altres no l’eximeixen de responsabilitats.

Japó seria ocupat per les forces americanes amb el General MacArthur al capdavant. A partir d’aleshores, el país començaria un procés de recuperació sense precedents… però això ja és una altra història.

39 respostes a “Hiroshima, contextualització”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *